Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 18-12-1953
Lloc de naixement: Barcelona
Redactor/a: Albert Tomàs Monsó
Identificacio/ns

Compositor i director d’orquestra


Biografia

Estudià piano a l’Acadèmia Marshall, composició i orquestració amb Manel Oltra i direcció d’orquestra amb Antoni Ros Marbà. Debutà com a cantautor als catorze anys a Radioscope, amb Salvador Escamilla. Als vint-i-dos anys estrenà el seu primer musical (Granja animal, òpera rock basada en la novel·la homònima d’Orwell) i a finals dels anys setanta feu els primers passos com a compositor. Durant els anys vuitanta i principis dels anys noranta dedicà la seva activitat, en especial, al cinema, amb la realització d’una dotzena de bandes sonores. Ha estat sobretot als anys noranta i als dos mil que ha desenvolupat la seva activitat com a compositor i director de teatre musical, que li ha reportat grans èxits de públic. És cofundador i copropietari de l’estudi Classic & New.


Significació

Joan Vives és un dels introductors del teatre musical a l’escena catalana i un dels compositors més actius d’aquest gènere de les últimes dècades del segle XX i primeres del XXI. D’altra banda, juntament amb Manel Camp i Albert Guinovart, Vives és un exemple de la recepció a Catalunya del que la crítica ha anomenat neosimfonisme. Aquest corrent, que suposa un retorn a les arrels clàssiques europees, es va començar a manifestar a mitjan segle XX a través, sobretot, de la música de pel·lícules produïdes a Hollywood (amb John Williams al capdavant), i va arribar a casa nostra a partir dels anys setanta de la mà de Manuel Valls. Per últim, Vives és també un dels primers compositors catalans que utilitzà la tecnologia informàtica a les seves obres.

Vives inicià el seu camí com a compositor de música de pel·lícules amb La canya (1980), d’Ignasi P. Ferré, director amb qui col·laborà en altres ocasions, com ara Un submarí a les estovalles (1991), Un plaer indescriptible (1992) i Qui t’estima, Babel? (1987), que li va valer un premi Ondas. Altres directors amb qui ha col·laborat en el món cinematogràfic són Joaquim Oristrell, amb ¿De qué se rien las mujeres? (1996) i Volare (2012), Francesc Bellmunt, amb Un par de huevos (1985), La ràdio folla (1986) i El complot dels anells (1992, en col·laboració amb Manuel Camp), Miguel Iglesias, amb Barcelona connection (1988), Bosco Arochi, amb Lucrecia (1991), i Josep Maria Forn, amb Ho sap, el ministre? (1991).

En l’àmbit teatral, Vives ha treballat com a compositor o director musical en nombroses ocasions amb Dagoll Dagom i La Cubana, i ha assolit èxits de taquilla com Mar i cel (amb el qual guanyà el premi Max 2006 a millor direcció musical) o Campanadas de Boda. També ha col·laborat amb teatres com el Poliorama o el Borràs, i amb el grup Focus a les ordres de Ricard Reguant. En la copiosa quantitat d’obres en què ha participat (vid. infra) ha treballat com a compositor, director musical i lletrista, a voltes desenrotllant més d’una d’aquestes funcions a la vegada.

Paral·lelament, Vives ha desenvolupat bona part de la seva carrera professional en el món de la publicitat i els mitjans de comunicació, amb la realització de més d’un centenar d’espots publicitaris i la creació de sintonies per a les emissores Catalunya Ràdio, Catalunya Música i Catalunya Informació. És l’autor, també, de la música dels programes televisius Oh Espanya! i Oh! Europa! (Dagoll Dagom), Teresina S.A. (La Cubana), el musical televisiu La mirandolina (dirigit per Ricard Reguant), el xou Les Guillermines del rei Salomó (amb Guillermina Mota i sota la direcció de Sergi Schaaff) o l’adaptació en forma de musical televisiu de l’òpera de Goldoni La mirandolina (1990), novament sota la direcció de Ricard Reguant. Vives també ha treballat en el món del doblatge cinematogràfic com a responsable musical de films com Annie, dirigida per John Huston (1982).


Estrenes

18 març 1976. Granja animal. Basat en l’obra de George Orwell. Adaptadors: Joan Vives i Lluís M. Ros. Teatre Romea.

25 agost 1976. Fatxes, turbants i barretines. Basat en textos de diversos autors. Adaptador: Xavier Fàbregas. Director: Santiago Sans. Teatre Grec.

11 març 1977. Home amb blues. Basat en textos poètics de diversos autors. Amb la col·laboració de La Locomotora Negra. Centre Parroquial d’Horta. Companyia: Teatre de l’escorpí.

28 juliol 1983. Glups!!. Basat en textos de Gérard Lauzier. Teatre Municipal de Girona. Companyia: Dagoll Dagom.

20 maig 1986. El Mikado. Llibretista: W. S. Gilbert. Director: Joan Lluís Bozzo. Traductor: Xavier Bru de Sala. Música: A. Sullivan. Teatre Auditòrium de Palma de Mallorca. Companyia: Dagoll Dagom.

15 maig 1990. Estan tocant la nostra cançó. Autor: Neil Simon. Direcció: Ricard Reguant. Música: Marvin Hamlisch. Teatre Goya.

7 octubre 1990. El cas de la torxa olímpica. Llibretista: Macià G. Olivella. Direcció: Maria Agustina Solé. Jove Teatre Regina de Barcelona. Companyia: La Trepa.

28 gener 1994. Cegada de Amor. Autors: Jordi Milán, Joaquim Oristrell, José Corbacho i Fernando Colomo. Teatre Tívoli. Companyia: La Cubana.

10 gener 1995. T’odio amor meu. Basat en textos de Dorothy Parker i música de Cole Porter. Director: Joan Lluís Bozzo. Teatre Victòria. Companyia: Dagoll Dagom.

19 novembre 1997. Els Pirates. Basat en The Pirates of Penzance, de W. S. Gilbert i A. Sullivan. Adaptador i traductor: Xavier Bru de Sala. Director: Joan Lluís Bozzo. Teatre Victòria. Companyia: Dagoll Dagom.

12 juny 2001. Una nit d’òpera. Autor: Jordi Milán. Teatre Tívoli. Companyia: La Cubana.

25 juliol 2002. Cuando Harry encontró a Sally. Basat en el guió cinematogràfic de Nora Ephron. Adaptadors: Octavi Egea, Ricard Reguant i Joan Vives. Director: Ricard Reguant. Palacio de Festivales de Santander.

25 juny 2003. La Perritxola. Autor: Jacques Offenbach. Adaptador: Xavier Bru de Sala. Teatre Grec. Companyia: Dagoll Dagom.

15 novembre 2003. Mamá quiero ser famoso. Director: Jordi Milán. Teatre Principal d’Alacant. Companyia: La Cubana.

21 octubre 2004. Mar i cel. Autor: Àngel Guimerà. Adaptador: Xavier Bru de Sala. Director: Joan Lluís Bozzo. Música: Albert Guinovart. Teatre Nacional de Catalunya. Companyia: Dagoll Dagom.

22 novembre 2007. Boscos endins. Autor: Stephen Sondheim. Director: Joan Lluís Bozzo. Traductors: Joan Lluís Bozzo i Joan Vives. Teatre Municipal de Girona. Companyia: Dagoll Dagom.

27 desembre 2009. Un cau de mil secrets. Autor: Piti Español. Director: Roger Julià. Auditori de La Pedrera de Barcelona.

22 setembre 2011. Un fantasma a casa. Autor: Noël Coward. Adaptador: Marc Rosich. Director: Antonio Calvo. Teatre Borràs.

14 març 2012. Campanadas de Boda. Director: Jordi Milán. Teatre Tívoli. Companyia: La Cubana.

8 setembre 2012. Noies de calendari. Autor: Tim Firth. Adaptador: Marc Rosich. Director: Antonio Calvo. Teatre Poliorama.

26 juny 2013. Tots fem comèdia. Autor i director: Joaquim Oristrell. Teatre Poliorama. 

23 setembre 2016. Scaramouche. Basada en l’obra de Rafael Sabatini. Llibretista: Joan Lluís Bozzo. Director: Joan Lluís Bozzo. Teatre Coliseum. Companyia: La Cubana.

29 setembre 2016. Gente bien. Director: Jordi Milán. Teatre Coliseum. Companyia: La Cubana.

18 maig 2018. Adiós, Arturo. Director: Jordi Milán. Teatre Olympia de València. Companyia: La Cubana.


Bibliografia

Sarrias, Mariana. «La ràdio». A: Aviñoa, Xosé (dir.). Història de la música Catalana, Valenciana i Balear. Volum VII. Música de participació i música tecnològica. Barcelona: Edicions 62, 2002, p. 172-202.

Lluís i Falcó, Josep. «La ràdio». A: Aviñoa, Xosé (dir.). Història de la música Catalana, Valenciana i Balear. Volum VII. Música de participació i música tecnològica. Barcelona: Edicions 62, 2002, p. 203-254.

Lluís i Falcó, Josep. «Vives Sanfeliu, Joan». A: Aviñoa, Xosé (dir.). Història de la música Catalana, Valenciana i Balear. Volum X. Diccionari I-Z. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 264.


Fonts iconogràfiques

Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x