Ramon B. Ivars Amich

Data de naixement

1948

Lloc de naixement

Barcelona

Biografia

Ramon B. Ivars ha combinat sempre la seva extensa carrera en diferents àmbits (teatre, dansa, òpera, cinema, televisió...) com a director escènic, escenògraf i figurinista amb la carrera de professor d’escenografia a l’Institut del Teatre i professor invitat en diverses facultats de l’estranger.

Va entrar en el món del teatre des de molt petit per tradició familiar, ja que el seu oncle avi era l’autor Josep Amich «Amichatis» i dos cosins seus van treballar com a escenògrafs a Xile per a Margarida Xirgu.

A la Facultat de Ciències va començar a dirigir un grup de teatre. Es va adonar que volia estudiar teatre i es va matricular a l’Institut del Teatre, on va estudiar Escenografia entre el 1968 i el 1972.

El 1969 va participar en el III Festival Internacional de Teatre de Sitges amb l’escenografia de Los dones raros.

El 1973 va dissenyar l’escenografia i el vestuari d'El general desconocido i Timón de Atenas, entre d’altres, vinculat a grups de teatre independent. En aquesta època va començar a col·laborar amb els àmbits del cinema, l’òpera i el ballet.

Moltes de les seves creacions per a òpera i ballet es vinculen al Gran Teatre del Liceu. També ha treballat en òperes de ciutats com Berlin, Colonia, Duisburg, Düsseldorf, Buenos Aires, Hèlsinki, Leipzig, Madrid i Stuttgart.

L'any 1984 li van atorgar el Premi Nacional d'Escenografia de la Generalitat de Catalunya. El 1985 va col·laborar amb Peter Brook per al muntatge barceloní de Mahabaratha. El 1987 va guanyar com a director el premi al millor muntatge al Festival de Sitges per a El Fetitxista de Michel Tournier.

Va dissenyar el vestuari de la cerimònia inaugural dels Jocs Paralímpics de Barcelona del 1992. Ha estat comissari per al Pavelló d’Espanya a la Quadriennal d’Escenografia de Praga el 1997 i el 2011.

El 2018 va ser nomenat Membre d’Honor de l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya.

Significació

Ramon B. Ivars pertany a una generació en la qual es va consolidar la renovació escenogràfica iniciada durant els anys seixanta. Els escenògrafs que més el van influenciar van ser Fabià Puigserver i Iago Pericot, quan va començar a estudiar escenografia a l’Institut del Teatre l’any 1968.

Ivars no s’enquadra ell mateix dintre de cap estil concret, ja que cada muntatge determina el tipus d’escenografia que es necessita. Entre les seves escenografies trobem elements realistes combinats amb formes esquemàtiques que es podrien enquadrar en el realisme poetitzat del qual va parlar Isidre Bravo, com ara l’escenografia de Peer Gynt (1982) en la qual «amb pocs elements de línia, volum i color crea espais inquiets i densos» (Bravo, 1986, p. 314). Altres escenografies són més abstractes, com ara El guant negre (1981) que, segons Isidre Bravo, és un engraellat que mostra les vísceres de la casa i connota la seva buidor. I també trobem moltes escenografies seves on els elements mòbils polivalents tenen un gran protagonisme, integrant de manera coherent personatges i espai en l’evolució dels conflictes, com ocorre a Batalla de reines (1985), on l’espai es torna «cada vegada més tortuós, a mesura que es complica la intriga, fins al despullament final» (Bravo, 1986, p.300).

Els elements articulats i mòbils són, per tant, un eix freqüent del seu treball encara que, segons va dir el mateix Ramon Ivars a una entrevista, el que ell ha procurat sempre als seus treballs no és pas la dinamització de l’espai, sinó l’esquematització. És a dir, «anar a buscar allò que és imprescindible, l’estructura bàsica de les coses» (Siquer i Vidal, 2006) i evitar els ornaments, tot allò que no demani la posada en escena.

Ivars ho resumeix així en l’entrevista: «Sí que és veritat que en alguns espectacles he utilitzat el recurs del dinamisme, dels canvis continus d'espais, però és perquè és necessari en aquella obra i en aquella dramatúrgia en concret. El que no faig mai, però, és imposar criteris derivats d'un estil particular. Jo faig el que em manen, i quan dic el que em manen vull dir el que em manen les circumstàncies, no les persones» (Siquer i Vidal, 2006).

Ramon Ivars ha definit el treball de l’escenògraf com un treball de comunicació: «En primer lloc és un treball de comunicació amb un equip, i en segon lloc, de comunicació amb els espectadors. L’escenògraf explica coses a altres persones, tradueix idees i textos al llenguatge visual. Però el que és primordial és la feina en equip per arribar a una cosa consolidada i compacta» (Siquer i Vidal, 2006). Tenir present aquesta idea, encara que pugui semblar una evidència, és fonamental perquè hi hagi coherència en el muntatge, cosa que no sempre succeeix. Ivars va resumir molt clarament l’objectiu que ha de tenir l’escenògraf quan fa una escenografia: «Moltes vegades veus espectacles que no saps què pensar de l’escenografia. Aleshores acostumo a fer-me una pregunta per poder mesurar la importància d'aquella solució escenogràfica, que és: què passaria si aquella escenografia no hi fos i n'hi hagués una altra? Ens trobem amb tres respostes possibles: que sigui indiferent perquè se n'hi podria posar una altra, que sigui imprescindible perquè no pots entendre l’obra sense aquella escenografia, o que realment pensis que seria molt millor que aquella escenografia no hi fos i n'hi hagués una altra. L’escenògraf ha de procurar realitzar sempre l’escenografia imprescindible» (Siquer i Vidal, 2006).

Estrenes

12 gener 1980. La noche de Molly Bloom. James Joyce. José Sanchís Sinisterra. Centro Cultural de la Villa de Madrid. Teatro Fronterizo. (Escenografia).

14 octubre 1981. El guant negre. August Strindberg. Hermann Bonnin. Teatre Romea de Barcelona. Teatre de la Gavina. (Escenografia i vestuari).

29 octubre 1981. Ñaque o de piojos y actores. José Sanchis Sinisterra. José Sanchis Sinisterra. XIII Festival Internacional de Teatre de Sitges. (Escenografia).

8 gener 1982. El príncep de Homburg. Heinrich Von Kleist. Ricard Salvat. Teatre Romea de Barcelona. Companyia Adrià Gual. (Vestuari).

12 novembre 1982. Peer Gynt. Henrik Ibsen. Francesc Nel·lo. Teatre Romea. (Escenografia i vestuari).

18 gener 1984. Freaks. Àngel Alonso. Àngel Alonso. Sala Villarroel de Barcelona. (Escenografia i vestuari).

30 març 1984. La Bella i la Bèstia. Jaume Melendres. Iago Pericot. Teatre Municipal de Girona. (Escenografia i vestuari).

14 abril 1984. L’ús de la matèria. Manuel de Pedrolo. Joan Maria Gual. Teatre Regina de Barcelona. (Escenografia i vestuari).

12 desembre 1984. Batalla de Reines. Frederic Soler. Antonio Chic. Teatre Romea de Barcelona. (Escenografia).

17 gener 1985. L’àguila de dos caps. Jean Cocteau. Josep M. Segarra. Teatre Romea de Barcelona. (Escenografia).

22 maig 1986. El fetitxista. Michel Tournier. Sala Villarroel de Barcelona. (Direcció escènica).

18 gener 1986. L’home i les armes. George Bernard Shaw. Francesc Alborch. (Escenografia i vestuari amb Pep Oliver).

19 novembre 1987. La cambra de Verònica. Ira Levin. Joan Bas. Sant Andreu Teatre de Barcelona. L’Ou Nou Teatre. (Escenografia i vestuari).

1 febrer 1988. Víctimes del deure. Eugène Ionesco. Josep Colomer. Teatro Condal de Barcelona. (Escenografia amb Joaquim Roy  i vestuari).

28 abril 1988. Pervertimento. José Sanchis Sinisterra. Sergi Belbel. Teatro del Mercado de Zaragoza. (Vestuari amb Lleonard Quintana).

29 octubre 1990. Roberto Devereux. Salvatore Cammarano. Giancarlo del Monaco. Gran Teatre del Liceu de Barcelona. (Escenografia i vestuari).

9 novembre 1992. Anna Bolena. Felice Romani. Giancarlo del Monaco. Gran Teatre del Liceu de Barcelona. (Escenografia i vestuari).

19 febrer 1993. Perversitat sexual a Xicago. David Mamet. Jordi Mesalles. Teatre Alegria de Terrassa. (Vestuari amb Carles Muixart).

10 setembre 1993. La mosca del vinagre. Jordi Arbonès. Ferran Frauca. Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega. (Escenografia).

17 novembre 1993. Un ballo in maschera. Antonio Somma a partir de l’obra d’Eugène Scribe. Pau Monterde. Teatre La Faràndula de Sabadell, dins del Cicle Òpera a Catalunya. (Vestuari).

3 desembre 1993. El gest (basat en L’ós, de Txèkhov, i El Passaport, de Pierre Bourgeade). Guillermo Ayesa. Centre Cultural Sant Cugat. Companyia de Glòria Rognoni i Santi Ibáñez. (Escenografia i vestuari).

19 gener 1994. Dos. Tenemos una costumbre por la noche. Lella Costa, Sergio Ferrentino i Giorgio Melazzi. José Antonio Ortega. Teatre La Villarroel. (Escenografia).

24 gener 1994. La metamorfosi. Franz Kafka (versió de Toni Cabré). Hermann Bonnin. Teatre Borràs de Barcelona. Companyia Acte Únic. (Escenografia i vestuari).

19 març 1994. Lucia di Lammermoor. Salvatore Cammarano (basat en la novel·la The Bride of Lammermoor de Walter Scott). Juanjo Granda. Teatro de la Zarzuela de Madrid. (Escenografia i vestuari).

11 maig 1994. Romeo et Juliette. Michael Carré, Jules Barbier. Pau Monterde. Teatre La Faràndula de Sabadell. (Vestuari).

9 novembre 1994. La cenerentola. Jacobo Ferreti. Pau Monterde. Teatre La Faràndula de Sabadell. (Vestuari).

8 novembre 1995. Il barbiere di Siviglia. Cesare Sterbini. Pau Monterde. Teatre La Faràndula de Sabadell, dins del Cicle Òpera a Catalunya. (Vestuari).

4 juliol 1995. Marsal, Marsal. José Sanchis Sinisterra. José Sanchis Sinisterra. Sala BecKett de Barcelona, dins del Festival de’Estiu de Barcelona. (Vestuari).

22 març 1996. La voix humaine. Jean Cocteau. Christoph Meyer. Sala Maria Aurèlia Capmany del Mercat de les Flors de Barcelona. (Escenografia i vestuari).

18 maig 1996. La forza del destino. Francesco Maria Piave. Bruno Berger. Teatre Victòria de Barcelona. (Escenografia).

29 juliol 1996. Los Alpes en llamas. Peter Turrini. Ricard Salvat. Teatre Artenbrut de Barcelona, dins del Festival d’Estiu de Barcelona Grec 96. (Escenografia).

1 octubre 1996. La dama del mar. Henrik Ibsen. Joan María Gual. Sala Ovidi Montllor del Mercat de les Flors de Barcelona. (Escenografia amb Joan María Gual).

6 novembre 1996. Le Nozze di Figaro. Lorenzo Da Ponte (basat en La folle journée ou le mariage de Figaro, de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais). Pau Monterde. Teatre La Faràndula de Sabadell. (Vestuari).

27 maig 1998. Così fan tutte. Lorenzo Da Ponte. Pau Monterde. Teatre La Faràndula de Sabadell. (Vestuari).

27 febrer 1998. Meli-Melo. Chicos Mambo Show. Óscar Molina. Sala Maria Aurèlia Capmany del Mercat de les Flors de Barcelona. (Vestuari).

21 gener 1999. El lector por horas. José Sanchis Sinisterra. José Luis García Sánchez. Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. (Vestuari).

22 setembre 1999. Platja negra. Jordi Coca. Lourdes Barba. Espai Joan Brossa de Barcelona. (Escenografia).

14 octubre 1999. Els treballs i els dies. Michel Vinaver. Jaume Melendres. La Cuina Teatre de Barcelona. (Escenografia).

12 novembre 1999. Sopa de mijo para cenar. Fermín Cabal. José Antonio Ortega. Teatro Juan Bravo de Segovia. (Escenografia i vestuari).

22 novembre 1999. Ñaque o de piojos y actores. José Sanchis Sinisterra. José Sanchis Sinisterra. Teatro Principal de Alicante, dins de la Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos. (Escenografia).

1 març 2000. El murciélago. Ludovic Halévy. Pau Monterde. Teatre La Faràndula de Sabadell. (Escenografia i vestuari).

9 desembre 2000. Don Quijote. Ballet de Maximiliano Guerra basat en la novel·la de Miguel de Cervantes. Stuttgarter Ballett Opernhaus (Stuttgart). (Escenografia i vestuari).

26 juny 2001. Aquí al bosc. Joan Brossa. Jordi Coca. Espai Escènic Joan Brossa, dins del Festival d’Estiu de Barcelona Grec. (Escenografia, il·luminació i vestuari).

Napoli. August Bournonville. Dinna Bjorn, Frank Andersen. Finnish National Opera (Helsinki). (Escenografia i vestuari).

24 abril 2008. Hombres de Shakespeare. Gemma Beltran a partir de textos de William Shakespeare. Gemma Beltran. Teatre Tantarantana de Barcelona. (Vestuari).

2 maig 2009. En Joan sense por. Rubèn Montañá, Toni Sans. Joan Maria Segura i Bernardas. Fira de Teatre de Titelles de Lleida. Companyia EGOS Teatre. (Vestuari amb EGOS petits).

19 febrer 2014. Ocells i llops. Josep Maria de Sagarra. Lurdes Barba. Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. (Escenografia).

6 maig 2014. Al galop. Mary Louise Wilson, Mark Hampton. Guido Torlonia. Teatre Akademia de Barcelona. (Escenografia).

4 octubre 2014. Trilogia MozArt. Gemma Beltran. Teatre de Bescanó. Companyia Dei Furbi. (Escenografia i vestuari amb Gemma Beltran).

23 desembre 2015. Two ladies or not two ladies. Noèlia Pérez. Noèlia Pérez. Teatre Micalet de València. CASHALADA cia. (Escenografia).

21 setembre 2016. Madame Bovary. Gustave Flaubert. Ángel Alonso. Sala Muntaner de Barcelona. (Vestuari).

19 juliol 2017. Oklahoma. Gemma Beltran. Sala Espai Lliure del Teatre Lliure de Barcelona. Companyia Dei Furbi. (Escenografia i vestuari amb Gemma Beltran).

22 novembre 2018. Die Entführung aus dem Serail. Gottlieb Stephanie (llibret), Wolfgang Amadeus Mozart (música). Guy Joosten. Nissay Theatre (Tokyo). (Escenografia i vestuari).

Bibliografia

Llibres, articles:

Bravo, Isidre. «Els nous camins de l’espai escènic». A: Bravo, Isidre. L’Escenografia Catalana. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1986, p. 285, 300-301, 314-323, 338.

Bravo, Isidre. L’Escenografia Catalana. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1986, p. 314.

Siquier, Bàrbara; Vidal, Toni. «Teatrografía de Ramon B. Ivars». Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (Barcelona: Universitat de Barcelona), núm. 52-53 (2006), p. 207-231.

Siquier, Barbara; Vidal, Toni «Teatrografía de Ramon B. Ivars». Assaig de Teatre Revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, núm. 52-53 (2006).

Consultes web:

<http://teatro.es/> [Consulta: 29 juliol 2018] 

<http://colleccions.cdmae.cat/>  [Consulta: 18 setembre 2018]

<http://www.bib.uab.cat/human/arxiusocietatliceu/publiques/indexcat.php>  [Consulta: 6 octubre 2018]

Redactor/a

Isabel Rojas Casas