Assumpta Gonzàlez i Cubertorer

Pertanyent a una família lletraferida, fou germana de Josep M. Gonzàlez (Borriana, 1908 – Barcelona, 1979), dramaturg i director de la revista Sants. Borrianenca de naixement, aviat es traslladà a viure a Barcelona. De ben petita sentí l’atracció per la literatura i amb set anys començà a participar en grups de teatre en català. Va realitzar estudis de comerç i treballà en l’àmbit de l’administració; el 1930 publicà les primeres poesies en la revista Sants. L’any 1950 començà a formar part de la directiva de l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants, que anava adreçada a infants i joves de quatre a divuit anys. Posteriorment, el 1960, va crear l’Escola d’Or de Teatre, de la qual va ser directora. Altrament, dirigí el Centre Catòlic de Sants. Tot i que se la coneix especialment com a autora de textos dramàtics, ja en la maduresa també es va dedicar a la poesia. En aquest àmbit, publicà cinc llibres entre la dècada dels setanta i la dels noranta: Engrunes del cor (Barcelona: Cochs, 1973), Records que parlen (Barcelona: Cochs, 1984), Cavalcant en el temps (Barcelona: Morera, 1991), Anhels (Barcelona: Morera, 1994) i Cercant una estrella (Barcelona: Morera, 1997), tots ells de caràcter intimista. La Institució de les Lletres Catalanes la va situar, l’any 1960, entre les seixanta millors escriptores en llengua catalana.

Com a dramaturga va ser una escriptora prolífica, atès que hi ha constància que va publicar vint-i-dues obres, totes aparegudes en l’editorial Millà al llarg de tres dècades llargues. Algunes d’aquestes peces estan classificades com a gènere dramàtic per a infants, encara que, en línies generals, la majoria s'adrecen al que s’anomena el gran públic i presenten unes característiques molt similars: ambientació de caire costumista, situacions hilarants que troben resolució satisfactòria normalment en tres actes, i diàlegs àgils, reblerts d’una ingenuïtat que fa les delícies d’aquells que busquen en el teatre una estona d’esbarjo.

Les seues obres presenten personatges tipus, que oscil·len des de la dona controladora però poc informada fins a l’home important però absurd, carregat de supersticions. Així, en la dramatúrgia d’Assumpta Gonzàlez, tant els personatges masculins com els femenins poden generar una rialla sense caducitat basada en la humanitat que destil·len.

Tot i que pot ser considerat com a teatre menor, ja que les seues peces no s’han portat a grans escenaris, fins a l’actualitat han estat a bastament representades per associacions teatrals d’afeccionats, cosa que fa pensar tant en l’encert dels temes triats com en l’habilitat del tractament temàtic que la dramaturga proposa. Sens dubte, es tracta de teatre dels anys cinquanta que, ben entrat el segle xxi, com una mena de sainet incombustible, és capaç d’arribar al públic amb la frescor de quan va ser creat.

Dos embolics i una recomanació. Barcelona: Millà, 1961.
La rateta es vol casar. Barcelona: Millà, 1962.
De més verdes en maduren. Barcelona: Millà, 1970.
El preu d'una veritat. Barcelona: Millà, 1971.
Les masies de la pau. Barcelona: Millà, 1972.
Així juguen els infants. Barcelona: Millà, 1972.
Arribaré a les set... mort! Barcelona: Millà, 1972.
El crit del cel. Barcelona: Millà, 1973.
Adrià, un torero català. Barcelona: Millà, 1973.
Necessito una infermera. Barcelona: Millà, 1976.
Quan aparegui l'estrella o El somni del rabadà. Barcelona: Millà, 1976.
El passadís de la mort. Barcelona: Millà, 1978.
Especialitat en homes. Barcelona: Millà, 1979.
La Pepeta no és morta. Barcelona: Millà, 1980.
Un polític supersticiós. Barcelona: Millà, 1981.
Tots en tenim una. Barcelona: Millà, 1983.
La mare... quina nit!. Barcelona: Millà, 1983.
El món a fer punyetes. Barcelona: Millà, 1984.
Nina i els altres. Barcelona: Millà, 1986.
El venedor de coca. Barcelona: Millà, 1989.
Enigma d'una mort. Barcelona: Millà, 1991.
En Narcís s'ha tornat boig. Barcelona: Millà, 1996.

• Ballester, Josep. Temps de quarantena (1939-1959). València: Eliseu Climent, 1992.
• Carbó, Francesc; Simbor, Vicent. La literatura actual al País Valencià (1973-1992). València/Barcelona: IIFV; PAM, 1993.
• Ferrer, Enric. Literatura i societat. País Valencià, segle XX. València: Eliseu Climent,, 1981.
• Lacueva i Lorenz, Maria. «Jo vinc d'un temps perdut: escriptores en català al País Valencià durant el franquisme. Breu aproximació». Líquids. Revista d'Estudis Literaris Ibèrics, 1 (2007).
• Lorenzo i Gàcia, Francesc. «Esbós biogràfic». A: Gonzàlez, Assumpta. De més verdes en maduren. Barcelona: Millà, 1997, p. 5-6.
• Miracle, Josep. «Amb l’ai al cor». A: Gonzàlez, Assumpta. El passadís de la mort. Barcelona: Millà, 1978, p. 6-7.
• Sansano, Biel (dir.). Diccionari de la literatura valenciana (1968-2000). Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, 2001.

• Diccionari biogràfic de dones: <http://dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=93> [Consulta: 1 juliol 2018].
• <http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/gonzalez-i-cubertorer-assumpta>