Els germans Lluc («Lucas», 1905 – 27-10-1965) i Francesc («Paquito», mort el 22-9-1980) Amorós i Fecha inicien l’activitat circense el 1940 (Circo Dorado, empresa Amorós).
De 1942 a 1944 s’associen amb el Circo Trébol dels Bárcena-Perezoff (empresa Bárcena-Amorós-Perezoff), i el 1946 fan la societat definitiva (Hermanos Amorós-Silvestrini) amb l’acròbata i empresari Osvaldo Silvestrini (Verona, 31-10-1910 – Barcelona, 18-6-1995).
La societat Hermanos Amorós-Silvestrini va treballar majoritàriament a Catalunya, amb fugaces incursions a Mallorca, el País Valencià, Aragó i alguna província espanyola. Per estratègia comercial canviaven sovint els noms dels seus circs: Dorado, Canadá, Royal, Continental, Mexicain, Imperial, Medrano, Coliseum, Milán, Hungaria Cirkus i Harenbeck de Dinamarca, noms que sempre rubricaven amb la marca «Hnos. Amorós-Silvestrini».
També van contractar circs estrangers per a gires catalanes: els italians Jarz (Circo Italiano Jarz), Casartelli (Circo Italiano Aurora), Cristiani (Circo Italiano Cristiani), Franchetti (Circo de Austria), Togni (Circo de Italia con la colaboración del Circo Togni), els francesos Beautour (Cirque Continental de Francia), Bouglione (Cirque d’Hiver de Paris) i Robba (Bostok Zoo Circus). En aquests casos, els cartells i altres suports publicitaris destacaven: «Presentado en España por la empresa Hnos. Amorós-Silvestrini».
En morir Lluc Amorós l’octubre de 1965, la societat continua amb el mateix nom, si bé la salut delicada de Francesc Amorós aconsella que les decisions importants les prengui Silvestrini.
A mitjan dècada dels seixanta i en tota la dels setanta, la crisi del circ s’aguditza arreu d’Europa. Per trampejar la situació i intentar atreure nous públics, els empresaris espanyols introdueixen als espectacles personatges famosos i/o televisius aliens al circ. Silvestrini s’hi resisteix un quant temps, però acaba sucumbint a aquesta tendència i devaluant, ell també, la qualitat artística dels espectacles. El 1979 treballa amb la franquícia Circo Price, i el 1980, com a Circo Americano. En morir Francesc Amorós el setembre de 1980, Silvestrini dissol l’empresa i tanca l’oficina deixant-hi a dins tota la documentació històrica i gràfica de l’empresa Hermanos Amorós-Silvestrini, que, malauradament, s’ha perdut. Osvaldo Silvestrini va morir a Barcelona el 1995, a l’edat de vuitanta-cinc anys.
La solidesa empresarial i la permanència en el temps fan dels Amorós-Silvestrini un cas insòlit en el panorama circense català del període 1940-1980. Els agradava la feina ben feta: el cronista circense Jordi Elias —que els coneixia bé— deia que treballaven amb «tradició d’exigència».
Les ben programades gires per localitats catalanes en festes —de primavera a tardor—, el clima suau del país i la proximitat de la costa eren factors que seduïen figures internacionals de bon nivell, que es deixaven contractar amb caixets assequibles. Així, el circuit Amorós-Silvestrini va contribuir en gran manera a popularitzar l’art del circ arreu de Catalunya. El crític Sebastià Gasch qualifica d’heroica la tenacitat d’aquesta empresa, perquè «no deja un solo verano de dar movimiento, color y vida a las ferias y fiestas de los pueblos y las ciudades catalanas [...] porque este es su oficio, porque lo sienten entrañablemente».
A Barcelona, normalment plantaven les veles a les barriades, però quan es tractava de programes molt importants s’instal·laven a les places de toros, fent societat amb empreses fortes (a les quals, de passada, neutralitzaven com a competidores). Així ho van fer amb el valencià Salvador Hervás (Circo Mexicain, Las Arenas 1955; Circo Mexicano, gira catalana 1959; Zoo Circus, gira catalana 1964) i amb els Feijóo-Castilla (Britanic Circus, Las Arenas 1956; gira catalana 1966).
Tot i que en alguna ocasió van treballar amb dues pistes simultànies, la vocació dels Amorós-Silvestrini era el circ de proximitat. Les seves veles creaven un clima poètic i atractiu, complementat amb l’elegància i la concisió verbal de la presentadora Rosita Gándara (la «Señorita Rosita»), que sabia imprimir a la funció un to tranquil i afable, molt allunyat de la grandiloqüència i l’afectació habituals en els Monsieurs Loyal.
1940 i 1941. Circo Dorado.
1942. Circs Dorado i Trébol.
1943. Circo Dorado.
1944. Circo Trébol.
1945. Circo Dorado.
1946. Circo Dorado i Canadá Circus.
1947. Circo Royal.
1948 i 1949. Circs Dorado i Royal.
1950. Canadà Circus i Circo Harenberg.
1951 i 1952. Canadá Circus.
1953. Canadá Circus i Circo Royal.
1954. Canadá Circus.
1955. Canadá Circus, Circo Royal i Circo Mexicain.
1956. Britanic Circus, Canadá Circus i Circo Royal.
1957. Canadá Circus, Circo Royal i Circo Italiano Jarz.
1958. Canadá Circus, Circo Italiano Aurora i Circo Italiano Cristiani.
1959. Canadá Circus, Circo Coliseum i Circo Mexicano.
1960. Canadá Circus i Circo de Austria.
1961. Canadá Circus i Circo Continental de Francia.
1962. Circs Imperial i Continental.
1963. Bostok Zoo Circus i Circo Continental.
1964. Cirque d’Hiver de Paris, Circo Continental i Zoo Circo.
1965. Circo Continental i Cirque de Paris.
1966. Circo Togni de Italia i Britanic Circus.
1967. Royal Circus i Circo Continental.
1968. Hungaria Cirkus.
1969. Circo Milán.
1970 a 1978. Circo Continental.
1972. Circo Continental i Circo Milán.
1979. Circo Price.
1980. Circo Americano.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
