Logo Institut del Teatre
Territori: Vila-Real (Plana Baixa)
Dates: Març 1983
Redactor/a: Josep Lluís Sirera
Trajectòria

Xarxa Teatre va néixer el 1983 a partir d’un grup, el Teatre Carbonaire, fundat el 1980 a l’Institut de Secundària de la Vall d’Uixò (la Plana Baixa). Es va dedicar inicialment a espectacles de carrer per a públic infantil (La bruixa Marruixa, 1983; La barba del Rei Barbut, 1985); d’ençà el 1986, però, va incorporar als espectacles de carrer la pirotècnia tradicional valenciana (que disposa d'elements tan característics com el bou de foc). La nit màgica (1986), espectacle que continua representant-se, els va obrir la porta a Europa i a Amèrica Llatina. Del 1987 és El dolçainer de Tales, un muntatge que reprodueix l’estructura d’una festa major valenciana contemplada, això sí, amb ironia. 

La bona acollida no sols al País Valencià sinó, molt especialment, en l'àmbit internacional, va fer que el grup es plantegés muntatges en què, sense renunciar a les seues arrels tradicionals, reflexione sobre alguns dels problemes que afecten la societat contemporània: el colonialisme i la destrucció de les societats pretesament primitives (Ibers, 1990), o el Carnaval contra la guerra (Vinaròs, 1991). Amb El foc del mar (1990), en què es combina pirotècnia, falles i una estètica mironiana, el grup va consolidar el prestigi internacional, i va ser convidat el 1994 a crear un espectacle per a la inauguració del túnel del Canal de la Mànega. Es tracta de Veles e vents, en què ecologia i denúncia de la destrucció de la mar es donen la mà. L’obra, de grans dimensions i concebuda per a ser contemplada per milers de persones, potencia més la visió que la participació dels espectadors. L’èxit internacional d’aquesta proposta, que es va representar en desenes de llocs, van portar el grup a participar en nombrosos festivals arreu el món i va fer que li encarreguessen espectacles commemoratius de grans dimensions (potser el més memorable és Tierra de júbilo, Potes, Cantàbria, 2006).

Del 2000 data el muntatge de Déus o bèsties, una reflexió sobre el paper dels bous a la mitologia i al folklore mediterrani; del 2006, Les rates mortes, en què recuperen el caràcter itinerant i reelaboren dramàticament l’estètica d’Ensor. El 2009 estrenen Prosérpina, amb màscares dissenyades per Juan Ripollés. En el muntatge Papers! (2013) reflexionen sobre el problema de l’emigració en una Unió Europea en crisi.


Significació

Les propostes de Xarxa Teatre descansen en: una gran elaboració dramàtica de la pirotècnia a partir de les formes tradicionals d’aquesta; una lectura crítica però molt respectuosa amb els referents folklòrics i tradicionals, no sols de les comarques valencianes sinó de la Mediterrània occidental; una reflexió igualment crítica sobre el món en què vivim, i en el treball dels intèrprets, tant en els espectacles ambulants com en els fets sobre cadafals o estructures ad hoc. La intensa projecció internacional del seu treball l’ha convertit en el grup valencià més internacional. Igualment, des de la revista Fiestacultura, promoguda per ells, propicien estudis, reflexions i publicacions especialitzades sobre les arts de carrer.


Produccions

(Fins al 2013)

16 juliol 1986. La nit màgica. Vicent Martí Xar. Manuel V. Vilanova. Carrers de Borriana (la Plana Baixa).

25 gener 1987. El dolçainer de Tales. Vicent Martí Xar; text: Vicent Serra. Manuel V. Vilanova. Carrers de Tales (la Plana Baixa).

17 febrer 1989, Ibers, Vicent Martí Xar. Manuel V. Vilanova. Carrers de Castelló (la Plana Baixa).

11 juliol 1990, El foc del mar. Vicent Martí Xar. Manuel V. Vilanova. Morlaix (la Bretanya, França).

13 juliol 1994, Veles e vents. Vicent Martí Xar. Manuel V. Vilanova i Leandre Ll. Escamilla. Calais (Normandia, França).

5 juliol 1998. Sant Pere, per sempre. Vicent Martí Xar. Manuel V. Vilanova i Leandre Ll, Escamilla. Grau de Castelló (la Plana Baixa).

25 març 2000. Déus o bèsties. Vicent Martí Xar. Manuel V. Vilanova i Leandre Ll. Escamilla. Parc de Ribalta de Castelló (la Plana Baixa).

2 març 2002. Tombatossals. Vicent Martí Xar. Manuel V. Vilanova i Leandre Ll. Escamilla. Castelló (la Plana Baixa).

22 abril 2006. Tierra de júbilo. Vicent Martí Xar; text: Pasqual Mas. Manuel V. Vilanova i Leandre Ll. Escamilla. Potes (Cantàbria).

7 juliol 2006. Les rates mortes. Vicent Martí Xar. Manuel V. Vilanova i Leandre Ll. Escamilla. Carrers de Viladecans (el Baix Llobregat).

14 febrer 2007. La filla del rei Barbut. Llibret de Manuel Segarra; música de Matilde Salvador. Leandre Escamilla i Manuel V. Vilanova. Teatre Principal de Castelló (la Plana Baixa).

3 maig 2013. Papers!. Caty Abrahams, Pierre Berthelot, Leandre Ll. Escamilla i Manuel V. Vilanova. Leandre Ll. Escamilla i Manuel V. Vilanova. Plaça Major de Vila-real (la Plana Baixa).


Bibliografia

Diago, Nel. «Teatro y pirotecnia». A: Villegas, Juan (ed.). Propuestas escénicas de fin de siglo: FIT 1998. Irvine (CA): Gestos, 1999, p. 125.140.

Marqués, Mireia; Escamilla, Leandre Ll.; Vilanova, Manuel V. Teatro de calle. Veinte años aprendiendo. Pamplona: Artezblai, 2004.

Mas, Pasqual; Piquer, Adolf. Xarxa Teatre. Tradició, festa i teatralitat. Castelló de la Plana: Diputació de Castelló, 1997.

Miralles, Remei; Sirera, Josep Ll. Xarxa teatre. 25 anys sense fronteres. València: Fiestacultura, 2008.


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x