La Maravilla

Obert davant del Teatre Onofri (actual Teatre Condal), en un local que des de l’any 1899 es dedicava a l’espectacle, La Maravilla, inaugurat el 1903 o el 1907, segons les fonts, va ser considerat «la Perla del Paral·lel». En un article retrospectiu publicat al Diario de Barcelona el 1972, Juan Creus escrivia: «La Maravilla antecedió en el mismo emplazamiento al antiguo Café Madrid, que se convirtió posteriormente en Royal Concert (...) En aquel teatrino se dieron representaciones de los más diversos géneros». L’articulista explicava que al vestíbul hi havia un orgue de reduïdes dimensions, però d’una gran potència: «Se decía humorísticamente que las notas de su trompetín se oían desde Bombay». El 1910, La Maravilla compartia empresa amb el veí Teatro Lírico del Paralelo sota la direcció de Fuster Alicart.

El local es va posar a la venda el 1911. En un anunci classificat de La Vanguardia del 24 d’octubre d’aquell any, llegim: «Dinero bien empleado. Por retirarse del negocio se vende teatro Lírico, Café de Cádiz i cine Maravilla, junto o por separado. Está todo en la misma manzana y en el Paralelo». El novembre, un nou anunci afegia que es tractava d’una gran ocasió, però el juny del 1912 el Lírico i el Maravilla encara esperaven comprador. El mes de juliol La Maravilla tornava a les cartelleres amb la companyia còmico-lírica dirigida per l’actor Adolfo Ranera i un programa que combinava sarsuela, comèdia i exhibició cinematogràfica.

Finalment, el setembre de 1912 la venda es va consumar i La Maravilla va canviar de mans i d’orientació: la nova empresa va transformar l’antic cine-teatre en un music-hall, el Royal Concert. Des del juliol del 1936 i fins al 1939, rebatejat com a Casal Recreatiu Popular, l’espai va allotjar balls populars i sarsuela, i arribat el 1940, Antoni Astell, l’empresari que va dotar d’aspes el Molino, va convertir-lo en el Salón Amaya, centre del swing a Barcelona. Els estudis cinematogràfics IFI, fundats per Ignacio F. Iquino, van reemplaçar l’Amaya del 1948 al 1970, i a partir d’aquest any, sales de festa com l’Starduz o Barbarroja van tornar a situar l’espai en la nit barcelonina. L’últim arrendatari del local, el 2002, va ser El Palacio de la Salsa, una discoteca de vida efímera.