Logo Institut del Teatre

Joan Martínez Carcellé, 'Juan Carcellé'

Comparteix
Data de naixement: 27-5-1895
Lloc de naixement: Olot
Data de defunció: 29-8-1978
Lloc de defunció: Madrid
Redactor/a: Jordi Jané i Romeu
Identificacio/ns

Agent artístic i empresari de circ


Biografia

Fill del tinent coronel Feliciano Martínez Borditas i la tortosina Maria Cinta Carcellé i Homedes. Als sis anys es trasllada amb els pares primer a Saragossa i després a Tortosa. El 1916 se’n va a viure a Madrid, on obté plaça de funcionari a Correos y Telégrafos i on el 1922 es casa amb Josefa Silverde.

Sense deixar el càrrec de Cap d’Administració a Correos, programa varietats al Teatro de La Latina i fa de representant d’artistes com Imperio Argentina, Conchita Piquer, Pastora Imperio, Carlos Gardel o Josephine Baker.

El 1931 munta Charivari Follies al Teatro Circo Price. El 1936 crea «Circuitos Carcellé», marca amb què acabarà controlant des de Madrid els circuits de circ i varietats de tot l’Estat. L’humorista Ramper l’adjectiva «Don Circuitos», renom que li quedarà per sempre. El 1940 programa varietats als teatres de la Zarzuela i Albéniz.

De maig del 1941 a finals del 1959 dirigeix el Teatro Circo Price, en connexió amb el Coliseu dos Recreios de Lisboa. Malgrat la postguerra civil i la guerra europea, Carcellé tira endavant amb programacions com Charivari en la pista (el Periódico viviente de Circuitos Carcellé), en què combina circ, varietats, boxa i números musicals.

Sense deixar la direcció del Price ni el càrrec de Correos y Telégrafos, del 1945 al 1947 assumeix la direcció artística d’alguns programes del barceloní Circ Olimpia. El 1946 fa circular per l’Estat espanyol el Circo Price itinerant i tres diferents companyies de varietats. Més endavant té circs en propietat, entre els quals el Zoo Circus i el Gran Circo Español.

El 1959 dirigeix la commemoració del centenari del Teatro Circo Price. Del 1956 al 1962 organitza durant les festes nadalenques set edicions del Festival Mundial del Circo al Palau dels Esports de Barcelona, primer amb els empresaris Balañá i Feijóo-Castilla. Hi torna el 1965 i el 1966 amb títols diferents però el mateix objectiu: dur a Barcelona les millors atraccions internacionals del moment, com Pinito del Oro, Charlie Rivel, els volants Les Alizés, Palacios i Flying Steele, els cavalls de Franz Althoff i els de Fredy Knie, els elefants del circ Krone, els pallassos italians Francesco i els catalans 3 Rivels i Hnos. Martini, o la parella de funàmbuls Gene Mendes–Joe Seitz.

La proximitat de Carcellé amb les autoritats franquistes li facilita els contactes amb l’exterior, i així arriben circs com l’holandès Mikkenie (Barcelona, novembre 1949), l’alemany Holzmüller (1954) o l’encara més difícil Circ de Moscou (1969-1970 i 1972-1973).

El 1976 rep un homenatge al Palacio de los Deportes de Madrid. El juliol del 1978 tanca Circuitos Carcellé i es retira del món de l’espectacle.


Significació

Carcellé és un dels promotors d’espectacles més importants del segle XX a l’Estat espanyol i un decidit continuador del prestigi de Barcelona en els circuits circenses internacionals. La seva concepció del circuit Madrid–Barcelona–Lisboa ocupava els artistes pràcticament tota la temporada d’hivern.

Potser poc dotat per a la publicitat, va ser en canvi un home d’idees, intuïtiu i renovador, que va ampliar els horitzons mentals de públic i artistes. Va crear la «Medalla Circuitos Carcellé» per estimular la qualitat circense i va organitzar tertúlies de circ en què participaven intel·lectuals com Jacinto Benavente.

Va saber superar situacions adverses com l’incendi d’un dels seus circs (Úbeda, maig del 1953) o el tràgic desbordament del Túria, que se n’hi va endur un altre (València, octubre del 1957).

Sebastià Gasch el defineix com a un «verdadero artífice de las gerencias circenses, que con una mano maneja pasaportes de veinticinco países y con la otra hace pasar por la frontera caravanas de caballos, de tigres, de leones, de camellos, de osos y de elefantes».

El més sorprenent és que tot això ho fes sense deixar la feina de Correos y Telégrafos. El 1973, aquesta entitat li va atorgar la «Medalla de Plata de la Orden del Mérito Postal».

Tot i que a Barcelona hi va muntar els Festivals Mundials del Circ i s’havia ocupat un temps del Circ Olimpia, la seva vinculació amb Catalunya és estrictament professional: «Nací en Olot, pueblo que no conozo, para vergüenza mía». «Hablo el catalán tan mal que no me atrevo», confessava a Sempronio el 1946.

El seu arxiu és custodiat a Madrid pels hereus de l’advocat i periodista José María Armero.


Estrenes

Charivari en la pista americana. Teatre Tívoli (Barcelona).

Febrer 1948. Circo Price (algunes atraccions). Teatre Romea (Barcelona).

24 setembre 1954. Karnaval Circus. Circo Price (amb Charlie Rivel). Vela a la plaça Reina Amàlia. Barcelona.

Del 1956 al 1962: 7 edicions del Festival Mundial del Circo. Palau d’Esports (Barcelona). Debuts: 21 desembre 1956, 21desembre 1957, 19 desembre 1958, 23 desembre 1959, 24 desembre 1960, 22 desembre 1961 i 22 desembre 1962.

25 desembre 1965. Olimpíada Mundial del Circo. Palau d’Esports (Barcelona).

24 desembre 1966. Gran Parada Circense de Navidad. Palau d’Esports (Barcelona).


Publicacions

El circo en llamas. Madrid: Ediciones y publicacions Españolas (EPESA), 1946, p. 47-55.


Bibliografia

Armero, José María. «El circo en el franquismo». Historia 16 (Madrid: Información y Revistas, S. A.), núm. 103 (novembre 1984), p. 47-48.

Bech, Ramon. La història del circ a Barcelona (s. XVIII–1979). Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena Edicions, 2015.

Castilla, Arturo. La otra cara del circo. Revelaciones de un mundo aparte. Madrid: Ediciones Albia-Espasa Calpe, 1986.

Del Arco, Manuel. Programa «La vida contra reloj»: Entrevista a Juan Carcellé, empresario circense (27’ 43”). Fons sonor de Ràdio Barcelona. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1966. Ref. 19661223.

Eguizábal, Raúl. Historias del Circo Price y otros circos de Madrid. Madrid: Ediciones La Librería, 2007.

Elias, Jordi. Deu anys de circ. Barcelona: Ediciones Circo, 1964.

Gasch, Sebastià. «El Circo Price se viste de gala»Destino (31 gener 1959).

Gasch, Sebastià. «El VII Festival Mundial del Circo». Destino, núm. 1.325 (29 desembre 1962), p. 82.

Higuera Guimerá, Juan Felipe. El circo en España y el Circo Price de Madrid. Madrid: Editorial J. García Verdugo, 1998, p. 169-171.

Jané, Jordi; Minguet, Joan M. Sebastià Gasch, el gust pel circ. Tarragona: Edicions del Mèdol, 1997, p. 193-194, 206, 208-210, 270-273.

O.E. núm. 245 (12 octubre 1973), p. 19785: Atorgament de la «Medalla de Plata de la Orden del Mérito Postal a Don Juan Martínez Carcellé».

Sempronio (Andreu Avel·lí Artís). «Entre los bastidores del Olimpia: el señor Carcellé, potencia del circo»Destino, núm. 487 (16 novembre 1946), p. 16.


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x