Companyia de dansa contemporània creada el 1993 per Andrés Corchero (Puertollano, Ciudad Real, 1957) i Rosa Muñoz (Barcelona, 1967) que es caracteritza per un llenguatge poètic i un delicat tractament del tempo amb influències del butoh. El resultat són unes peces que defugen tota espectacularitat i que en ocasions freguen l'absurd. L'any 2012 van acabar les activitats com a companyia i els directors van emprendre camins particulars.
Raravis va crear una dotzena d'obres, entre les quals destaquen el duet Efebo o així que passin els anys (1994); Mist (2000); un altre duet per celebrar els deu anys de companyia, De Terrissa (2004), i l'obra més coral en què Corchero i Muñoz es mantenen fora de l'escenari, ...De San Vito (2006). En aquest darrer espectacle comptaven amb els intèrprets Diego Anido, Isidre Rebenaque, Jordi Mas, Soren Evinson i Pau Bachero. Les ballarines Carme Torrent i Constanza Brncic també van estar molt vinculades amb el projecte de Raravis, sobretot en els primers anys. Del 2002 al 2008 Rarvis fou companyia resident al centre de producció i creació artística L'Estruch de Sabadell, fins que es van traslladar a Barcelona.
Raravis desenvolupa el seu llenguatge particular amb una escolta molt delicada de les sensacions corporals, mentre que alhora col·laboren amb artistes de disciplines variades, com l'escultor Jordi Rocosa, amb qui creen Alaire (1996), o poetes com Antonio Gamoneda, Eduard Escoffet i, sobretot, Feliu Formosa, que havia creat amb Andrés Corchero A un poeta futuro (1991), la primera coreografia del ballarí abans de formar la companyia. Després seguiran Elegia (1993), El bufó sota la tempesta (2002), Immediacions (2008) i Present vulnerable (2009). Amb el pianista Agustí Fernández creen, entre d'altres, Hara (1999); A modo de esperanza (2001), a partir de l'obra poètica de José Antonio Valente, i Invocacions (2005), en col·laboració amb el cantaor Miguel Poveda. També són importants per a la companyia el paper del compositor i samplerista Joan Saura, amb qui creen peces com Encarnació i el silenci (2003) i Odori Gokoro (2011).
Amb Agustí Fernández, Joan Saura i Liba Villavecchia, Andrés Corchero és cofundador del col·lectiu d'improvisadors IBA, que fomenta l'art de la improvisació entre músics i ballarins. Amb aquest col·lectiu organitza el festival IMPROVISA 2000 i 2001 a l'Espai de Música i Dansa de la Generalitat de Catalunya, a més de les trobades setmanals al JazzSí Club, que anomenen «Dilluns de Música i Dansa Improvisades», un cicle pioner en la improvisació lliure al nostre país.
Rosa Muñoz es forma en dansa contemporània a l'Institut del Teatre, i abans de treballar amb Andrés Corchero havia fundat la companyia Búbulus Dansa al costat de Carles Salas l'any 1991. També col·labora en repetides ocasions amb els coreògrafs Carmelo Salazar (director de l'associació La Porta) i Sofia Asencio (de la companyia Sociedad Doctor Alonso), amb qui va estrenar Sosa l'any 2006.
La trajectòria personal d'Andrés Corchero arrenca als vint-i-tres anys amb estudis de teatre, mim i clown amb Albert Vidal, l'Odin Teatret, Shushaku and Dormu Dance. L'any 1985 coneix el butoh i decideix anar a Tòquio a formar-se amb Min Tanaka i Kazuoh Ohno. Entre el 1986 i el 1995 és membre de la companyia Mai-juku, dirigida per Min Tanaka, amb qui actua pel Japó, Europa i els EUA fins l'any 1995, combinant en els darrers anys la col·laboració puntual com a ballarí convidat amb els seus treballs de creació pròpia. D'altra banda, Corchero fa l'assessorament coreogràfic per al director de teatre Joan Ollé en les seves obres Fedra (2005), El ángel exterminador (2008) i No (2010), entre d'altres. També és important la seva faceta com a docent de body weather (sistema de treball creat per Min Tanaka) arreu del món i com a professor regular a l'Institut del Teatre de Barcelona.
Corchero va rebre el Premi Nacional de Dansa de Catalunya l'any 2003 per la seva trajectòria i per l'espectacle El bufó sota la tempesta sobre poemes de Feliu Formosa. Anteriorment havia rebut el premi Aplaudiment 2001 – premi Sebastià Gasch de les Arts Escèniques juntament amb Agustí Fernández per l'espectacle A modo de esperanza, i el premi Al pas de la Tarda 1992 de Ràdio Nacional d'Espanya pels espectacles multidisciplinaris amb Feliu Formosa.
Si abans de crear la companyia havien estat col·laborant mútuament en els projectes de l'altre, quan tanquen la companyia cadascú continua la seva exploració en solitari. En aquesta direcció, Andrés Corchero, en col·laboració amb el ballarí Oguri, posa en marxa el projecte My neighbor sky, presentat al BHUM de l'Animal a l'Esquena, a l'Electric Lodge Theatre de Los Angeles el 2012 i al pavelló Mies Van der Rohe dins el festival Grec de Barcelona el 2013. El darrer projecte de Rosa Muñoz, Guest, estrenat el 2012 a l'Antic Teatre i interpretat per Soren Evinson, Roberto Romero i Lara Salvador, es tracta d'un concert-performance sobre el tema de la mort.
8 juliol 2011. Odori Gokoro. Andrés Corchero. Festival Grec 2011. Mercat de les Flors, Barcelona. Cia Raravis
15 setembre 2010. Lemon 5. Rosa Muñoz. Sala Beckett, Barcelona. Cia Raravis
14 abril 2010. Camino–Michi. Andrés Corchero. Antic Teatre, Barcelona. Cia Raravis
24 juliol 2009. Present vulnerable. Festival Grec. Mercat de les Flors, Barcelona. Cia Raravis
1 novembre 2008. Immediacions. Festival Temporada Alta. Sala La Planeta, Girona. Cia Raravis
6 novembre 2007. …De San Vito. Andrés Corchero i Rosa Muñoz. Mercat de les Flors, Barcelona. Cia Raravis
6 abril 2006. Despacito. Andrés Corchero. Teatre Lliure, Barcelona. Cia Raravis
2 juny 2005. Invocacions. Teatre Lliure, Barcelona. Cia Raravis
4 maig 2005. Katiuskas. Museu d'Art de Sabadell. Cia Raravis
18 juny 2004. De Terrissa. L'Espai, Barcelona. Cia Raravis
3 abril 2003. Encarnació i el silenci. Teatre Lliure, Barcelona. Cia Raravis
17 juliol 2002. El bufó sota la tempesta. Festival Grec. Convent de Sant Agustí, Barcelona. Cia Raravis
1 juny 2002. A modo de esperanza. Festival de Sitges. Cia Raravis
28 setembre 2000. Mist. L'Espai, Barcelona. Cia Raravis
8 juliol 1995. Alaire. Parc Güell. Festival Dies de Dansa, Barcelona. Cia Raravis
7 maig 1994. Efebo o así que pasen los años. Teatre Atlántida, Vic. Cia Raravis
Arts del moviment. Dansa a Catalunya (1966-2012). Barcelona: LiquidDocs Editions: Arts Santa Mònica: Generalitat de Catalunya, 2012.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar