Logo Institut del Teatre

Vilassar de Dalt, 1921  Barcelona23-11-2007

Actriu

Redactor/a: Enric Ciurans

Biografia

Mercè Bruquetas arriba a Barcelona amb vint-i-tres anys, a mitjan dècada dels anys quaranta, després que els empresaris del Teatre Romea la veiessin actuar a Vilassar de Dalt i li oferissin un paper de dama jove. Disposada a fer carrera com a actriu, va fer els primers passos a l’escenari del Romea, on va tenir entre els seus primers directors Pau Garsaball i Lluís Orduna, i va participar en espectacles com Els milions de l’oncle, de Carles Soldevila (1951), i La vida d’un home, de Feliu Aleu (1952). Entre els papers que interpretà destaca la Ventafocs (1952) i, especialment, els personatges de diverses obres de Josep Maria de Sagarra, entre els quals és la protagonista de La filla del Carmesí, dirigida per Lluís Orduna (1953). 

El 1957 entra a formar part de la companyia Teatro a Domicilio, creada per José Castillo Escalona, que pretenia fer arribar les funcions de la companyia als barris de Barcelona a preus populars. La primera estrena fou Cami d’estrelles, de José Castillo Escalona (Orfeó Gracienc, desembre 1957), en la qual Mercè Bruquetas interpretà el paper protagonista.

El 1959 va obtenir el premi d’interpretació femenina al II Cicle de Teatre Llatí amb l’obra Tres angelets a la cuina, d’Albert Husson, acompanyada per Joan Capri. El guardó significà un trampolí a la seva trajectòria i va participar en muntatges importants com a protagonista.

Al llarg dels anys seixanta es consolida com una de les grans actrius del repertori teatral en llengua catalana i va participar en destacats muntatges de la Companyia Maragall, com La gran pietat (La drecera), de Joan Oliver (1961), o Els savis de Vilatrista, de Santiago Rusiñol (1961). El 1964 forma part de l’elenc que representa L’hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra, dirigida per Màrius Cabré. A finals de la dècada treballa en diversos muntatges dirigits per Antoni Chic, i són especialment ressenyables els treballs amb Joan Capri, com la versió d’El conte de Nadal, que protagonitzà Capri el 1964, i el 1969 a El gandul (diari d’un tècnic de la mandra), escrita pel mateix Capri en col·laboració amb Jaume Ministral, al Teatre Romea.

Durant els anys setanta participà com a actriu de repartiment en moltíssimes produccions. Cal destacar la seva participació en dos espectacles dirigits per Ricard Salvat i produïts pel Teatro Nacional de Barcelona, El embrujado, de R. M. del Valle-Inclán i, molt especialment, Galatea, de Josep Maria de Sagarra, ambdós de 1972, i la seva presència en el repartiment d’Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Oliver (1974), dirigida per Ventura Pons, amb qui va col·laborar en d’altres espectacles. Però, sens dubte, fou amb Mercè dels uns, Mercè dels altres, de Carles Valls (pseudònim de Joan Vilacasas), estrenada el 1974, sota la direcció de Ventura Pons, amb qui ja havia col·laborat, que arribà al cim de la popularitat, representant aquest entranyable personatge al llarg de gairebé una dècada. Amb aquesta interpretació aconseguí el Premi Margarida Xirgu de 1977, atorgat per la Penya Carlos Lemos. També va fer breus incursions en el món cinematogràfic, com a Fraude matrimonial, d’Ignacio F. Iquino (1976). El 1985 tractà de repetir el gran èxit assolit amb Mercè dels uns, Mercè dels altres estrenant Dolça de les tàpies, de Carles Valls, sense aconseguir-ho. 

Durant els anys noranta va espaiar la seva participació en diversos muntatges teatrals com Anuncis classificats, d’Olivier Dutaillis, dirigida per Konrad Zschiedrich (1993). Fou especialment important la seva participació en el repartiment de la comèdia britànica El misteri de l’assassinat, de David McGillivray i Walter Zerlin, que va inaugurar el Teatre de l’Eixample (novembre de 1995), sota la direcció de Tamzin Townsend, acompanyada per altres actrius veteranes com Nadala Batiste i Carme Molina.

Com a actriu veterana va participar en diverses produccions televisives, especialment a TV3, i va participar en diversos capítols de Jet Lag, de les T de Teatre, a Oh, Espanya!, de Dagoll Dagom i, molt especialment, a Nissaga de poder (1996-1998). El 1999 va interpretar un paper en el curtmetratge Al final del riu, dirigit per Agustí Gifré, produït per l’ESCAC, i aquell mateix any va rebre la Creu de Sant Jordi i va ser nomenada filla predilecta de Vilassar de Dalt.


Significació

Mercè Bruquetas ha estat una de les grans actrius de repartiment de la Barcelona de postguerra. Va iniciar la seva carrera fonamentalment al Teatre Romea, on va ser intèrpret predilecta del teatre de Josep Maria de Sagarra, però també d’altres grans autors del repertori català, com Santiago Rusiñol i Joan Oliver, així com d’autors catalans contemporanis, sota el mestratge de grans directors com Lluís Orduna, Màrius Cabré, Ricard Salvat i Pere Planella, entre d’altres. Durant els anys de la Transició va assolir una gran popularitat gràcies a la seva interpretació en serials de televisió i en espectacles populars, especialment Mercè dels uns, Mercè dels altres, que estrenà el 1974 i reposà durant dues temporades el 1978 al Teatre Talia, i encara es programà al Teatre Romea, quan esdevingué Centre Dramàtic de la Generalitat, el 1981.


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x