Carles Batlle i Jordà

Dramaturg, traductor, investigador, professor i divulgador de les arts escèniques

Carles Batlle ha desenvolupat una trajectòria polifacètica en la tradició del teatre de text contemporani, des de l’autoria i la traducció fins a tots els registres de la investigació i la teoria escènica. És professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a la Universitat Autònoma de Barcelona i a l’Institut del Teatre, on ocupa la direcció dels Serveis Culturals. Molt vinculat a la Sala Beckett, va dirigir l’Obrador Internacional de Dramatúrgia entre els anys 2003 i 2009 i la revista (Pausa.) entre els anys 2005 i 2017, la qual també va contribuir a fundar l’any 1989. Entre els anys 1998 i 2005 va formar part del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya, del qual també va ser autor resident els anys 2003 i 2004 en el marc del Projecte T6.

Batlle va irrompre en l’àmbit teatral des de la vessant historiogràfica, amb l’estudi de l’obra i la figura d’Adrià Gual i la seva època, la tesi sobre el qual va rebre el Premi de la Crítica Serra d’Or a la recerca l’any 2002. L’any 1994 es va estrenar com a autor amb Sara i Eleonora, i a partir d’aquí va desenvolupar en paral·lel les trajectòries teòrica i creativa. Les peces de Batlle han rebut reconeixements com el Premi SGAE 1999 (Suite), el Premi Born de Teatre 2008 (Oblidar Barcelona), el Premi 14 d’Abril-Memorial democràtic de la Generalitat de Catalunya del 2009 (Zoom), el Premi Frederic Roda 2018 (Still Life. Monroe/Lamarr) i el Premi Octubre 2019 (Nòmades). Batlle també ha estat traduït a una dotzena de llengües, i les seves obres s’han representat en teatres de França, Itàlia, Grècia, Txèquia, Turquia, Quebec, Mèxic o Alemanya, on l’obra Oasi va ser premiada al Festival Stadt Theater de Bremen.

En la seva producció també s’hi compten traduccions, dramatúrgies, adaptacions i assessoraments artístics en muntatges sobre Adrià Gual, Pedro Almodóvar o Ignasi Iglésias, entre d’altres. Junt amb l’abundant producció teòrica (a destacar El drama intempestiu. Per una escriptura dramàtica contemporània, 2020) també ha publicat la trilogia de novel·les d'aventures titulada Kàrvadan. 

Carles Batlle, al llarg de la seva carrera, ha compaginat de manera fructífera les facetes de creador i d’investigador i teòric teatral. El seu treball historiogràfic sobre Adrià Gual va esdevenir una fita en la comprensió d’un moment clau del teatre català del segle xx. Com a teòric, ha fet aportacions de primera hora al teatre català i espanyol sobre les darreres tendències en la textualitat teatral, molt pendent de les seves manifestacions tant en el teatre estranger com en català, i ha investigat extensament els fenòmens de la rapsòdia, el teatre postdramàtic i el «drama relatiu», la formulació del qual el va situar al centre de la polèmica. La seva tasca teòrica i d’investigació sempre ha anat lligada a la seva producció com a autor. Batlle ha experimentat amb les premisses del drama contemporani creant peces fragmentades i polifòniques, juxtaposant realitat i ficció i explorant el perspectivisme. Al llarg de la seva trajectòria, Batlle ha treballat el drama des de l’abstracció i l’exploració formal fins al seu vessant més arrelat en el present, amb la identitat postmoderna funcionant com a fil conductor. Ha ocupat un lloc destacat en l’auge de l’autoria catalana de tombants del segle xxi articulat al voltant de la Sala Beckett.

Teatre

Sara i Eleonora. Alzira: Bromera, 1997.

Combat. València: Tres i Quatre, 1999.

Miss Puta Espitirual 2000. Escena, núm. 64 (novembre 1999).

Les veus de Iambu. Barcelona: Edicions 62, 1999.

Suite. Barcelona: Proa, 2001.

Bizerta 1939. Els Marges (Barcelona), núm. 69 (gener 2002).

Oasi. Barcelona: Edicions 62, 2003.

La pilota i la formiga. Monòlegs. Barcelona: Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, 2003.

Temptació. Barcelona: Proa: TNC, 2004.

Trànsits. Tarragona: Arola Editors, 2007.

Oblidar Barcelona. Tarragona: Arola Editors, 2009.

Zoom. Tarragona: Arola, 2010.

Efecte Fournier (jocs de cartes). Barcelona: Rema 12, 2012.

Nòmades. València: Tres i Quatre, 2020.

Still Life. Monroe/Lamarr. Tarragona: Arola/TNC, 2020.

Batlle, Carles. Teatre reunit (1995-2019). Tarragona: Arola/TNC, 2020.

Assaig

Batlle, Carles; Coca, Jordi; Bravo, Isidre. Adrià Gual: mitja vida de modernisme. Barcelona: Àmbit, 1992.

Adrià Gual (1891-1902): per a un teatre simbolista. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat: Institut del Teatre, 2001.

Batlle, Carles; Gallén, Enric (eds.).Teoria escènica d'Adrià Gual. Barcelona: Punctum: Institut del Teatre, 2016.

El drama intempestiu. Per una escriptura dramàtica contemporània. Barcelona: Angle/Institut del Teatre, 2020.

Novel·la

Kàrvadan. La llegenda de l'impostor. Barcelona: La Galera, 2012. (Col. Kimera)

Kàrvadan. Sota l'ombra del drac de pedra. Barcelona: La Galera, 2014. (Col. Kimera)

Kàrvadan. De la sang dels blaus. Olot: Llibres de Batet, 2016.

• Batlle, Carles. «La cuina de l'autor». A: Teatre reunit. Tarragona: Arola/TNC, 2020, p. 0820113-21.
• Belbel, Sergi. Batlle / Monroe / Lamarr / Juxtaposicions / Natura viva. Tarragona: Arla, 2020, p. 7-21.
• Belbel, Sergi. «Carles Batlle, théoricien et dramaturge». A: Tentation. París: Éditions théâtrales, 2004, p. 7-10.
• Broch, Àlex; Cornudella, Joan; Foguet, Francesc (coord.). Teatre català avui 2000-2017. 4t Encontre d’escriptors i crítics a les Garrigues. Juneda: Editorial Fonoll, 2018.
• Corral, Anna. «Zoom de Carles Batlle, un teatro de gran espesor poético». Teoría y práctica del teatro hispano (Califòrnia), any 27, núm. 54 (novembre 2012).
• Corrons, Fabrice. «Del travestir teatral a la escritura mestiza en la obra de Carles Batlle». A: Merlo, Philippe (ed.). El creador y su crítico. Tomo 3: Manipular, transvestir. Saint-Etienne: Presses Universitaires de Saint-Etienne, 2013.
• Feldman, Sharon G. «Els paisatges del teatre català contemporani: de Benet i Jornet a Cunillé». I Simposi Internacional sobre teatre català contemporani: De la transició a l’actualitat. Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 2006.
• Feldman, Sharon G. «Paisatges europeus: Carles Batlle». A: A l’ull de l’huracà. Teatre català contemporani. Barcelona: L’Avenç, 2011, p. 267-302.
• Gallén, Enric. «Pròleg». València: Tres i Quatre, 2020, p. 9-20.
• Miró, Josep Maria. «Entrevista de Josep Maria Miró a Carles Batlle». Pausa, núm 27 (2007).
• Nietsche, Lilli. «Entrevista a Carles Batlle». Trànsits. Barcelona: Arola, 2007, p. 7-19.
• Tor, Alba. «Entrevista a Carles Batlle». Quimera, núm. 411, p. 46-50.

Carles Batlle. Fitxa a l'AELC:

<https://www.escriptors.cat/index.php/autors/batllec>

Articles de Carles Batlle a (Pausa.):

<http://www.revistapausa.cat/autor/carles-batlle/>

Carles Batlle al Catàleg professional de l'Institut del Teatre:

<https://www.institutdelteatre.cat/ca/itimpulsa/graduatsigraduades/talentit/catalegprofessionalinfo/catalegprofessionalrecurs/id51/batlle-jorda-carles.htm>