Logo Institut del Teatre
Territori: Horta, Barcelona
Redactor/a: Ivan Alcazar
Descripció

Situat entre la serra de Collserola, el turó de les Roquetes, el turó de la Peira i l'anomenada Muntanya Pelada, el municipi d'Horta va ser annexionat a Barcelona el 1904. Cap a mitjan segle XIX, Sant Joan d'Horta n'era capital municipal i eclesiàstica, i tenia uns dos mil habitants, distribuïts als barris de Sant Genís dels Agudells, Vallcarca i la plaça, primer nucli que, abans de denominar-se plaça de Santes Creus, va dur per nom plaça de la Vila i plaça de la Constitució. Aquest va ser el centre d'Horta fins que, amb la importància del mercat, la plaça Eivissa li robà el protagonisme. En aquesta àrea del nucli antic, a l'època amb molts terrenys agrícoles, tallers artesanals i torres d'estiuejants barcelonins, és on nasqueren una sèrie d'entitats associatives, entre les quals destaquen i perviuen l'Ateneu Hortenc, el Foment Hortenc i els Lluïsos d'Horta. Aquestes entitats romanen en el temps i fins a l'actualitat amb una activitat de cultura i lleure molt arrelada al barri, que es transmet entre generacions, i en la qual l'activitat teatral i escènica en general és regular i significativa, pel que fa tant a l'exhibició com al teatre amateur, i també, en algunes etapes, al teatre independent i a la formació de gent que després es professionalitza. És el cas de noms com Josep Montanyès, Lluís Homar i Jordi Martínez (Lluïsos), Rosa Galindo, Jordi Sànchez i Sergi Pompermayer (Foment), entre molts altres.

Ateneu Hortenc

Té l'origen en un cafè de la plaça de Santes Creus (abans, plaça Major o de la Vila). Neix amb el nom de Casino Hortense (1864-1872) i posteriorment té diversos noms, com Ateneo Hortense, Ateneu Obrer Hortenc i, des de 1997, Ateneu Hortenc. En els primers anys l'activitat es fa al cafè i en espais cedits i en altres seus. Ja a la seu de 1893, al pati posterior es fan obres per construir-hi una sala, també per a ús de teatre. El 1926 l'entitat es trasllada al carrer de Pere Pau, números 8-10, a l'edifici on havia tingut la seu la Fraternidad Republicana, a tocar de la plaça Eivissa. El 1935, l'edifici s'amplia. A l'edifici, en planta baixa hi ha el bar, la biblioteca i la sala d'escacs. La gran sala teatral i de ball ocupa la segona planta, amb façana i finestrals al carrer, és aproximadament quadrada (16,5 x 15 m) i de 5,7 m d'altura, amb una llotja correguda al fons i murs laterals, a manera de balconada. L'escenari (situat allà on abans de 1935 es trobava el cafè) té espais laterals per a camerinos i magatzems, amb unes dimensions en planta de 5 x 9,4 m, amb una amplada d'arc de 6,3 m i una altura total de la caixa de 7 m. 

Foment Hortenc

Tenia el local a la plaça Major quan es va fundar com a Casino Familiar (1887), i després anà canviant de nom i de lloc (plaça Eivissa, Cine Unión, La Saleta al carrer Dolça). L'edifici propi del Foment (fundat oficialment el 1917) es construí al carrer Alt de Mariner, número 15, amb plànols del mestre d'obres Pere Serra i Pau (president de l'entitat), i després d'un incendi es reconstruí segons projecte d'Andreu Serra i Heredero (el 1948). L'edifici té tres plantes d'altura, amb els àmbits principals de teatre, llar del soci, biblioteca i sala de tennis taula. El teatre té planta de ferradura (14,3 per 15 m de dimensions màximes), amb un passadís perimetral sota les llotges i puntuat per pilars. L'escenari té fossa, i la platea, una altura de 8,8 metres amb dos nivells de llotges en galeria. Amb pis horitzontal, la capacitat total és d'uns dos-cents vint espectadors en platea i uns seixanta-sis a les llotges. Les dimensions de l'escenari són: 13,2 m d'ample per 7,6 m de profunditat, amb una altura de 6,3 m a l'arc del prosceni i 11 m d'altura a la caixa escènica, amb escales laterals a les cametes. 

Lluïsos d'Horta

El 1883, una masia a l'actual carrer Feliu i Codina (números 7 i 9) comprada pels germans Casas, capellans, va reformar-se per acollir-hi un cafè, una sala i un pati de jocs. L'edifici va servir en alguna etapa per acollir serveis religiosos, i es reconstruí després d'haver quedat destrossat durant la Guerra Civil. La reinauguració, amb l'estat actual, tingué lloc el 1951 amb un flamant teatre de gran escenari, preparat especialment pel que fa a les dimensions per acollir La Passió. L'any 1990 es feren reformes parcials. El teatre compta amb l'escenari major del barri (17,8 m d'ample per 9,2 m de profunditat, amb un gran arc de prosceni (10 m d'ample i 8,5 m d'altura). La platea té unes dimensions de 13 m d'ample per 14,2 m de llarg, amb 10 m d'altura i un amfiteatre.


Activitat

Ateneu Hortenc

Al llarg de la seva història han tingut importància els concerts i els balls (encara se'n fan, per a gent gran i amb periodicitat setmanal), la coral, la biblioteca, l'activitat quotidiana dels socis en tertúlies, naips i billar, els socors mutus, també concursos com el de l'Allioli, i la secció d'escacs (amb classes infantils, i que compta amb una sala pròpia). El teatre té presència a l'entitat ja des dels seus inicis, amb una secció pròpia, als anys cinquanta i seixanta del segle xx, amb la visita de companyies externes, i a partir de la dècada de 1980 altre cop amb quadre escènic dels socis. Actualment hi ha dos grups de teatre (Bufons i Nòmada) que hi assagen regularment, i cada temporada hi fan sengles espectacles.  

Foment Hortenc

Als inicis de l'entitat tingueren importància els Jocs Florals i el folklore, i amb el temps tant el ball com la fotografia (amb la confecció de l'Arxiu Històric Fotogràfic d'Horta) han pres importància. Els Pastorets s'hi representen des de 1932, i una de les fites singulars de l'entitat és l'anomenat Tomàquet, espectacle musical que se celebra anualment des de 1949, amb orígens a la secció de l'Esbart. La cartellera del Foment té cites periòdiques amb el teatre, de grups propis (de 7 a 9 muntatges per temporada) i forans. Des de principis de la dècada de 1980 funciona un grup juvenil, després convertit en taller de teatre, i que finalment donà peu al Taller-Escola de Teatre. L'activitat formativa teatral té, en total, quatre franges d'edat diferents. El primer Foment promou els espectacles infantils des de 2014. La música ha trobat al Foment un lloc amb bona acollida, on destaca l'activitat del Grup Coral d'Horta (des de 1979), que ha muntat espectacles conjuntament amb el quadre escènic de l'entitat (com la Cançó d'amor i de guerra, de 2004). També, amb esdeveniments com l'organització del Festival d'Horta de Música Clàssica (des de 1991), i continua amb la sarsuela des de la dècada de 1950 fins als musicals a partir de la de 2000.

Lluïsos d'Horta

El Centre Moral Instructiu es fundà el 1886 com a centre parroquial. A principis de segle s'obre una acadèmia i una escola, sota l'advocació de Sant Lluís (San Luis de Gonzaga). Des dels inicis de segle compta amb activitat declamatòria i, posteriorment, també amb quadre escènic infantil i adult. A la dècada de 1960 la secció Àgora emprèn una activitat de renovació teatral, dirigida per Josep Montanyès, posteriorment al grup Teatre de l'Escorpí i al Teatre Lliure, i una figura cabdal del teatre català (fou director del Teatre Lliure i de l'Institut del Teatre). Més tard, el 1964 aquesta activitat teatral fructificà en la fundació del Grup d'Estudis Teatrals d'Horta (GETH), que funcionà com a cooperativa en el marc dels Lluïsos fins a 1970. Hi col·laboraren noms com Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover, i fou pedrera de grans intèrprets. Actualment, a les seccions de teatre dels Lluïsos hi ha el GTM (grup adult de teatre musical), L'Auca (grup de teatre) i l'escola de teatre (infantil). 


Bibliografia

Web de l'Ajuntament de Barcelona. Coneixeu el districte. Horta-Guinardó. <https://ajuntament.barcelona.cat/horta-guinardo/ca/coneixeu-el-districte/la-historia/la-situacio-dhorta> [Consulta: 1 setembre 2018].

Giménez, Carlota. L'Ateneu Hortenc, el Foment Hortenc i els Lluïsos d'Horta. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2018.

Gràcia, Josep. Teatres de Catalunya. Vol 1. Barcelona: Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya: Diputació de Barcelona: Institut del Teatre: Caixa de Barcelona, 1986.

Web dels Lluïsos d'Horta. <https://www.lluisoshorta.cat/lluisos-dhorta/historia> [Consulta: 1 setembre 2018].

Quintana, Joan-Xavier. L'Ateneu Hortenc: 150 anys d'història. Barcelona: Ateneu Hortenc, 2014.

Serra, Pilar. El Foment Hortenc: 100 anys d'història i vida (1917-2017). Barcelona: Foment Hortenc, 2016.


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x