Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 1948
Lloc de naixement: Barcelona
Redactor/a: Jordi Auseller i Roquet
Identificacio/ns

Titellaire, director d’escena i escenògraf amb una reconeguda trajectòria. A més, és il·lustrador i escriptor, amb una àmplia formació musical i plàstica i amb un parell de novel·les juvenils publicades.


Biografia

Descendent d’una família vinculada al món del teatre i les arts plàstiques, aquest titellaire és fill de l’escenògraf i pintor Andreu Vallvé (1918-1979), que havia estat deixeble dels mestres escenògrafs Josep Mestres Cabanes (1898-1990) i Salvador Alarma (1870-1941), i que també conreava la literatura com escriptor de teatre infantil i de contes (Els set fills del tintorer, En Xeu se’n va a l’oest, En picarol al país de les cares llargues), els quals van ser il·lustrats pel mateix Joan-Andreu Vallvé. Les influències paternes van determinar la seva orientació acadèmica i professional cap a les arts de l’espectacle i, en concret, envers el món del teatre de titelles. L’any 1969 va fundar, amb Josep Maria Carbonell, la companyia L’Espantall, que pretenia integrar amb les tècniques més usuals el titella de fil i que de seguida s’enquadrà dins l’òrbita dels diferents grups de l’anomenat Moviment de Titellaires Independents (Putxinel·lis Claca, Titelles Garibaldis). La formació, de la qual també foren membres Mercè, Dolors i Joan Josep Vallvé, Miquel Badal, Assumpta Vidal, Pere Notó, Julieta Agustí i Josefina Monter, es va extingir al cap de cinc anys. A principis dels anys setanta, Joan-Andreu Vallvé va començar exercir de docent a l’Institut del Teatre de Barcelona, en les disciplines de titelles i màscares del Departament de Titelles, que a partir del curs 1975-1976 va passar a anomenar-se Escola de Titelles, de la qual n’esdevingué el director, amb Josep Maria Carbonell, fins al 1988. La primera obra muntada per la companyia de l’Escola de Titelles, integrada exclusivament per alumnes, es presentà el 20 de juny del 1977 a la mateixa seu de l’Institut, i fou El metge a garrotades, de Molière, en l’adaptació per al públic infantil de Francesc Nel·lo; la direcció va anar a càrrec de Vallvé i Carbonell. A aquest muntatge seguiren El criat de dos amos i Miles gloriosus, dels quals se’n van fer representacions a Iugoslàvia, Polònia, Alemanya, França, Itàlia. Entrada ja la dècada dels vuitanta, Joan-Andreu Vallvé abandonà l’Institut del Teatre després de disset anys com a professor i es traslladà a viure a Lleida, on el 1986 va posar en marxa, amb Julieta Agustí, l’anomenada Granja Escola de Titelles, l’embrió del que posteriorment es convertiria en el Centre de Titelles de Lleida, des de la qual organitzaven activitats formatives i lúdiques entorn del teatre de titelles. Ben aviat, també va esdevenir un teatre estable i, paral·lelament, va començar a produir espectacles —els primers foren Els Bufairons (1986), En Bot Boterut (1987) i La Bufa fa cent anys (1988)— que des de llavors no ha parat de crear, pràcticament un a l’any, sempre escrits i dirigits per Joan-Andreu Vallvé. Un que va marcar un punt d’inflexió va ser Gulliver al país de Lil·liput, premiat a l’edició de l’any 1998 de la Feria Europea de Teatro Para Niños y Jóvenes (FETEN) de Gijón, que ha viatjat per tot el món i que encara es continua representant. També cal destacar Mowgli, l’infant de la jungla (1998), amb el qual el Centre de Titelles va pujar per primer cop a l’escenari del Teatre Nacional de Catalunya. Un espectacle de gran format, atrevit, amb escenografia i titelles metàl·lics, que donava una visió nova d’El llibre de la selva de Rudyard Kipling, destacant-ne la duresa i la poesia. Del Centre de Titelles de Lleida n’han sortit altres títols emblemàtics que es deuen a la imaginació fèrtil i la ploma àgil de Joan-Andreu Vallvé; per esmentar-ne alguns: La Jana i els 3 óssos (1993), una versió titellaire del conte clàssic de la Rínxols d’Or; Hamelin (1996), una rondalla escènica basada en la d’El flautista de Hamelin dels germans Grimm; En Jan titella, un espectacle d’introducció a la música amb titelles i ombres per als més petits produït pel Palau de la Música; El retaule de Nadal (1999), concebut com un gran retaule de l’origen de les tradicions d’hivern catalanes i realitzat amb titelles de fusta; Els Músics de Bremen, en col·laboració amb el Gran Teatre del Liceu; Vola, Peter Pan (2005), elaborat a partir de l’argument de dues novel·les de J.M. Barrie; El Petit Elefant (2010), inspirat en un conte de Rudyard Kipling; Kissu (2014), Premi al millor espectacle familiar al Festival Internacional de Titelles d’Alacant, i, finalment, El petit piano (2017), un muntatge que pretén apropar la vida d’Enric Granados al públic infantil. Títols que han recorregut tot Catalunya i mitja Espanya, i que ja formen part del patrimoni titellaire del país. Amb el Centre de Titelles, Joan-Andreu Vallvé ha participat en nombrosos festivals —tant internacionals com estatals— i en alguns congressos de centres de titelles. També ha format part del jurat oficial de diferents festivals (Espanya, Bulgària, l’exIugoslàvia, etc.) i ha obtingut diversos premis, entre els quals, el Premi Rialles (1991).


Bibliografia

Barbany, Damià. «Els titelles de Joan Andreu Vallvé». Putxinel·li. Revista de Titelles, Obres i Marionetes (21 abril 2015).<http://www.putxinelli.cat/2015/04/21/els-titelles-de-joan-andreu-vallve-per-damia-barbany> [Consulta: 26 novembre 2017].

Martín, Josep A. El teatre de titelles a Catalunya: aproximació i diccionari històric. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x