Daví i Segalés, Pius

Format a l’Escola d’Art Dramàtic, després d’arribar a Barcelona quan tenia divuit anys, va destacar per les seves innates qualitats per a la declamació i va passar ràpidament al teatre professional. Es va incorporar a la companyia d’Enric Borràs, on va aconseguir un dels seus primers èxits amb la interpretació, el maig del 1920, de l’adaptació teatral, a càrrec de Lluís Via, Tristany i Isolda, de Richard Wagner, al Teatre Goya, sota la direcció d’Adrià Gual i acompanyat en el paper protagonista per Maria Vila, amb qui havia contret matrimoni l’any anterior i amb qui formà una de les companyies teatrals més famoses de l’època, la Gran Companyia Catalana Vila-Daví, que havia de triomfar en les dues dècades següents als escenaris del Paral·lel i del centre de Barcelona.

La parella artística Maria Vila-Pius Daví fou molt popular al Paral·lel, fins al punt que Avel·lí Artís li escriví la comèdia A sol ixent fugen boires, estrenada al Teatre Nou, l’abril del 1921. La temporada següent van interpretar peces en llengua castellana, fent una gira per diverses ciutats espanyoles que acabà a Madrid. El 1924, ja retornats a Barcelona, van representar el seu primer text de Josep Maria de Sagarra, amb qui van col·laborar intensament anys més tard, amb Fidelitat (14 de novembre del 1924). És el moment en què s’instal·laren al Teatre Apolo, on van representar peces d’Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol i autors molt menys coneguts. com Paco Madrid, i on van assolir un dels seus majors èxits amb La dona verge, de Manuel Fontdevila.

El moment de màxima popularitat i activitat de la Companyia Vila-Daví es produí entre el 1927 i el 1933, quan esdevingueren la companyia titular del Teatre Català Romea. Van debutar amb La caravana perduda, de Juli Vallmitjana, i Testos i flors, d’Enric Lluelles. Van oferir una programació molt variada basada en els interessos de l’empresa Canals. Entre els èxits cal esmentar l’estrena de diversos textos i reposicions d’Apel·les Mestres, Santiago Rusiñol i Josep Maria de Sagarra, en especial L’hostal de la Glòria (1931) i El Cafè de la Marina (1933), que el poeta i dramaturg escriví expressament per a Maria Vila. Així mateix, la parella actuà a diversos espectacles del Teatre Íntim d’Adrià Gual, com Solness, el constructor, de Henrik Ibsen (1927), Kaiser Julian im Bade, de Hans Sachs (1928), R.U.R., de Karel Čapek (1928), i Judith de Welp, d’Àngel Guimerà (1928).

Amb l’esclat de la Guerra Civil, prengueren partit pel bàndol republicà i van formarpart de la CNT. Pius Daví era el director del Teatre Romea, on era el principal actor de la «companyia socialitzada de comèdia en català», i on representaren Marieta Cistellera, de Salvador Bonavia i Panyella, poc després de l’esclat del conflicte bèl·lic, que aconseguí un gran èxit amb cent trenta representacions. El 28 de juliol del 1936, Pius Daví es presentà a la convocatòria de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona per convertir la companyia en l’única de caràcter professional dedicada a representar obres dramàtiques en llengua catalana, però, finalment, el concurs no reeixí i fou anul·lat. Daví havia llogat el Teatre Novetats, on esperava tirar endavant aquest projecte, que comprenia un repertori d’obres dels principals dramaturgs catalans del moment. Finalment l’organització socialitzada dels espectacles enquadrà la Companyia Vila-Daví al Teatre Romea, descartant el Novetats, i al cap de pocs mesos tornà a canviar l’estructura del teatre català, assignant quatre seus per a la representació de peces en llengua catalana. La dedicada a la comèdia fou anomenada Teatre Català de la Comèdia. Entre el 1937 i el 1938 dirigí, junt amb Enric Borràs, que figurava com a «primeríssim actor i director», el Teatre Català de la Comèdia, amb seu al Teatre Poliorama. La companyia del TCC dirigida per Borràs i Daví aplegà els millors intèrprets catalans del moment. Amb aquesta companyia oficial combinà la programació d’autors joves, poc coneguts, amb autors de gran èxit. Així, un dels primers èxits l’aconseguí amb l’escenificació de Barraques de Montjuïc, de Josep Gimeno i Navarro, una peça inspirada en Vallmitjana i Iglésias, de marcat caràcter social. La parella Vila-Daví aconseguí altres èxits amb espectacles com Seny i amor, amo i senyor, d’Avel·lí Artís, estrenada el gener del 1938. Cal assenyalar especialment que el mes de juny d’aquell any estrenaren La fam, de Joan Oliver, text que havia aconseguit el Premi Teatre Català de la Comèdia. La temporada 1938-1939, Pius Daví fou nomenat director i primer actor de la Companyia del Teatre Català de la Comèdia, amb Maria Vila com a primera actriu, al capdavant d’una vintena d’actors i actrius, entre els quals figuraven Lluís Torner, Eduard Cabré, Maria Morera o Emília Baró. Enric Borràs conservà el seu rol de primer actor amb el privilegi de poder treballar en d’altres teatres de la ciutat.

Després de la Guerra Civil la Companyia Vila-Daví continuà actuant malgrat les moltes dificultats derivades del triomf franquista. Sabem que entre el 1946 i el 1948 van presentar El místic de Santiago Rusiñol, interpretada per Maria Vila, Pius Daví, Emília Baró i Pau Garsaball. Maria Vila sí que va tenir un paper important en el teatre de postguerra i es pot considerar el pont amb les actrius catalanes sorgides en els cinquanta i seixanta, com Teresa Cunillé i Mercè Bruquetas.

Pius Daví fou un dels grans intèrprets del teatre català anterior a la Guerra Civil. Format a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, va formar parella artística amb la seva esposa Maria Vila, al capdavant de la Companyia Maria Vila-Pius Daví, amb què va assolir grans èxits. Durant l’esclat de la Guerra Civil es feu càrrec del Teatre Català de la Comèdia.

1914. Participa al V Congrés Esperantista de París, interpretant George Dandin, de Molière, i Misteri de dolor, d’Adrià Gual, en el moment en què esclatà la Primera Guerra Mundial.

Apareix en diversos espectacles a la Memòria de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic del curs 1915-1916.

1918. Intèrpret a Hores d’amor i de tristesa, d’Adrià Gual, amb la Companyia Enric Borràs, acompanyat per Enric Borràs, Maria Vila i Esperança Ortiz.

1918. Montmartre, de Pierre Frondaie (traducció de Salvador Vilaregut), amb direcció de Jaume Borràs i escenografia d’Adrià Gual.

Maig del 1920. Paper protagonista a Tristany i Isolda, en la versió de Lluís Via. Direcció: Adrià Gual. Teatre Principal. Figueres. Maria Vila era la coprotagonista.

Setembre del 1920. Intèrpret a Els hipòcrites, de Henry Arthur Jones. Teatre Euterpe, Sabadell.

Maig del 1921. Protagonista, amb Maria Vila, d'A sol ixent fugen boires, d’Avel·lí Artís. Teatre Nou, Barcelona.

14 de novembre del 1924. Dirigeix i interpreta amb Maria Vila Fidelitat, de Josep Maria de Sagarra.

1925-1926. Intèrpret, al capdavant de la Companyia Daví-Vila, de La Baldirona, d’Àngel Guimera; Terra baixa, d’Àngel Guimerà; La mare, de Santiago Rusiñol; El místic, de Santiago Rusiñol; La dona verge, de Manuel Fontdevila; El mal que pot fer una dona, de Paco Madrid (desembre del 1926).

9 de desembre del 1927. Solness, el constructor, de Henrik Ibsen (versió de M. Alcántara Gusart i J. Jaumandreu), amb Maria Vila. Direcció: Adrià Gual.

1927. La Companyia Daví-Vila representa al Teatre Romea: La caravana perduda, de Juli Vallmitjana, i Testos i flors, d’Enric Lluelles (debut de la companyia: 7 d'octubre del 1927); Un milionari del Putxet o la vestidura no fa la figura, de Gastó A. Màntua (23 d'octubre del 1927); La barca vella, d’Apel·les Mestres (4 de novembre del 1927); L’assassinat de la senyora Abril, de Josep Maria de Sagarra (14 de novembre del 1927); Una vegada era un rei, d’Apel·les Mestres (1 de desembre del 1927).

1928. La Companyia Daví-Vila representa al Teatre Romea: Els fariseus, d’Apel·les Mestres (23 de narç del 1928); A ca l’antiquari, de Santiago Rusiñol (17 d'abril del 1928); L’acaparador, de Rusiñol (1 de maig del 1928); Els fills, de Josep Maria Millàs-Raurell (6 d'octubre del 1928); La llar apagada, d’Ignasi Iglésias (2 de desembre del 1928); La perla de la virreina, d’Alfons Roure (7 de desembre del 1928); Les dues filles, de Santiago Rusiñol (20 de desembre del 1928).

1928. Amb Maria Vila forma part del repartiment de R.U.R., de Karel Čapek (Romea, estrena: 27 de gener del 1928). dirigida per Adrià Gual (Daví interpreta l’Arquitecte Alquist); també amb Vila, forma part del repartiment de Judith de Welp, d’Àngel Guimerà (Romea, estrena: 9 de març del 1928), amb decorat i direcció d’Adrià Gual (Daví interpreta Carles, rei d’Aquitània).

1929. La Companyia Daví-Vila representa al Teatre Romea: La bruixa blanca, de Juli Vallmitjana (14 de febrer del 1929); El procés de Mary Dugan, de Bayard Weiler (30 de març del 1929); Els emigrants, d’Ignasi Iglésias (18 d'octubre del 1929); El faquir Bengapur, d’Elton Cussler i Lowel Brentano (11 de desembre del 1929).

1930. La Companyia Daví-Vila representa al Teatre Romea: La sorpresa d’Eva, de Josep Maria Millàs-Raurell (8 de gener del 1930); Baby, la ventafocs, núm. 52, de Hartley Manners (28 de març del 1930); El carrer, d’Elmer Rice (traducció de J. M. Millàs-Raurell) (19 d'abril del 1930).

Temporada 1931-1932. La Companyia Vila-Daví està formada pels actors i actrius: Maria Vila (primera actriu), Maria Abad, Emma Alonso, Dolors Bofill, Pepeta Carles, Empar Ferrándiz, Àngels Guart, Maria Lozano, Antònia Morató, Dolors Peris, Isabel Pujol, Aurèlia Viver. Pius Daví (primer actor), Manuel Amorós, Eduard Cabré, Pere Cabré, Jaume Capdevila, Lluís Carratalà, Antoni Gimbernat, Pere Martí, Pere Oliver, Josep Sinobas, Antoni Strems, Pere Ventanyols, Joaquim Viñas. Consuetes: Felip Alcoy, Enric Perelló, Esteve Tuà. Pintors escenogràfics: Ramon Batlle i Amigó, Francesc Fontanals, Morales Asensi.

1931. La Companyia Daví-Vila representa al Teatre Romea: L’hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra (9 d'octubre del 1931); Ràdio Xicago W.P.H. 15, de Ramsay Maclean i Eleonor Jeffreys (2 de desembre del 1931).

1932. La Companyia Daví-Vila representa al Teatre Romea: Un pare de família, de Carles Soldevila (4 de març del 1932); Tres milions busquen hereu, d’Enric Lluelles (4 de maig del 1932).

7 d'octubre del 1932. Dirigeix i protagonitza amb Maria Vila el poema en tres actes Desitjada, de Josep Maria de Sagarra. Teatre Romea.

1933. La Companyia Daví-Vila representa al Teatre Romea: El Cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra (14 de febrer del 1933); La més bonica del barri o la pantera dels ulls negres, de Gastó A. Màntua (14 d'octubre del 1933).

31 de gener del 1935. La desgràcia de la sort, de Miquel Poal i Aregall.

13 de març del 1935. Miss Thery, d’Enric Casanovas. Companyia Maria Vila-Pius Daví. Teatre Principal Palace.

1935. Intèrpret a La propia estimación, de Juan Bonaflé (estrena: Teatro de la Comedia, Madrid, 23 de desembre del 1935). Representada al Teatre Romea (30 de juny del 1936).

18 de març del 1936. Marieta Cistellera, de Salvador Bonavia. Teatre Espanyol. 130 representacions.

1936. Representacions de la Companyia Maria Vila-Pius Daví al Teatre Romea: Marieta Cistellera, de Salvador Bonavia (15 d'agost del 1936); La maca dels encants o la culpa no és de les dones, d’Alfons Roure (22 d'agost del 1936); La dida, de Frederic Soler (25 d'agost del 1936); Barris baixos, de Lluís Elias (26 d'agost del 1936); La cançó de la filla del marxant, de Josep Maria de Sagarra (29 d'agost del 1936 o 28 de maig del 1936); La dona verge, de Manuel Fontdevila (2 de setembre del 1936); La desgràcia de la sort, de Miquel Poal i Aregall (26 de gener del 1937).

1936. Estrenes de la Companyia Maria Vila-Pius Daví al capdavant del Teatre Catala de la Comèdia, al Teatre Romea: Daví interpreta Claudi (antagonista) a Barraques de Montjuïc, de Josep Gimeno i Navarro (12 de setembre del 1936); La brigada blava, d’Enric Casanovas (26 de setembre del 1936); L’escabellada, de Ramon Serra i Toneu (24 d'octubre del 1936); La presó de les dones, de Salvador Bonavia; Les dones sàvies, de Rosa Maria Arquimbau (18 de desembre del 1936); Marits pecadors, de Lluís Elias (31 de desembre del 1936).

12 de gener del 1938. Protagonitzà, amb Maria Vila, Seny i amor, amo i senyor, d’Avel·lí Artís. Teatre Català de la Comèdia (Poliorama).

15 de juny del 1938. Dirigí i interpretà, amb la Companyia Vila-Daví, La fam, de Joan Oliver. Teatre Català de la Comèdia (Poliorama).

12 de juliol del 1938. Participa en la gala d’homenatge a Enric Borràs. Teatre Català de la Comèdia (Poliorama).

18 de juliol del 1938. Intèrpret a la sessió d'homenatge a Àngel Guimerà: Terra baixa i Mar i cel. Teatre Català de la Comèdia (Poliorama).

24 de desembre del 1938. Cèsar i Angèlica, de Josep Navarro i Costabella. Teatre Català de la Comèdia (Poliorama).

Foguet, Francesc. Teatre, guerra i revolució. Barcelona, 1936-1939. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005.

J. M. «Pius Daví. Parlen els nostres artistes», La Humanitat (24-7-1938), p. 4.

S/f. «S’anul·la el concurs convocat per a subvencionar una temporada de Teatre Català», La Publicitat (16-8-1936), p. 3.