Logo Institut del Teatre
Redactor/a: Enric Ciurans
Descripció

Personatge protagonista, junt amb Saïd, de la tragèdia d’Àngel Guimerà Mar i cel, estrenada el 1988 i que ha tingut una llarga vida als escenaris fins a convertir-se en una de les obres teatrals més significatives del seu autor, pertanyent a la primera etapa de les seves creacions escèniques. Apreciada fora de Catalunya, la peça fou traduïda a diverses llengües de manera pràcticament immediata. Es tracta d’una tragèdia d’amants infortunats que té com a models peces llegendàries de la tradició teatral i literària d’arreu, des de La Celestina fins a Romeu i Julieta. Josep Palau i Fabre qualificà Mar i cel com una de les úniques tres tragèdies escrites en llengua catalana, juntament amb Nausica, de Joan Maragall, i Antígona, de Salvador Espriu (El mirall embruixat, 1962). El personatge de Blanca, típic personatge d’una sola peça que brilla a través dels decasíl·labs del seu creador, és un model de personatge femení atrapat per una passió que la condueix a la perdició.

L’obra, situada en el segle XVII, ens presenta un vaixell de corsaris algerians, capitanejada per Saïd, que ha capturat un grup de cristians. Blanca és presonera juntament amb el seu pare, Carles, imatge del pare intransigent, i de Ferran, cosí enamorat d’ella, a qui ella rebutja perquè ha decidit lliurar-se a la seva vida religiosa com a novícia. Blanca se sent atreta pel jove corsari després d’escoltar la seva trista història mentre és obligada a curar-li les ferides, però empesa pel seu pare intenta occir el moro amb un punyal mentre aquest dorm. Saïd es desperta i ofereix el seu pit nu perquè hi clavi el punyal, i Blanca es desmaia. És a partir d’aquest moment que neix entre ells una passió amorosa que no té cap possibilitat de reeixir, i encara més davant l’intent de Malek, segon de bord, de prendre el control de la nau després de deslliurar la resta de presos cristians, i de Carles, que en un moment determinat, quan Saïd tracta de fugir del vaixell en un bot, li dispara, però Blanca s’interposa entre ells i cau ferida de mort. Saïd la sosté en els seus braços i es llença amb ella al mar.   

A l’estrena de Mar i cel, al Teatre Romea (febrer 1888), Mercè Abella interpretà el paper de Blanca mentre Teodor Bonaplata interpretà Saïd. Margarida Xirgu debutà a l’escena professional interpretant el paper de Blanca, peça que va escollir personalment per al debut al Teatre Romea (8 desembre 1906).

A l’escena contemporània, Mar i cel ha aconseguit fer-se un lloc principal gràcies a la versió musical que la companyia Dagoll Dagom estrenà al Teatre Victòria (11 octubre 1988), amb motiu del centenari de l’estrena. Les composicions musicals d’Albert Guinovart i la posada en escena de Joan Lluís Bozzo han aconseguit que l’espectacle s’hagi reposat en diverses ocasions aconseguint un gran èxit de públic, fins el punt d’esdevenir un dels espectacles més vistos del teatre català. A l’estrena del 1988, Àngels Gonyalons interpretà Blanca, mentre que la darrera versió del 2014 al 2016 fou Elena Gadel la que interpretà aquest personatge.


Bibliografia

Guimerà, Àngel. Obres selectes. Vol. I. Barcelona: Ed. Selecta, 1975.


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x