Logo Institut del Teatre
Territori: Av. Paral·lel, 56-58. Barcelona
Dates: 1908-1912
Descripció

Amb accés tant per l’avinguda del Marquès del Duero com pel carrer Conde del Asalto (Nou de la Rambla), el Teatre Gayarre va prendre el relleu als diferents negocis que, des de les darreries del segle XIX, havien omplert de ball i varietats aquella parcel·la del Paral·lel. El primer de tots, l’ampli cafè Lyonés, va ser llogat l’estiu del 1900 a la Sociedad Recreativa El Paraíso, que en féu un local social amb escenari. Es va inaugurar amb una gran festa, i l’endemà ja s’anunciava a les cartelleres com el teatre El Paraíso o Gran Cafè Concert El Paraíso.

Un any més tard, la sala va passar a dir-se Le Trianon –igual que altres a la zona–, potser per donar-hi un nou impuls, però l’estratègia va fracassar i poc després desapareixien la societat recreativa i el teatre. Al seu lloc, tornava a obrir el cafè Lyonés i, el 1907, l’Sport Tobogán del Paralelo, un saló consagrat a les varietats que s’hi va estar només un any. El gener del 1908 Juan Mestres Calvet, futur empresari del Liceu, va construir-hi un modest teatre i el va llogar a un antic actor aficionat, José Torres Patau. Tot i l’aspecte atrotinat del barracot, obra d’Andreu Audet i Puig, Mestres el batejà amb el cognom del tenor Julián Gayarre, i així, un símbol de l’alta cultura va donar aixopluc a un music-hall sovintejat pel públic més humil.

Al febrer del 1912, Torres Patau va deixar les regnes del teatre, que va iniciar així un ràpid declivi. El 7 d’agost s’acomiadava de la cartellera, i quinze dies després, hi tornava amb el nom d’Olympia.

La nova etapa fou breu i, després d’un nou canvi a la gerència i d’una remodelació, el local va reobrir l’any 1914 com a Salón Pompeya.


Activitat

Amb uns preus populars i un planter d’artistes forjades als carrers del Barri Xino, el teatre Gayarre va fer-se una parròquia d’obrers, estudiants i mariners que bramaven amb l’actuació de les cupletistes. A les seves Memòries, Josep Maria de Sagarra el recordava «per la ferocitat del seu públic, per la ferocitat del seu espectacle i per l’ínfim preu de les seves consumicions», i continuava: «Allí es reunia una massa vociferadora i corejadora de les pitjors ignomínies, que seguia les tonades de l’escenari amb lletres inventades ad hoc [...] eren de vegades com una explosió de luxúria còsmica».

La «pornografia amb música de xotis o d’havanera», com Sagarra descrivia la programació del Gayarre, va marcar la pauta d’altres locals del Paral·lel, però va ensopegar amb el moralisme de les autoritats, que el maig de 1909 van tancar temporalment el teatre i l’agost del 1912 n’ordenaven el tancament definitiu.


Bibliografia

Badenas i Rico, Miquel. El Paral·lel. Nacimiento, esplendor y declive de la popular y bullanguera avenida barcelonesa. Barcelona: Amarantos, 1993.

Sagarra, Josep Maria de. Memòries. Vol. II. Barcelona: Edicions 62: La Caixa, 1981.

Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena edicions, 2013.

Altres fonts (en línia):

Hemeroteca de La Vanguardia <http://www.lavanguardia.com/hemeroteca>

Blog Associació pro Teatre Talia Olympia: <http://teatretalia-olympiabcn.blogspot.com> [Consulta: 1 juny 2018]

Blog Barcelofília: <http://barcelofilia.blogspot.com> [Consulta: 1 juny 2018]


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x