Logo Institut del Teatre

Casino L'Aliança del Poblenou

Comparteix
Territori: Rambla del Poblenou, 42. Barcelona
Dates: 1929
Redactor/a: Carme Tierz Grafià
Descripció

El 1929, l’arquitecte Amadeu Llopart i Vilalta va construir la nova seu de la Societat Recreativa i Cultural l’Aliança, entitat nascuda l’any 1869 al barri del Poblenou i que comptava des de gairebé els seus inicis (1873) amb una secció de teatre. Llopart i Vilalta, arquitecte també del Palau de la Metal·lúrgia, Electricitat i Força Motriu de l’Exposició Internacional de Barcelona, celebrada aquell mateix any, va incloure a l’edifici una sala de teatre a la italiana amb pis de ferradura i platea basculant, de manera que podia transformar-se fàcilment en pista de ball. Al voltant de la platea va disposar una galeria de llotges; el sostre de suro li donava una especial sonoritat, cosa que permetia realitzar a la sala activitats i espectacles de tota mena. L’aforament del teatre era d’un miler d’espectadors.

Les seves qualitats el van convertir en un centre clau de la vida social i escènica del barri. Fins i tot, quan als anys cinquanta es va inaugurar el nou edifici del Centre Moral i Cultural del Poblenou i l’activitat de les societats culturals va intensificar-se, el Casino va ser, juntament amb Can Descanso, l’únic espai que acollia teatre professional (el Centre Moral, l’Ateneu, l’Artesana i Pau i Justícia oferien funcions de teatre d’aficionats).

Actualment, aquest espai conserva les característiques estructurals del 1929, així com una programació diversa, on hi tenen cabuda representacions teatrals, concerts, sessions de ball, gravacions d’alta qualitat acústica, conferències, banquets i convencions. L’anomenada Sala Gran ha reduït sensiblement el seu aforament (avui dia, compta amb prop de 900 localitats) i conviu al Casino L’Aliança del Poblenou amb un segon espai, la Sala Petit Club, dedicada essencialment al cafè concert i a activitats docents. La sala petita té una capacitat per a cent butaques.


Activitat

Els primers anys van utilitzar l’escenari els membres de les societats amateurs de teatre de l’Aliança, però també grans noms de l’escena, des de Pilar Alonso (una de les creadores del cuplet català) fins a l’actor Enric Borràs, a més de cantants d’òpera com Hipólito Lázaro, Marcos Redondo o Maria Espinalt. La música, el teatre, el cinema, els actes polítics i les activitats lligades a la vida del barri han estat una constant en la trajectòria del Casino l’Aliança del Poblenou, que ha tingut un paper fonamental en la vida cultural barcelonina. Pel seu escenari han passat des de Mercedes Collado fins a Paco Martínez Soria, Mary Santpere, Joan Capri, Núria Feliu, Enric Majó i els representants més destacats de la Nova Cançó. Entre aquests últims, hi ha Raimon, que hi va actuar el febrer del 1966, o Francesc Pi de la Serra, Guillermina Motta i Joan Manuel Serrat, que van compartir l’escenari el març del mateix any en un triple concert.

Si la Nova Cançó havia obert una finestra a la modernitat musical, la teatral hi va arribar el novembre del 1967, quan es va programar un cicle que aplegava les principals companyies independents catalanes, entre les quals el Grup de Teatre Independent (GTI), hereu de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (dissolta l’any 1963 per ordre governativa), el Grupo Teatral Bambalinas, Gogo Teatro Experimental Independiente, el Teatre Experimental Català (TEC), El Camaleón i El Paraigua Groc. El cicle, anomenat «Operació Off Barcelona», es va presentar públicament en roda de premsa amb un manifest signat per aquestes sis companyies, que reivindicaven la funció central del teatre a la societat de l’època. Francesc Nel·lo, Fabià Puigserver, Carlota Soldevila, Montserrat Roig, Ovidi Montllor, Mario Gas i Los Goliardos de Madrid van ser alguns dels noms d’aquella primera temporada de l’Operació Off Barcelona, que malgrat el seu interès i el risc que aportava a la cartellera, no va tenir gaire continuïtat. Ja a l’any següent, els grups que lideraren la proposta no van mostrar la mateixa cohesió, i de mica en mica aquell moment d’efervescència va anar desapareixent.

El gener del 1975, l’Escola de teatre de l’Orfeó de Sants hi va estrenar Setmana tràgica, un muntatge dirigit per un Lluís Pasqual de vint-i-dos anys. La proposta escènica, a càrrec de Fabià Puigserver, era innovadora i aprofitava al màxim les possibilitats que oferia el recinte, fent desaparèixer l’espai escènic habitual i col·locant l’espectador al centre d’un anell on se succeïen les accions. Un any després, l’Aliança tornava a la primera plana de l’actualitat amb un muntatge del Teatre de l’Escorpí, col·lectiu creat per Josep Montanyès, Guillem-Jordi Graells i el mateix Puigserver el 1974. El muntatge, que va esdevenir una altra fita del teatre dels anys setanta, va ser Quiriquibú, de Joan Brossa (amb cartell de Joan Miró), format per deu quadres poètics. Mercè Managuerra, Carlota Soldevila, Francesc Albiol, Rosa Novell, Muntsa Alcañiz, Domènec Reixach i Lluís Homar van ser alguns dels intèrprets d’un espectacle agosarat que va prorrogar diverses setmanes a l’Aliança del Poblenou.

Els anys següents, com en altres ocasions de la seva història, el recinte va acollir sobretot actuacions musicals i actes benèfics i veïnals. L’escenari del Casino tornaria a viure nits per recordar el 1985, quan va acollir gairebé totes les representacions d’un cicle, Teatre obert, amb el qual el Centre Dramàtic de la Generalitat donava a conèixer llenguatges teatrals nous i autors i directors com Carme Portaceli, Pere Planella, Carles Santos o José Sanchis Sinisterra, director de Conquistador o El Retablo de Eldorado, l’espectacle inaugural, basat en textos propis i presentat pel Teatro Fronterizo amb música de José Antonio Labordeta. Aquell mes de març, Comediants havia portat a l’Aliança Catacroc, un espectacle, deia la cartellera, «a base de máscaras, cabezudos, serpentinas, petardos y olores agradables».

Els anys noranta estan marcats per l’òpera, perquè el 1996 l’Aliança va acollir una producció de La Bohème a càrrec d’un empresari de moda i antic cantat, Josep Simorra, i que, sense grans estrelles, es va fer un lloc al programa de la Mercè d’aquell any. La producció va ser un èxit i l’experiència va tenir continuitat en una Madama Butterfly, també de Puccini, muntada el desembre del 1997 per l’Òpera de Barcelona.

La vida musical de la ciutat va tenir un bon aliat en el Casino l’Aliança durant els anys següents (com encara avui), amb concerts o l’enregistrament de discos d’artistes com el tenor Josep Carreras. Tot i que el teatre no ha marxat mai del seu cartell, les produccions més destacades es van concentrar en la temporada 2011-2012, quan la programació escènica va córrer a càrrec de la productora Sin Palabras de Toni Coll. Entre d’altres, van passar pel Casino l’Aliança Toni Albà, Antonia Sanjuan, Pep Bou, Carles Flavià, Sergi López i Mercedes Sampietro. La música ha tingut més presència que el teatre a l’Aliança els darrers anys, amb excepcions destacades com la posada en escena de Rent el musical a càrrec de l’actor, cantant i director Daniel Anglès, el 2016. Un any més tard s’hi anunciava l’estrena per al 2018 de Fun Home, un altre èxit de Broadway a càrrec del mateix equip de Rent, però el nomenament d’Anglès com a director artístic del Teatre Condal va traslladar l’estrena a aquest escenari del Paral·lel.


Bibliografia

Gual, Joan Maria. «Barcelona, 1979‐1999. 20 anys d’incompleta planificació teatral». A: La Planificació Teatral a Barcelona 1979-1999. Tesi doctoral.

Icària. Revista de l’Arxiu Històric del Poblenou.

Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Edicions Proa: Ajuntament de Barcelona, 1995.

Pérez de Olaguer, Gonzalo. Memòria crítica. Els anys difícils del teatre català. Tarragona: Arola Editors, 2008.

Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena Edicions, 2013.


Enllaços

Web del Casino L'Aliança del Poblenou: <https://www.casinoalianca.cat>

Arxiu històric del Poblenou: <https://www.arxiuhistoricpoblenou.cat>


Continguts relacionats


Generar PDF

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x