T de Teatre

La història de la companyia T de Teatre s’inicia el 1991 quan cinc actrius que s’acabaven de graduar a l’Institut del Teatre de Barcelona decideixen prendre la iniciativa i començar a treballar pel seu compte. Es tracta de Mamen Duch, Rosa Gàmiz, Míriam Iscla, Carme Pla i Àgata Roca. Pere Sagristà els proposà de llegir Petits contes misògins (1977) de l’autora nord-americana Patricia Highsmith. Les actrius quedaren seduïdes per la hilaritat i la ironia de les històries de Highsmith i decidiren constituir la companyia juntament a Sagristà com a co-fundador. Daniel López-Orós s’encarregà des d’aleshores de la producció executiva.

Des d’un primer moment la companyia aposta per la senzillesa escènica, de forma que el pes de la representació recau en la interpretació de les actrius. Aquesta simplicitat escenogràfica serà una constant que caracteritzarà T de Teatre durant alguns anys. Petits contes misògins va despertar un gran interès entre el públic, de tal forma que la companyia va iniciar una gira per gran part de la Península i va obtenir el Premi de la Crítica de Barcelona a la Revelació Teatral de la Temporada. Es pot dir que, des d’aquell moment, els èxits es van succeir. Homes!, del 1994, va ser dirigida per Sergi Belbel i es va mantenir sis mesos en cartellera. Aquesta obra va ser la catapulta per a aquestes joves actrius, que van estar-se un any al Teatro Marquina de Madrid amb aquest espectacle. En aquests moments Rosa Gàmiz decideix començar la seva carrera en solitari, en tant que Marta Pérez passa a formar part de la companyia.

Després serà el teatre La Plaza de Buenos Aires el que acollirà durant tres mesos l’espectacle dirigit per Sergi Belbel. És en aquest mateix teatre on el 1997 s’estrenarà Criatures, un espectacle que servirà per a consolidar-les com a companyia; en aquesta ocasió només pujaran a l’escenari quatre de les actrius, en tant que Àgata Roca serà Ajudant de direcció. De tornada a Catalunya, Criatures es representa al Poliorama i inicien una gira per tot el territori espanyol. L’espectacle és nominat als premis MAX i rep un Premi Butaca en la categoria de millor text teatral de la temporada.

L’any 2000 la companyia inicia els seus primers contactes en l’àmbit televisiu, amb la sèrie Jet lag, una comèdia de situació, dirigida per Cesc Gay; l’humor i la sensibilitat seran la clau de l’èxit d’aquesta sèrie, amb un total de 81 capítols que s’emetran del 2002 al 2005 a TV3.

L’any 2003 la companyia estrena el quart espectacle a Artà, Mallorca, Això no és vida!, una producció que se centra en les obsessions de l’home contemporani. Posteriorment, el 2005, T de Teatre reposa Homes! i ho fa amb la creació d’una nova companyia M de Misògines. El 2006 naix 15, un espectacle que cerca celebrar els quinze anys de la creació de la companyia. Aquest mateix any li és atorgada la Butaca Honorífica a la Trajectòria Professional. El 2007 T de Teatre decideix provar sort amb un thriller, Com pot ser que t’estimi tant, escrit i dirigit per Javier Daulte, que novament obté la bona acollida del públic. Al final de la temporada del 2008, Míriam Iscla abandona la companyia. El 2009, estrenen el musical Nelly Blue que, una altra vegada, torna a ser feliçment rebut tant per part dels espectadors com de la crítica. El 2010 li toca el torn a Delicades, estrenada dins del marc del Festival Grec, l’espectacle incorpora per primera vegada dos actors homes, Albert Ribalta i Jordi Rico. El 2012 s’estrena Aventura!, en el Festival Temporada Alta de Girona, tots dos espectacles escrits i dirigits per Alfredo Sanzol. Dones com jo (2014) és una comèdia que aborda el tema de la crisi amb humor, però que parla sobretot de l’amistat. Escrita i dirigida per Pau Miró, és acollida per més de 30.000 espectadors. Operació Moldàvia suposa una nova comèdia musical que compta, de la mateixa manera que en l’anterior, amb Los Tigres (Xavi Mira i Albert Ribalta) en la interpretació. Premis i càstigs (2015), de l’escriptor i director Ciro Zorzoli, s’aproxima a l’entramat sobre el qual els actors treballen per assolir el virtuosisme en la pràctica escènica. Del 2017 és E.V.A., comèdia protagonitzada per quatre dones que arriben als cinquanta anys i miren cap enrere amb nostàlgia i un cert dolor, estrenada en el marc del Festival Grec de Barcelona. A l’espectacle s’hi reincorpora Rosa Gàmiz.

Una trajectòria imparable amb més de 2.700 funcions i amb l’assistència d’un milió d’espectadors, segons el còmput del web de la companyia. Darrerament, les actrius de T de Teatre no es dediquen únicament a la companyia, atès que les gires no són tan llargues i es veuen obligades a generar-se el seu propi espai.

Les companyies teatrals dels vuitanta i noranta treballen especialment l’espectacularitat i rarament ho fan amb textos dramàtics a l’ús. En el cas de T de Teatre, la companyia s’adscriu a l’emergència i consolidació d’un teatre comercial que demostra la normalitat i vitalitat de l’escena catalana; aquesta circumstància es fa possible gràcies a la creació d’empreses privades que produeixen i exhibeixen pràctiques escèniques que gaudeixen d’un públic diversificat, acostumat a productes culturals per al consum de masses. Tot i que T de Teatre comença exhibint les seves representacions en el circuit alternatiu, aviat se suma a aquesta tendència comercial i acumula èxits de públic a través d’espectacles que incideixen principalment en l’àmbit de la comèdia, amb un humor que pot ser qualificat com a mordaçment sarcàstic. Sens dubte, la particularitat de T de Teatre rau en el fet d’estar inicialment conformada per cinc dones que prenen la iniciativa d’establir-se pel propi compte en un camp controlat abastament pels homes.

21 maig 1991. Petits contes misògins. Autoria: Patricia Highsmith. Direcció: Pere Sagristà-Ollé. Local: La Cuina - Teatre de l’Institut de Barcelona.

8 març 1994. Homes! De diversos autors: Francesc Pereira, Ferran Verdés, Sergi Belbel, Benet i Jornet, textos de creació propia. Direcció: Sergi Belbel. Local: Mercat de les Flors – Espai B de Barcelona.

24 abril 1998. Criatures. De diversos autors: Sergi Belbel, Yolanda Gacía Serrano, Paco Mir, Jordi Mollà, Joan Ollé, J. Pere Peyró, David Plana, Àgata Roca i Míriam Iscla. Direcció: David Plana i T de Teatre. Local: La Plaza de Buenos Aires. Setembre 1998 Poliorama de Barcelona.

5 setembre 2003. Això no és Vida! De diversos autors: Sergi Belbel, Albert Espinosa, David Plana. Direcció: David Plana. Local: Teatre d’Artà de Mallorca.

21 abril 2006. 15. De diversos autors: Sergi Belbel, Albert Espinosa, Míriam Iscla, Paco, Mir, Joan Ollé, Josep Pere Peyró, David Plana, Àgata Roca, Patrícia Highsmith (traducció de Susanna d’Hèlix. Direcció: Sergi Belbel i T de Teatre. Local: Teatre Auditori de Granollers.

16 octubre 2007. Com pot ser que t'estimi tant? De Javier Daulte (Traducció de Víctor Muñoz i Calafell). Direcció: Javier Daulte. Local: Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya.

25 juny 2010. Delicades. D'Alfredo Sanzol. Direcció: Alfredo Sanzol. Local: Teatre Poliorama de Barcelona.

16 novembre 2012. Aventura! D'Alfredo Sanzol. Direcció: Alfredo Sanzol. Local: Teatre Municipal de Girona.

23 gener 2014. Dones com jo. De Pau Miró. Direcció: Pau Miró. Local: Teatre Romea de Barcelona.

2 abril 2015. Premis i càstigs. De Ciro Zorzoli. Direcció: Ciro Zorzoli. Local: Teatre lliure de Barcelona.

6 setembre 2017. V.A. De Julio Manrique, Marc Artigau i Cristina Genebat. Direcció: Julio Manrique. Local: Teatre Romea de Barcelona.

Barranco, Justo «Las T de Teatre se ríen de la crisis en «Dones com jo». La Vanguardia, 24 gener 2014 [Consulta: 3 juliol 2018].

Betevé: <https://beteve.cat/artic/artic-entrevista-a-t-de-teatre/> [Consulta: 3 juliol 2018].

Gomila, Andreu «Set coses que no saps de T de Teatre». TimeOut, (21 juny 2017) <https://www.timeout.cat/barcelona/ca/teatre/7-coses-que-no-saps-de-t-de-teatre> [Consulta: 3 juliol 2018].

T de Teatre. Web de la companyia: <http://www.tdeteatre.com> [Consulta: 3 juliol 2018].

Red Española de Teatros, Auditorios, Circuitos y Festivales: <https://www.redescena.net/compania/9186/t-de-teatre/> [Consulta: 3 juliol 2018].

Reportatge i entrevista a T de Teatre al programa "Ànima" del Canal 33: <https://www.youtube.com/watch?v=FmQWQ2aKYiE> [Consulta: 3 juliol 2018].