Albert Mestres

Dramaturg, escriptor, traductor, director d’escena, assagista, editor i professor

Albert Mestres és fill del compositor Josep Maria Mestres i Quadreny i de la ballarina Maria Teresa Emilió. Durant la seva joventut va treballar corregint i traduint catàlegs artístics. És de formació autodidacta, i tot i que va matricular-se dues vegades a la llicenciatura de Filosofia no va ser fins al 2008 que es va llicenciar en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya, any a partir del qual va començar a exercir de professor de l’Institut del Teatre. Posteriorment va obtenir el màster d’Estudis de Llengua, Literatura i Cultura Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.

Mestres es va iniciar en la creació artística en l’àmbit de la poesia amb la publicació del poemari O res (1990); tanmateix, al llarg de tota la seva trajectòria ha combinat tots els gèneres de l’escriptura, publicant indistintament novel·les, relats, assaig, poesia i teatre. El primer text teatral que va veure la llum va ser La bufa, que l’any 1995 el mateix autor va adaptar en forma d’òpera a La petita bufa, amb música de Jordi Rossinyol. La seva segona obra, Dramàtic (2002), va guanyar el premi de la crítica Serra d’Or de teatre. L’any 2006 va formar part del Projecte T-6 del Teatre Nacional de Catalunya, on va estrenar el text Temps real i Dos de dos. L’obra dramatúrgica de Mestres és molt heterodoxa: s’hi poden trobar òperes (1714. Món de guerres), adaptacions dels seus propis textos narratius (Vides de tants), obres onomatopèiques (Zwudu o el dubte), incursions brossianes en forma de peces breus o adaptacions de clàssics medievals (La disputa de l’ase).

Com a director escènic, sovint amb la seva companyia, La Patacada, Mestres ha muntat els seus propis textos (Un altre Wittgenstein si us plau o l’Holocaust), els d’altres autors catalans contemporanis com Manuel Molins (Sabates de taló alt) o Joan Cavallé (Peus descalços sota la lluna d’agost), i també ha dut a escena l’obra de poetes com Enric Casasses o Joan-Sebastià Pons així com peces brossianes (Suite bufa).

A més a més, Mestres és el fundador i editor de l’editorial Re&Ma 12, especialitzada en literatura dramàtica, i dirigia i coordinava Veus Paral·leles, el festival de poesia que a cada edició agermanava poetes catalans amb autors d’altres llengües. És traductor del francès, l’anglès, l’italià i el portuguès d’autors com Fernando Pessoa, el Marquès de Sade, Thomas de Quincey, John Ford, Alessandro Baricco o Gregoire Poilet. Actualment és membre del patronat de la Fundació Joan Brossa.

Carme Tierz (2008) ha considerat Albert Mestres «si no l’únic, un dels escassos creadors interessats obertament per l’experimentació teatral». Així com d’altres autors de la seva generació van transitar d’un teatre clarament experimental a textos que assumien les premisses del drama clàssic, Mestres s’ha mantingut com una rara avis dins del panorama català. En el dossier que li va dedicar la revista (Pausa.), Joan Castells subratllava que el llenguatge escènic de Mestres, de bagatge brossià, estava dotat d’un «rigor, una creativitat i un risc poc comuns». La veu, i totes les seves flexions i possibilitats és el concepte que relliga la seva obra dramàtica, poètica i narrativa.

També cal destacar la seva tasca editorial al capdavant de Re&Ma 12: és de les poques iniciatives vives en la publicació de textos teatrals en català. Tot i que en un principi va néixer per difondre els textos que pujaven als escenaris amb la col·lecció «En Cartell», actualment, i davant la poca complicitat de les sales, Re&MA 12 publica només la col·lecció «Off Cartell», que conté un dels catàlegs de peces inèdites més importants de l’autoria catalana d’aquest segle XXI.

Teatre

La bufa. Barcelona: Proa, 1998.

Dramàtic i altres peces. Barcelona: Edicions 62, 2002.

Vides de tants. Barcelona: Proa, 2000.

1714. Homenatge a Sarajevo. Tarragona: Arola Editors, 2004.

Temps real. Barcelona: Proa, 2007.

Odola. Barcelona: Re&Ma 12, 2007.

Dos de dos. Barcelona: Proa, 2008.

La disputa de l’ase. Barcelona: Re&Ma 12, 2009. Adaptació de l’obra d’Anselm Turmeda.

Un altre Wittgenstein o L’holocaust; Zwudu o El dubte. Barcelona: Re&Ma 12, 2009.

La partida o Còctel de gambes. València: Tres i quatre edicions, 2009.

Orfeu i Eurídice; Aquil·les o l’estupor; Una història de Catalunya. Barcelona: Re&Ma 12, 2012.

Poesia

O res. Argentona: editorial L’Aixernador, 1990.

A sac. Barcelona: Editorial Empúries, Barcelona, 1999.

Tres. Barcelona: Edicions 62, 2001.

Llum. Tarragona: Arola Editors, 2007.

Comèdia. Barcelona: Edicions 62, 2008.

Nous. Barcelona: Edicions 62, 2013.

Poemes intestins. Barcelona: Edicions 62, 2019.

Novel·la

Ales de cera. Barcelona: Proa, 1996.

La ela de Milet. Barcelona: Proa, Barcelona, 1998.

La tercera persona. Barcelona: Angle Editorial, 2001.

La pau perpètua. Barcelona: Editorial Empúries, 2006.

Els colors dels dies. Barcelona: Angle Editorial, 2012.

La novel·la d’Albert Puig. Barcelona: Angle Editorial, 2016.

Narrativa

El conte de la llacuna: mites i contes dels indis huave. Barcelona: Editorial Empúries, 2000.

Vides de tants. Barcelona: Proa, 2003.

L’instant. Valls: Cossetània, 2015.

Assaig

Història i tragèdia: a propòsit dels catalans jueus. Catarroja: editorial Afers, 2007.

Breu tractat sobre la mort i la bellesa. Barcelona: Angle editorial, 2013.

Castells i Altirriba, Joan; Chornet, Marc; Balañà Altimira, Glòria [et al.]. Pausa, núm. 38 (2016). Dossier monogràfic sobre Albert Mestres.

Broch, Àlex; Cornudella, Joan; Foguet, Francesc (coord.). Teatre català avui 2000-2017. 4t Encontre d’escriptors i crítics a les Garrigues. Juneda: Editorial Fonoll, 2018.

Foguet, Francesc. «Els marges de l’oasi: un balanç d’urgència de l’edició teatral (2000-2011)». Estudis escènics, núm. 38 (2011).

Massip, Francesc. «El teatre català (i espanyol). Panorama del teatre català des de final del segle xx fins l’actualitat». Estudis Escènics, núm. 39-40 (2013).

Riera, Pere. «La dramatúrgia catalana del segle XXI: deu anys d’autories fidels a l’especador». Estudis escènics, núm. 38 (2011).

Tierz, Carme. «Els dramaturgs del segle XXI». Assaig de Teatre (Revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral), núm. 68-69 (2008), p. 35-40.

Albert Mestres a l'Enciclopèdia Catalana:

<https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0277898.xml>

Albert Mestres a Visat, la revista digital de literatura i traducció del PEN Català:

<http://www.visat.cat/espai-traductors/cat/traductor/249/albert-mestres.html>