Drama en tres actes
Carme Montoriol Puig
Estrena: Poliorama de Barcelona. Temporada Oficial de Teatre Català, subvencionada per la Generalitat de Catalunya. Direcció escènica: Josep Pous i Pagès, 25-1-1934
Publicació: Barcelona, Llibreria Millà, 1935 (Catalunya Teatral; 70). Edicions posteriors: Barcelona: La Sal, 1983 (Clàssiques Catalanes; 2)
Redactor/a: Isabel Marcillas Piquer
Drama en tres actes que relata la relació entre una mare vídua, jove i atractiva, i el seu fill. Aquesta circumstància genera una tensió sexual que la mare pretén obviar, tot i que aquells amb qui mantenen una relació propera no poden deixar d’observar i comentar. La tensió, produïda principalment per la desatenció del fill envers la que és la pròpia dona, evoluciona in crescendo, fins a la irreversibilitat de la desgràcia final.
Classificat, en el seu moment, com a drama de l’alta burgesia barcelonina, la mateixa Carme Montoriol confessava que l’acció de L’huracà està exempta de localismes geogràfics, atès que podria desenvolupar-se en qualsevol lloc. Així, el localisme i l’essència de L’huracà rauen en la condició humana dels personatges, les seves pulsions i l’atracció física i sexual que destil·len. Com en d’altres obres de l’autora, s’hi palesa la influència d’Ibsen i també de les teories freudianes. El drama es genera a partir de la fina introspecció psicològica dels personatges, abocats a un dilema moral de resolució impossible. El mèrit de l’autora és doble, en tant que, d’una banda, aposta per un llenguatge modern i culte, mentre que, de l’altra, planteja una temàtica atrevida per ser tractada per una dona dels anys trenta, i incòmoda, encara, al segle xxi. L’huracà no cerca simplement l’entreteniment o despertar la morbositat de l’espectador; contràriament a això, explora en la consciència particular de l’individu amb l’objecte de suscitar-ne emocions, però també controvèrsies vitals. L’huracà es representa com un drama en estat pur, amb la mateixa força que el títol indica: tres actes en què la fatalitat s’apercep des del primer moment, sense tipus ni escenes secundàries en el desenvolupament perquè la contundència del drama els fa sobrers. En tots aquests sentits, cal considerar la rellevància de l’aportació de la dramaturga en el camí de renovació de l’escena teatral catalana del moment.
Bertrana, Aurora. «Carme Montoriol». Presència (8-10-1969), p. 15.
Fransitorra, Albina. «Introducció». A: Montoriol, Carme. L'abisme. L'huracà. Barcelona: La Sal, 1983 (Clàssiques Catalanes; 2), p. 11-25.
— «El teatre de Carme Montoriol i Puig». Estudis Escènics, núm. 25 (juny 1984), p. 95-123
Gallén, Enric. «Carme Montoriol». A: Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana, volum 9. Barcelona: Ariel, 1987, p. 454-455.
Guansé, Domènec. «L'huracà, drama en tres actes de Carme Montoriol». La Publicitat (27-1-1935).
Hernàndez, Lluïsa. «Teatre de dones (1930-1939)». A: Dona i teatre: ara i aquí. Barcelona: Institut Català de la Dona, 1994.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
