Teatre de la Canuda

Propietat de la família Pinós, l’edifici del número 31 del carrer de la Canuda ja va estar vinculat a l’espectacle abans que s’hi instal·lés un teatre. Cap al 1870 hi havia hagut un saló de ball que el 1881 apareix a la premsa sota el nom de Salones de la Canuda. Acollia balls, algun recital de música i nombroses societats recreatives barcelonines (La Lira, Stagno, Arderius...). Dos anys més tard, el 1883, la sala comença a aparèixer a les cartelleres com a Teatro de la Canuda. Era un escenari modest on la programació estava constituïda per muntatges de sarsuela.

El 1903 s’hi va instal·lar el Comité de Defensa Social, una entitat presidida per Dalmacio Figueras que tenia com a missió la lluita contra la immoralitat, la pornografia i l’anticlericalisme. I com a part de la seva missió, el 1905 van obrir la sala al públic per tal de projectar films sobre les aparicions marianes de Lourdes. Tot i que la societat va durar fins al 1912, el nom de «la Defensa» per tal de referir-se a la sala va ser habitual entre els barcelonins gairebé fins a l’any 1936.

Aquell 1912, desapareguda ja «la Defensa», Cussó-Societat Franco Hispano Americana, una empresa de pianos oberta a la planta baixa de l’edifici, va llogar la sala del primer pis com a espai de demostracions i de concerts. D’aquesta manera, començava una nova etapa en la vida de l’espai que aviat es convertiria en un escenari renovat amb una vida musical i teatral intensa: la Sala Mozart. A l’edifici ja s’hi havien instal·lat una acadèmia de música i, anteriorment, l’Associació Wagneriana, però el veritable promotor de la Sala Mozart va ser pianos Cussó, que va remodelar el local. Dirigides per l’arquitecte Francesc Solà Giner, les reformes van donar com a resultat un espai amb galeria i en forma de ferradura. Decorada a l’estil Lluís XVI, feia uns 15 per 15 m, comptava amb llotges, una gran làmpada de bronze al sostre i una terrassa-jardí per a l’estiu.