Gaseta Catalana d’Art Dramàtic

En la Gaseta Catalana d’Art Dramàtic hi participen, de manera recurrent, les següents persones estretament vinculades a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic (ECAD): Pere Bohigas Tarragó (secretari de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic), Josep Claramunt (alumne), Adrià Gual (director de ECAD i professor), Lluís Labarta (professor) i Rafel Marquina (professor). A més, s’hi troben textos dels següents col·laboradors: Agustí Duran Sanpere (núm 1, any II), Josep Maria Folch i Torres (núm 1, any II), Alfons Maseras (núm. 9, any I i núms. 1 i 2, any II), Josep Massó Ventós (núm. 2, any II), Magí Morera i Galícia (num. 8, any I), Joan Pérez Jorba (núm. 9, any I i núm 1, any II), Francesc Puig i Alfonso (del qual és reproduït un article originalment publicat a La Veu de Catalunya, en el núm. 9, any I). Martí Romeu (núms. 1 i 2, any II) i Vicenç Solé de Sojo (num. 2, any I i núm. 2, any II).

La Gaseta Catalana d’Art Dramàtic. Butlletí de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, patrocinada per l’Excel·lentíssima Diputació de Barcelona i l’Excel·lentíssim Ajuntament de Barcelona, neix amb l’objectiu de donar a conèixer les activitats realitzades per l’ECAD, com s’explicita a la «Salutació» que obre el primer número de la publicació, escrit per la direcció de l’escola, sense especificar noms.

La Gaseta consisteix, en aquesta primera època, en un fulletó de vuit planes de 25 cm per 35 cm, amb el text repartit en tres columnes. Només conté alguns anuncis ocasionals, relegats a les darreres planes i, sovint, dedicats a la difusió de les activitats de la mateixa ECAD. En alguns números, s’hi inclouen també algunes imatges, principalment d’autors dramàtics. No té una estructura interna definida, si bé hi ha algunes seccions que apareixen en diversos números, com ara «Opinions dels deixebles» (en la qual escriu Josep Claramunt) o «Resum de les lliçons» (d’història del teatre, a càrrec de Rafel Marquina; de la d’indumentària, a càrrec de Lluís Labarta, i d’història de l’art, a càrrec d’Adrià Gual). La resta d’articles que componen la Gaseta en el seu primer any, o bé versen sobre qüestions generals relatives al teatre català, o bé estan estretament lligats a les activitats de l’ECAD. Entre els textos del primer grup, hi ha: els escrits de Pere Bohigas Tarragó en els números 1 i 4, en els quals es fa ressò de la necessitat d’un teatre nacional català, llargament reclamat des de diversos sectors del món teatral; un article anònim sobre les dues temporades de teatre català, la del Teatre Romea i la del Novetats, durant l’hivern del 1917 (núm. 6); una ressenya de Joan Pérez Jorba sobre la representació de Don Joan de Molière a la Comédie Française de París, que complementa un article d’Alfons Maseras sobre la recepció d’aquest personatge en les seves diverses versions dramàtiques (núm. 9); la reproducció d’un article de Francesc Puig i Alfonso, originalment publicat a La Veu de Catalunya el 24 d’agost del 1915, a propòsit del proper tancament del Teatre Principal (núm. 9); i diverses notícies breus sobre la vida teatral barcelonina.

Entre els textos que tenen com a rerefons alguna de les activitats organitzades per l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, cal destacar els articles sobre Molière a propòsit de les lliçons públiques de l’ECAD, celebrades els dies 15, 22 i 29 d’abril del 1917 al Teatre Eldorado. Aquestes lliçons van consistir en les representacions de L’amor metge, Metge per força i El malalt imaginari, precedides cadascuna per una conferència d’Adrià Gual. A més de la crònica de les representacions, a la Gaseta s’hi inclou la transcripció de les conferències, repartida al llarg dels números 2, 3 i 4. Al marge de Molière, també hi ha transcrita una conferència sobre indumentària militar pronunciada per Lluís Labarta durant la lliçó inaugural del curs 1916-1917 (núms. 6 i 8), i una altra de Magí Morera i Galícia sobre la posada en escena de les obres de Shakespeare, que es va poder escoltar durant la sessió inaugural del curs 1917-1918 (núm. 8).

Quan s’inicia de nou la publicació de la Gaseta el gener del 1919, després de dotze mesos d’inactivitat, hi ha un canvi notable tant pel que fa al format com als continguts i als col·laboradors. En primer lloc, s’amplia el nombre de pàgines (trenta), alhora que se n’ha reduït el format (17 cm per 25 cm). Això és degut al fet que, si bé la direcció continua sent la mateixa, la impressió corre a càrrec d’Editorial Catalana, que n’ha millorat notablement els acabats. Una altra novetat en aquest sentit és que ara cada número surt a la venda amb un cost de cinquanta cèntims de pesseta. Pel que fa als col·laboradors, se n’amplia el nombre d’externs i es diversifiquen els continguts, que ja no estan tan estretament vinculats a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic. Entre les noves incorporacions, hi ha Martí Romeu, que escriu sobre el teatre grec (núm. 1) i el teatre romà (núm. 2), l’apunt històric del qual es complementa amb un article sobre el teatre medieval a Catalunya d’Agustí Duran Sanpere. Hi escriu també Josep Maria Folch i Torres, amb una aportació sobre el teatre per a infants, i Josep Massó Ventós, que arran de les estrenes de Papallones, de Josep Pous i Pagès, i La pluja d’or, d’Alexandre Maristany, parla de la comèdia catalana de saló.

La Gaseta Catalana d’Art Dramàtic consta d’un total d’onze números, apareguts, els nou primers, entre l’abril i el desembre del 1917 (primer any), i entre el gener i febrer del 1919 els dos darrers (segon any). 

El 1918, la publicació pateix l’aturada d’un any «en atenció a les millores i ampliacions que hom va creure convenient introduir-hi», segons es llegeix a la presentació del primer número del 1919 (pàg. 3). Es tracta, però, d’una provatura de renovació efímera, ja que només n’arriben a sortir dos nous números. Les raons d’aquesta suspensió definitiva es poden llegir a la memòria del curs acadèmic 1918-1919 de l’ECAD (pàg. 7): 

«El butlletí de l’Escola que porta per títol Gaseta Catalana d’Art Dramàtic sospengué la seva publicació en el número 9 per a donar lloc a una ampliació que s’assajà més tard amb la casa "Editorial Catalana, S. A."; però, no havent obtingut el resultat que es pretenia, s’ha decidit substituir la seva publicació per un volum anyal en el què quedaran recopilats els discursos, estudis, conferències, textos diversos, etc., a què hagi donat lloc l’actuació de l’Escola».

Escola Catalana d’Art Dramàtic. Memòria de secretaria relativa als cursos 1917-1918 i 1918-1919. Barcelona. Disponible en línia <http://redit.institutdelteatre.cat/handle/20.500.11904/944> [Consulta: 13 desembre 2018]

Graells, Guillem-Jordi; Febrés, Xavier. Institut del Teatre. Els primers cent anys (1913-2013). Barcelona: Diputació de Barcelona, 2015. Disponible en línia. <http://redit.institutdelteatre.cat/handle/20.500.11904/847> [Consulta: 13 desembre 2018]

Torrent, Joan; Tasis, Rafael. «Gaseta Catalana d’Art Dramàtic». A: Història de la premsa catalana. Barcelona: Editorial Bruguera, 1966, p. 545-546.