Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 10-12-1926
Lloc de naixement: Santanyí, Mallorca
Data de defunció: 21-12-1997
Lloc de defunció: Santanyí, Mallorca
Redactor/a: Eduard Bartoll Teixidor
Identificacio/ns

Poeta, novel·lista


Biografia

Blai Bonet provenia d'una família humil i l'any 1939 va ingressar al seminari de Palma, on va estudiar Humanitats, Llatí, Grec i Filosofia i va llegir autors clàssics com Homer o Píndar. L'any 1948 va haver d'abandonar els estudis eclesiàstics per la tuberculosi que li havien provocat les dures condicions de vida de la postguerra. La malaltia el va dur a un sentiment d'angoixa existencial que va marcar la seva obra.

Per tal de tractar la malaltia, es va estar al sanatori de Caubet on va escriure la seva primera novel·la, El mar. Aquesta novel·la representava una obra insòlita al seu moment, pel seu estil i per la cruesa que hi descrivia. Originàriament, la novel·la tenia vuit-centes pàgines, però Bonet la va reduir a cinc-centes. L'obra no es va publicar fins a l'any 1958, i es va veure afectada per la censura, que va provocar que la novel·la es publiqués retallada. L'any 2000, Agustí Villaronga la va portar al cinema. Segons explicava ell mateix, la novel·la era un reflex de la vida al sanatori, tot i que no és cap autobiografia. La seva relació d'amistat amb l'escriptor Bernat Vidal i Tomàs li va permetre descobrir els poetes espanyols de la Generació del 27, que també l'influirien en la seva obra posterior.

Durant la mateixa estada a Caubet, Blai Bonet va començar dos llibres de poemes: Quatre poemes de Setmana Santa, que presenta la natura a partir dels rituals cristians i que es va publicar l'any 1950, i Entre el coral i l'espiga, publicat l'any 1952, on aprofundeix en el tractament del paisatge humanitzat que ja apareixia al llibre del 1950.

També el 1952 la seva obra Cant espiritual rep el premi Ossa Menor i es publica amb un pròleg de Salvador Espriu. Amb aquesta obra es dona a conèixer a Catalunya. Arran d'això, el 1956, alguns escriptors catalans importants, com ara Carles Riba, Salvador Espriu o Josep Maria Castellet, li van pagar un tractament contra la tuberculosi en una clínica de Barcelona. Durant aquesta època va viure tres anys a Riells de Montseny, perquè el clima de muntanya li resultava beneficiós per als pulmons. En aquesta estada es va dedicar a observar la natura i a escoltar música, i hi va conèixer l'abat Escarré i Antoni Batlle, qui el marcà profundament.

Va escriure la seva obra narrativa sobretot entre finals dels anys cinquanta i durant els anys seixanta, seguint els corrents narratius que en aquell moment imperaven a altres països. Així, en la seva obra trobem mostres d'existencialisme o d'experimentalisme. En són exemples Judes i la primavera, de l'any 1963, o Míster Evasió, de l'any 1969, obra que combina flaixbacks amb monòlegs interiors i on destaca l'ús del llenguatge col·loquial.

L'any 1962 rep el premi Carles Riba per L'Evangeli segons un de tants, que la crítica va considerar una obra decisiva. Malgrat això, el llibre no es va publicar fins a cinc anys més tard, per culpa de la censura.

A partir de l'any 1972, torna a Santanyí per motius de salut i es va retirant dels cercles literaris, la qual cosa comporta que a poc a poc se'l vagi oblidant.  Amb tot, encara publica dos volums de memòries, Els ulls, el 1973, i La mirada, el 1975.

L'any 1987 les noves generacions d'autors el redescobreixen. El seu llibre de poemes El jove va rebre el premi La Lletra d'Or, el premi Nacional de la Crítica i el Premi de la Generalitat de Catalunya. El 1990, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi. El 1991 va publicar un altre llibre de poemes, Nova York. Va morir el 1997 a Santanyí, i l'any següent, el 1998, el Govern Balear li va concedir el premi Ramon Llull.


Significació

Blai Bonet destaca pel seu ús personal de les diverses tècniques literàries que imperen en altres llengües i per la seva modernitat, tant temàtica com narrativa. Fa ús d'un llenguatge sensual i expressiu, que renova el panorama narratiu i poètic de la literatura en català de la seva època. Els seus dietaris combinen experiències vitals pròpies amb reflexions filosòfiques, religioses i artístiques.

Blai Bonet també va escriure una obra de teatre, Parasceve, que va ser accèssit del Premi Joan Santamaria el 1957. L'obra només té un acte i el títol fa referència al Divendres Sant, la mort de Jesús a mans del poder local, simbolitzant la mort de la poesia per part l’Estat i de la Llei. Narra la història d'una mare, Elvira Skiud, que ha de triar entre dos fills, Lluís i Andreu. Hi ha, a més, dos soldats que maten en Lluís i la veu d'un altre personatge, Robert Skiud. L'obra, doncs, és un retrat de la psicologia familiar en temps de guerra i una mostra de la tragèdia de la guerra.

A Parasceve la paraula prima sobre l’acció, és un poema per ser dit i vist en públic.


Estrenes

L’any 1957 l’Agrupació Dramàtica de Barcelona va representar Parasceve al Teatre Capsa de Barcelona, dirigida per Jordi Sarsanedes i amb l'actuació de Josep Maria Flotats en el paper de Lluís.

El 1995 es va reeditar i la companyia Magisteri Teatre - Mag Poesia, dirigida per Antoni Artigues, la va representar a Palma, Artà, Barcelona i Santanyí. L'espai escènic va córrer a càrrec de Jaume Falconer i les actuacions de Marina Vallcaneras, Lluís Gili, Guillem Ramon, Joan Carles Bestard, Joan Esteve Quetglas i la veu de Pere Mascaró. El mateix Blai Bonet va fer el disseny gràfic, juntament amb Jaume Falconer, i també la presentació al programa. Aina Segura va ser l'ajudant de direcció i la música va córrer a càrrec de Joaquim Domènec.

L'any 2014, la companyia mallorquina T-Shock, dirigida per Jeroni Guiem Obrador i protagonitzada per Guiem Juaneda, Marta Barceló i David Pérez la va tornar a representar a Mallorca. L'any 2015 es va representar a Barcelona, al Versus Teatre, els dies 1, 2 i 3 de maig.

A part de Parasceve, hi ha un muntatge dramàtic que l'actor Pep Tosar va dirigir i interpretar l'any 1999, La casa en obres.


Publicacions

Novel·la

El mar. Barcelona: Aymà, 1958; València: Tres i Quatre, 1988; Barcelona: Club Editor, 2011.

Haceldama. Barcelona: Aymà, 1959.

Judes i la primavera. Barcelona: Selecta, 1963; Barcelona: Edicions 62, 1995.

Míster Evasió. Barcelona: Llibres de Sinera, 1969; Barcelona: Edicions 62, 1995.

Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria. Palma de Mallorca: J. Mascaró Pasarius, 1972.

 

Prosa

Els ulls (Diari Primer). Barcelona: Pòrtic, 1973.

La mirada (Diari Segon). Barcelona: Pòrtic, 1975.

La vida i els meus instants. Santanyí: Ajuntament de Santanyí, 1987.

La motivació i el film. Barcelona: Empúries, 1990.

Pere Pau. Barcelona: Columna, 1992.

Els ulls; La mirada [ed. Pau Vadell; pròleg Margalida Pons]. Pollença: El Gall Editor, 2014.

Dietaris. Pollença: El Gall Editor, 2014.

 

Teatre

Parasceve. Barcelona: Nereida, 1958

 

Poesia

Quatre Poemes de Setmana Santa. Palma: Ripoll, 1950.

Entre el coral i l'espiga. Palma: Moll, 1952.

Cant Espiritual. Barcelona: Proa, 1953.

Comèdia. Barcelona: Barcino, 1960.

L'Evangeli segons un de tants. Barcelona: Proa, 1967.

Els fets. Barcelona: Proa, 1974.

Has vist, algun cop, Jordi Bonet, Ca n'Amat a l'ombra? Barcelona: Borràs, 1976.

Cant de l'Arc. Barcelona: Proa, 1979.

El Poder i la Verdor. Guaret: Campos, 1981.

Teatre del gran verd. Guaret: Campos, 1983.

El Jove. Barcelona: Empúries, 1987.

Nova York. Barcelona: Columna, 1991.

Sonets. Barcelona: Empúries, 2000.

 

Crítica literària i assaig

Tàpies. Barcelona: Polígrafa, 1964.

Mallorca. Mèxic-Buenos Aires: Hermes, 1965.

Testimonios de la pintura española. Barcelona: Polígrafa, 1966.

El movimiento románico en España. Barcelona: Polígrafa, 1967.

Tomeu Pons. Barcelona: Borràs, 1978.

Juli Ramis, primer creador de la pintura europea sense figura municipal. Palma: Consell General Interinsular, 1980.

Tudanca. Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1989.

Juli Ramis, dibuix i petit format: del 6 de juny al 7 de juliol de 1991. Palma: Caixa de Balears Sa Nostra, 1991.

Somniar déus [amb Toni Catany Jaume]. Barcelona: Lunwerg Editores, 1994.

Cant general de Jaume Mir. [Edició a cura d'Amèlia Garcia; edició de 1000 exemplars, no venals]. Palma: Antoni Borràs Llabrés, 2001.

Miquel Barceló a les Illes Balears [amb altres autors]. Palma: Fundació Balears 21, 2003.

 

Obres completes

Poesia completa [cur. Nicolau Dols i Gabriel de la ST Sampol; pròleg de Margalida Pons]. Barcelona: Edicions de 1984, 2014.


Bibliografia

Vicens, Jaume. «Blai Bonet: "Mai no oblidam la veritat"». dBalears, (12 març 2019) <https://www.dbalears.cat/opinio/2019/03/12/324999/blai-bonet-mai-oblidam-veritat.html>. [Consulta: 1 octubre 2019].

Bonet, Blai. Nou diccionari 62 de la literatura catalana. <https://lletra.uoc.edu/ca/autor/blai-bonet/detall>. [Consulta: 11 novembre 2019].

Casa Blai Bonet. <http://www.fundaciocasamuseu.cat/cases/index.php?i=ca&s=bb&ss=autor>. [Consulta: 15 octubre 2019].

Bonet, Blai. <http://www.xtec.cat/~jducros/Blai%20Bonet.html>. [Consulta: 5 novembre 2019].

Pons, Margalida. «La casa en obres: Blai Bonet i l'escriptura del jo». <https://www.raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/viewFile/220412/301195>.
[Consulta: 10 novembre 2019].


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x