Jordi Borrell, Adelaida Frías i Oriol Boixader funden el Circ Perillós en acabar la seva col·laboració amb el Circ Cric el 1981. Dos anys després, Boixader passa a Els Comediants i és substituït per Llàtzer Torrente. El 1982 el Circ Perillós ja participa a les festes de la Mercè de Barcelona, a la 2a Fira de Tàrrega i al Festival Internacional de Teatre de Sitges. Al llarg de la seva trajectòria ha actuat als festivals més importants de la península, el continent europeu i el Canadà, i ha impartit stages de teatre acrobàtic a Europa i l'Amèrica Central.
El 1989 el Circ Perillós forma part del festival itinerant Mir Caravan (Caravana de la Pau) en una gira transeuropea de 15.000 quilòmetres en què companyies de dinou nacionalitats actuen en carpes i a l'aire lliure enllaçant Moscou, Leningrad, Varsòvia, Praga, Berlín, Copenhaguen, Basilea, Lausana, Blois i París.
A més dels tres artistes fundadors, al llarg de la trajectòria del Circ Perillós hi han col·laborat l'exComediant Montse Català, l'acròbata aèria italiana exCirco Bidone Viviana Allocco i els catalans Pep Castells i Pep Vila, a més dels tècnics Joan Duran i Marc Borrell.
A partir del 1996, i sense abandonar la marca Circ Perillós, Jordi Borrell i Adelaida Frías emprenen projectes individuals i continuen col·laborant mútuament. Jordi Borrell alterna treballs de direcció per a diversos col·lectius amb la composició i interpretació de bandes sonores per a circ i cabaret. Entre altres espectacles, ha dirigit IP International (1996, Cirque d'Hiver Bouglione de París, amb Pierrot Bidon), Esplèndid Circ d'Hivern (1996, Ateneu Popular Nou Barris), Ball a Cavall (1997, Fira Equus Catalònia), Miratges, mentides i misteris (1997, Circ Crac al Mercat de les Flors, guió d'Adelaida Frías), La nit de les mil llunes (1998, Circ Crac al Mercat de les Flors, guió d'Adelaida Frías), Espectáculo aéreo de corte terrestre (2005, Circo Efímero, Festival de Valladolid), H17 (2006, Circo Efímero, Fira Tàrrega), Clan Babel (2006, La Vela de Vilanova), Ícari (2008, Circ Ozó, Vic) i Quina Barra! (2009, Always Drinking, La Vela de Vilanova).
Com a compositor i saxofonista, el 2004 funda l'orquestra Kalévala per als Cabarets de Nit del Fòrum de les Cultures 2004 (Barcelona) i el 2006 compon la banda sonora d'H17 i la d'El mico número 100 amb el percussionista Pedro González. El 2007 compon i interpreta en directe la banda sonora de l'espectacle de Claret Clown Devos a vós (Aplaudiment FAD Sebastià Gasch 2008) i el 2008 forma la banda Cel de Gel per a l'espectacle del Circ Ozó Ícari, per al qual compon música electroorgànica.
Adelaida Frías ha col·laborat com a manipuladora de grans titelles amb la companyia francesa de teatre de carrer Royal de Luxe: El gegant (Barcelona, 1997) i Rhinocéros (França, 1997). Ha escrit narrativa i ha dirigit, actuat o escrit per a diverses companyies. Entre les seves direccions: La Terra és blava com una taronja (2000, 5è Circ d'Hivern, Ateneu Popular Nou Barris, escenografia de Jordi Borrell), Serveis a domicili (2001, Circ Pànic) i El mico número 100 (2006, Trèptil, escenografia de Jordi Borrell, vídeos de Merlí Borrell). Entre el 2000 i el 2011 interpreta relats propis acompanyada per Jordi Borrell al saxo (Cia. Delícies). Des del 2009 escriu textos teatrals per a joves actors, que es poden trobar en línia.
El Circ Perillós va treballar les tres dimensions de l'espai escènic i va subvertir els cànons de l'acrobàcia per tal d'usar-la com a llenguatge narratiu. Innovador i genuí, va aconseguir la complicitat del públic amb uns personatges molt poc convencionals i una estètica dura tirant a salvatge combinada amb una profunda autenticitat i un cert distanciament irònic. Aviat es va convertir en una companyia de referència a Catalunya i a la resta d'Europa i es va emparentar amb els corrents del nou circ francès representats pel Cirque Archaos de Pierrot Bidon o el Cirque Aligre de Bartabas i els germans Forman.
Els primers anys va treballar en carpa, però aviat va optar pels espais a l'aire lliure. En la seva última etapa (1991–1996) la companyia s'instal·lava preferentment en escenaris urbans i usava fanals, fonts, façanes, balcons, portals, escales, etc. com a elements escènics. En espectacles com El veí del Balcó i És aquest ocell una rulot? conduïa les històries quotidianes fins a situacions de tensió extrema, d'una manera tan creïble que el públic s'hi implicava espontàniament i, de paraula o de fet, acabava intervenint en l'acció.
El Circ Perillós ha contribuït a expandir el primigeni esperit llibertari del circ entre les noves generacions, i la seva visió de la vida i de l'art els ha dut a intercanviar experiències amb grups d'aborígens (Projecte Antipodion, Nova Caledònia, novembre 1991–gener 1992).
7 juny 1981. Moros a la costa. Circ Perillós. Circunati, Vauvenargues (França).
19 maig 1984. Circ Cumstància. Circ Perillós. Fira de Circ de La Bisbal d’Empordà.
24 març 1985. Ulaanbatur!. Circ Perillós. Scènes de Rue, Tolosa de Llenguadoc.
16 abril 1988. Volàtil. Circ Perillós. Festival de Théatre Européen, Blois.
21 abril 1991. És aquest ocell una rulot?. Perillós. Cicle de Teatre de Granollers.
20 maig 1994. El veí del balcó. Perillós. Ateneu Ambulant, Nou Barris, Barcelona.
Bégadi, Bernard; Estournet, Jean-Pierre; Meunier, Sylvie. L’autre cirque. París: Editions Mermon, 1990.
Bégadi, Bernard; Estournet, Jean-Pierre. Scènes de rue. París: Editions Mermon, 1992.
Haagsma, Jacob; Snijder, Roel; + 21 fotògrafs. Oerol, Terschelling als podium. Drachten/Leeuwarden: SDU Uitegevers, 1992.
Jané, Jordi. Les arts escèniques a Catalunya. Barcelona: Cercle de Lectors: Galàxia Gutemberg, 2001.
Jané, Jordi; Minguet, Joan Maria (eds.). Catàleg de l'exposició Circ contemporani català, l'art del risc. Barcelona: KRTU: Departament de Cultura de la Generalitat: Triangle Postals, 2005.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
