Teresa Cunillé i Rovira

Teresa Cunillé va començar com a actriu amateur a Sabadell, al costat del seu pare, l’actor i director Jaume Cunillé. Es va formar a l’Institut del Teatre, on va obtenir el premi extraordinari d’interpretació el 1944. El 1947 s’incorporà a la companyia d’Irene López Heredia. Arran d’una representació de Terra baixa, on actuava amb el seu marit Domènec Vilarrasa, a què assistiren Josep Maria de Sagarra i l’empresari teatral Serrat, els van contractar i van debutar al Teatre Romea en una reposició de La filla del Carmesí, en un muntatge on també actuà Maria Vila. A finals dels anys cinquanta, amb el seu marit, formà companyia i actuà arreu de Catalunya, obtenint gran èxit amb la seva interpretació a La Pepa maca (1959), de Cecília A. Màntua.

Durant els anys cinquanta participà en múltiples espectacles com El marit ve de visita, de Xavier Regàs (Teatre Romea, 7-11-1951), però la seva estreta vinculació amb el teatre de Josep Maria de Sagarra marcà la seva trajectòria d’actriu: va actuar a L'alcova vermella, dirigida per Luis Orduna (Teatre Romea, 15-11-1952), L'amor viu a dispesa, dirigida per Esteve Polls (Teatre Romea, 26-11-1952), La filla del Carmesí, dirigida per Luis Orduna (Teatre Romea, 30-6-1953), i, molt especialment, a La ferida lluminosa, dirigida per Esteve Polls (Teatre Romea, 18-11-1954), un dels majors èxits del teatre català durant el període de postguerra. Participà en espectacles d’altres autors catalans, com Un home entre herois, de Rafael Tasis, i Els milions de l’oncle, de Carles Soldevila, ambdues representades al Teatre Guimerà, durant els anys 1958 i 1959, respectivament. Cal ressenyar, també, la seva participació en el muntatge d’El barret de cascavells, de Luigi Pirandello, al Guimerà (1959).

Amb la formació de companyia pròpia, la seva carrera prengué una nova direcció, acompanyada en tot moment pel seu marit, Domènec Vilarrasa, estrenant La Pepa maca, de Cecília A. Màntua (Teatre Romea, 13-7-1959), un dels grans moments de la seva trajectòria, que li suposà una gran popularitat. L’obra, centrada en una dona marinera de la Costa Brava, feia un retrat costumista del paisatge humà i social de la Catalunya del moment.

Un altre dels seus grans èxits el va obtenir formant part de la Companyia de Màrius Cabré, quan estrenà La dama enamorada, de Puig i Ferreter, amb direcció de Joan Cumellas (Teatre Romea, 27-1-1964), mentre que l’estrena de Galatea, de Josep Maria de Sagarra, dirigida per Pau Garsaball (Teatre Romea, 6-2-1964), en la qual Cunillé feu el paper protagonista, passà sense assolir l’èxit per la dificultat que suposà al públic popular que anava al Romea davant un text críptic i simbòlic com aquell. De finals dels seixanta destaca la seva participació en els espectacles-homenatge que el Romea va retre a Anton Txèkhov i a Santiago Rusiñol, interpretant un dels papers principals de Gente bien.

El 1970 és una de les actrius que participa a l’Homenatge a Margarida Xirgu (Teatre Romea, 21-1-1970), juntament amb grans actrius del moment com Mercè Bruquetas, Carme Contreras i Elisenda Ribas, entre altres. La dècada dels setanta va ser fructífera per a Teresa Cunillé, ja que va col·laborar en muntatges escrits i protagonitzats per Joan Capri com L’amic ministre, de Carles Valls i Joan Capri (Teatre Romea, 30-11-1972), i El peu de la lletra, de Carles Valls i Joan Camprubí (Teatre Romea, 20-12-1973), i també amb altres grans directors com a Galatea, de Josep Maria de Sagarra, dirigida per Ricard Salvat (Cia. Àngel Guimerà, Teatre Moratín, 24-1-1972), i Antologia dramàtica, d’Àngel Guimerà, dirigida per Màrius Cabré (Teatre Romea, 30-12-1974). En aquells anys participa en diverses gravacions del Circuit Català de TVE d’obres del repertori teatral català, com L’hostal de la Glòria, de Sagarra (1976). Ja des dels anys cinquanta havia començat una dilatada carrera com a actriu de doblatge de cinema i televisió.

Durant alguns anys va viure apartada dels escenaris fins que a principis de la dècada dels anys noranta va reprendre amb força la seva carrera d’actriu tornant a interpretar personatges sagarrians, veritable epicentre de la seva carrera. Així la trobem a dos muntatges del Centre Dramàtic de la Generalitat d’obres de Sagarra: La filla del Carmesí, dirigida per Jordi Mesalles (Teatre Romea, 18-2-1987), i L’hostal de la Glòria, dirigida per Josep Montanyès (Teatre Romea, 24-4-1992).

El 1999 tornà als escenaris participant en el muntatge El maniquí, de Mercè Rodoreda, dirigida per Pere Planella, al Teatre Nacional de Catalunya (Sala Petita, 4-2-1999).

La seva estreta vinculació amb Sagarra la dugué a protagonitzar, deu anys més tard de L’hostal de la Glòria, l’espectacle Dones com jo. Heroïnes de Sagarra al Teatre Lliure (2-12-2002), dirigit per Francesc Nel·lo, on feia un recorregut per les dones sagarrianes que havia interpretat al llarg de la seva carrera. El 2007 actuà a El jardí abandonat, de Santiago Rusiñol, que es representà a l’Espai Brossa (24-1-2007), dirigit per Francesc Nel·lo, compartint escenari amb Nausica Bonnín.

El 2018, la propietat del Romea i la família de Teresa Cunillé impulsaren el Premi Teresa Cunillé, dedicat a treballs originals dedicats a la història del teatre català contemporani.

Actriu catalana que va iniciar la seva trajectòria durant la postguerra fins ben entrada la primera dècada del segle xxi, quan abandonà progressivament els escenaris. En total, Teresa Cunillé va participar en més d’un centenar d’obres i és una de les grans intèrprets del teatre català de la segona meitat del segle xx. La seva carrera ha estat estretament vinculada amb el Teatre Romea, escenari dels seus principals triomfs, i amb Josep Maria de Sagarra, de qui ha protagonitzat múltiples textos dramàtics, en èpoques diferents, fent evolucionar la visió d’aquests personatges. Ja veterana, ha participat en espectacles del Teatre Lliure i del Teatre Nacional de Catalunya.

Va crear una companyia de teatre amb el seu marit, el també actor Domènec Vilarrasa, i actuaren arreu de Catalunya. Obtingué un gran èxit amb La dama enamorada, de Joan Puig i Ferreter, el 1964. Posteriorment ha actuat al Teatre Lliure i al Teatre Nacional de Catalunya. Ha participat en alguns papers de sèries de Televisió de Catalunya com De professió API (1988) —amb Casto Sendra «Cassen»— i a Tot un senyor (1989) —amb Josep Sazatornil—, i a alguns films de Vicente Aranda. L'any 1987 fou guardonada amb el Premi Margarida Xirgu i el 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi.

A més de La dama enamorada, de Puig i Ferreter (1964), també cal destacar l'èxit que va obtenir amb La Pepa maca (1959) i Princesa de Barcelona (1960), de C. A. Màntua. Posteriorment ha interpretat, entre d’altres, L’hort dels cirerers (1991), de Txèkhov, i Revisió anual (mai no és tard) (2000), de M. Cornet.

7 novembre 1951. El marit ve de visita. Xavier Regàs. Teatre Romea. (En el personatge de Clotilde.)

15 novembre 1952. L'alcova vermella. Josep Maria de Sagarra. Direcció: Luis Orduna. Teatre Romea. (En el personatge de Palmira.)

26 novembre 1952. L'amor viu a dispesa. Josep Maria de Sagarra. Direcció: Esteve Polls. Teatre Romea. (En el personatge d'Alberta.)

15 gener 1953. La tercera vegada. Lluís Elias. Teatre Romea. (En el personatge de Constança.)

30 juny 1953. La filla del Carmesí. Josep Maria de Sagarra. Cia. Titular Catalana. Direcció: Luis Orduna. Teatre Romea. (Interpreta l'hostalera.)

5 març 1954. Una història qualsevol. Josep A. Tàpias i Santiago Vendrell. Teatre Romea. (En el personatge de Magda.)

18 novembre 1954. La ferida lluminosa. Josep Maria de Sagarra. Cia. Titular Catalana. Direcció: Esteve Polls. Teatre Romea. (Interpreta la protagonista, Adela.)

28 octubre 1955. La paraula de foc. Josep Maria de Sagarra.

8 febrer 1956. Jo seré el seu gendre. Jaume Villanova i Torreblanca. Teatre Romea. (En el personatge d'Agustina.)

27 febrer 1957. Passaport per a l'eternitat. Josep A. Tàpias i Santiago Vendrell. Teatre Romea. (En el personatge de Lídia.)

17 maig 1957. No és mai tard... si s'arriba d'hora. Jaume Villanova i Torreblanca. (En el personatge d'Emília.)

Desembre 1958. Un home entre herois. Rafael Tasis. Direcció: Luis Orduna. Teatre Guimerà. (Inauguració d’un cicle de teatre català.)

Març 1959. Els milions de l’oncle. Carles Soldevila. Cia. Titular del Teatre Guimerà. Direcció: Luis Orduna. Teatre Guimerà.

Març 1959. Les maletes del senyor Vernet. Claude Magnier. Cia. Titular del Teatre Guimerà. Direcció: Luis Orduna. Teatre Guimerà.

Maig 1959. El barret de cascavells. Luigi Pirandello. Cia. Titular del Teatre Guimerà. Direcció: Luis Orduna. Teatre Guimerà.

1959. La Pepa maca. Cecília A. Màntua. Música de Jaime Torrents. Teatre Calderón / Teatre Romea.

1960. Princesa de Barcelona.Compañía de Comedias Catalanas Teresa Cunillé. Dir: Domingo Vilarrasa. Teatro Calderón. Repartiment complet: Teresa Cunillé, Elisenda Ribas, Pepita Fornés, M. del Carmen Liaño, Pepita Llunell, Aida Fernández, Domingo Vilarrasa, Carlos Morera, Enric Casamitjana, Luis Parellada, Miguel Arbós, Josep M. Angelat, Julia Peguera. (Protagonista.)

Abril 1960. Culpables, de Jaime Salom. Teatre Talía. Abril 1960.

1961. Princesa de Barcelona. Cecília A. Màntua.

Juliol 1961. La Compañía Teresa Cunillé estrena Reina, de Josep Maria de Sagarra. Teatre Romea.

27 gener 1964. La dama enamorada. Joan Puig i Ferrater. Cia. Mario Cabré-Joan Cumellas. Direcció: Joan Cumellas. Escenografia: Pou Vila. Intèrprets: Teresa Cunillé, Adrià Gual, Ricardo Palmerola, Antonia Manau, Miquel Graneri, María Ángeles Lladó, Lluís Nonell. Teatre Romea. 5 funcions.

6 febrer 1964. Galatea, de Josep Maria de Sagarra. Cia. Mario Cabré-Joan Cumellas. Direcció: Pau Garsaball. Teatre Romea. (Fa el paper protagonista.)

8 gener 1969. Un prometatge, L’aniversari i L’ós, d’Anton Txèkhov.(trad. i adaptació: Joan Oliver). Cia. Teresa Cunillé-Lluís Serrat. Direcció: Francesc Díaz. Intèrprets: Un prometatge: Ferran Parés, Lluïsa Cunillé i Jordi Serrat; L’aniversari: Jordi Serrat, Lluïsa Cunillé, Ferran Parés, Concepció Arquimbau, Miquel Arbós i Àngel Company; L’ós: Ferran Parés, Lluïsa Cunillé i Jordi Serrat. Teatre Romea. (Fa el paper protagonista.)

19 desembre 1969. Gente bien, El místic. Santiago Rusiñol. Companyia Màrius Cabré. Intèrprets: Gente bien: Assumpció Casals, Miquel Arbós, Teresa Cunillé, Enric Casamitjana, Carles Fruns, Antoni Serrà, Rosa Mateu, Pepita Llunell, Pere Gian, Pilar Montoya, Isabel Gallardo, Jordi Bofill, Joan Fernández; El místic: Màrius Cabré, Assumpció Casals, Lluís Carratalà, Carles Fruns, Elisenda Ribas, Rosa Mateu, Miquel Arbós, Pere Gil, Joan Estivill. Teatre Romea.

21 gener 1970. Homenatge a Margarida Xirgu (textos d’Ignasi Iglésias, Anton Saltiveri, Ambrosi Carrion, Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Frederic Soler, Juli Vallmitjana, Josep Burgas i Avel·li Artís). Cia. Màrius Cabré. Direcció: Màrius Cabré. Intèrprets: Isabel Gallardo, Elisenda Ribas, Josep Ruiz Lifante, Rosa Mateu, Carme Contreras, Mercè Bruquetas, Matilde Almendros, etc. Teatre Romea.

30 gener 1972. L’amic ministre. Carles Valls i Joan Capri. Direcció: Francesc d’A. Toboso. Teatre Romea. (Protagonista, fent quatre papers, juntament amb Joan Capri.

24 gener 1972. Galatea. Josep Maria de Sagarra. Cia. Àngel Guimerà. Direcció: Ricard Salvat. Escenografia: Iago Pericot. Música: Manuel Valls. Intèrprets: Ramon Duran, Teresa Cunillé, Albert Socias, Olga Peiró, Jordi Serrat, Carme Contreras, Josep Ruiz Lifante, Maria Jesús Andany, Lluís Torner, Enric Casamitjana, Josep Quer, Mercè Bruquetas, Josep M. Domènech, Lluís Nonell. Teatre Moratín.

1973. El peu de la lletra. Joan Vila Casas (Carles Valls) i Joan Camprubí (Capri). Cia. Joan Capri. Direcció: Francesc d’A. Toboso. Escenografia: Asensi – Bea – Mora. Intèrprets: Joan Capri, Lluïsa Cunillé, Concepció Arquimbau, Carme Molina i Araceli Vico. Teatre Romea. 15 funcions.

30 desembre 1974. Antologia dramàtica. Àngel Guimerà (escenes de Maria Rosa, Mar i cel, Terra baixa i Jesús que torna). Cia. Màrius Cabré. Dramatúrgia i direcció: Màrius Cabré. Escenografia: Asensi – Bea – Mora. Altres intèrprets: Montejo, Joan Borràs, Assumpció Casals, Ferran Velat i Jordi Serrat (i molts més). Teatre Romea.

22 juny 1976. Arxiu TVE Catalunya, Lletres Catalanes, L’hostal de la Glòria. Obra de Josep Maria de Sagarra, amb Paquita Ferràndiz, Carme Sansa, Jordi Serrat, Ramon Duran, Teresa Cunillé, Vicky Peña, Rafael Anglada, Lluís Torner, Ernest Serrahima. Realització: Jaume Picas. Producció: Mariona Roca.

27 juny 1977. Participa al multitudinari homenatge a Mario Cabré. Teatre Romea.

1977. L'hort dels cirerers. Anton Txékhov.

1978. La vida perdurable. Narcís Comadira. Protagonistes: Teresa Cunillé i Lluís Soler. Direcció: Boris Rotenstein. Teatre Malic.

24 abril 1992. L’hostal de la Glòria. Josep Maria de Sagarra. Centre Dramàtic de la Generalitat. Direcció: Josep Montanyès. Teatre Romea.

4 febrer 1999. El maniquí. Mercè Rodoreda. Direcció: Pere Planella.

2000. Revisió anual (mai no és tard). M. Cornet.

2 desembre 2002. Dones com jo. Heroïnes de Sagarra. Teatre Lliure.

24 gener 2007. El jardí abandonat. Santiago Rusiñol. Brossa Espai Escènic, Barcelona.