Logo Institut del Teatre

Moià, 1891  Barcelona1956

Actor i director escènic

Redactor/a: Enric Ciurans

Biografia

Format a l’Escola d’Art Dramàtic, després d’arribar a Barcelona quan tenia divuit anys, va destacar per les seves innates qualitats per a la declamació, i va passar ràpidament al teatre professional. Es va incorporar a la companyia d’Enric Borràs, on va aconseguir un dels seus primers èxits amb la interpretació, el maig de 1920, de l’adaptació teatral, a càrrec de Lluís Via, Tristany i Isolda, de Richard Wagner, al Teatre Goya, sota la direcció d’Adrià Gual i acompanyat en el paper protagonista per Maria Vila, amb qui havia contret matrimoni l’any anterior i amb qui formà una de les companyies teatrals més famoses de l’època, la Gran Companyia Catalana Vila-Daví, que havia de triomfar en les dues dècades següents als escenaris del Paral·lel i del centre de Barcelona.

La parella artística Maria Vila-Pius Daví fou molt popular al Paral·lel, fins al punt que Avel·lí Artís escriví la comèdia A sol ixent fugen boires, estrenada al Teatre Nou, l’abril de 1921. La temporada següent van interpretar peces en llengua castellana, fent una gira per diverses ciutats espanyoles que acabà a Madrid. El 1924, ja retornats a Barcelona, representen el seu primer text de Josep Maria de Sagarra, amb qui van col·laborar intensament anys més tard, amb Fidelitat (14-11-1924). És el moment en què s’instal·len al Teatre Apolo, on van representar peces d’Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol i autors molt menys coneguts com Paco Madrid, i on van assolir un dels seus majors èxits amb La dona verge, de Manuel Fontdevila.

El moment de màxima popularitat i activitat de la Companyia Vila-Daví es produí entre el 1927 i el 1933, quan esdevingueren la companyia titular del Teatre Català Romea. Van debutar amb La caravana perduda, de Juli Vallmitjana, i Testos i flors, d’Enric Lluelles. Van oferir una programació molt variada basada en els interessos de l’empresa Canals. Entre els èxits cal esmentar l’estrena de diversos textos i reposicions d’Apel·les Mestres, Santiago Rusiñol i Josep Maria de Sagarra, en especial L’hostal de la Glòria (1931) i El Cafè de la Marina (1933), que el poeta i dramaturg escriví expressament per a Maria Vila. Així mateix, la parella actuà a diversos espectacles del Teatre Íntim d’Adrià Gual, com Solness, el constructor, de Henrik Ibsen (1927), Kaiser Julian im Bade, de Hans Sachs (1928), R.U.R., de Karel Čapek (1928), i Judith de Welp, d’Àngel Guimerà (1928).

Amb l’esclat de la Guerra Civil, prengueren partit pel bàndol republicà, formant part de la CNT. Pius Daví era el director del Teatre Romea, on era el principal actor de la «companyia socialitzada de comèdia en català», i on representaren Marieta Cistellera, de Salvador Bonavia i Panyella, poc després de l’esclat del conflicte bèl·lic, que aconseguí un gran èxit amb cent trenta representacions. El 28 de juliol de 1936, Pius Daví es presentà a la convocatòria de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona per convertir la companyia en l’única de caràcter professional dedicada a representar obres dramàtiques en llengua catalana, però, finalment, el concurs no reeixí i fou anul·lat. Daví havia llogat el Teatre Novetats, on esperava tirar endavant aquest projecte, que comprenia un repertori d’obres dels principals dramaturgs catalans del moment. Finalment l’organització socialitzada dels espectacles enquadrà la Companyia Vila-Daví al Teatre Romea, descartant el Novetats, i al cap de pocs mesos tornà a canviar l’estructura del teatre català, assignant quatre seus per a la representació de peces en llengua catalana. La dedicada a la comèdia fou anomenada Teatre Català de la Comèdia. Entre el 1937 i el 1938 dirigí, junt amb Enric Borràs, que figurava com a «primeríssim actor i director», el Teatre Català de la Comèdia, amb seu al Teatre Poliorama. La companyia del TCC dirigida per Borràs i Daví aplegà els millors intèrprets catalans del moment. Amb aquesta companyia oficial combinà la programació d’autors joves, poc coneguts, amb autors de gran èxit. Així, un dels primers èxits l’aconseguí amb l’escenificació de Barraques de Montjuïc, de Josep Gimeno i Navarro, una peça inspirada en Vallmitjana i Iglésias, de marcat caràcter social. La parella Vila-Daví aconseguí altres èxits amb espectacles com Seny i amor, amo i senyor, d’Avel·lí Artís, estrenada el gener de 1938. Cal assenyalar especialment que el mes de juny d’aquell any estrenaren La fam, de Joan Oliver, text que havia aconseguit el Premi Teatre Català de la Comèdia. La temporada 1938-1939, Pius Daví fou nomenat director i primer actor de la Companyia del Teatre Català de la Comèdia, amb Maria Vila com a primera actriu, al capdavant d’una vintena d’actors i actrius entre els quals figuraven Lluís Torner, Eduard Cabré, Maria Morera o Emília Baró. Enric Borràs conservà el seu rol de primer actor amb el privilegi de poder treballar en d’altres teatres de la ciutat.

Després de la Guerra Civil la Companyia Vila-Daví continuà actuant malgrat les moltes dificultats derivades del triomf franquista. Sabem que entre el 1946 i el 1948 van presentar El místic, interpretada per Maria Vila, Pius Daví, Emília Baró i Pau Garsaball. Maria Vila sí que va tenir un paper important en el teatre de postguerra i es pot considerar el pont amb les actrius catalanes sorgides en els cinquanta i seixanta, com Teresa Cunillé i Mercè Bruquetas.


Significació

Pius Daví fou un dels grans intèrprets del teatre català anterior a la Guerra Civil. Format a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, va formar parella artística amb la seva esposa Maria Vila, al capdavant de la Companyia Maria Vila-Pius Daví, asssolint grans èxits. Durant l’esclat de la Guerra Civil es feu càrrec del Teatre Català de la Comèdia.


Estrenes

1914. Participa al V Congrés Esperantista de París, interpretant George Dandin, de Molière, i Misteri de dolor, d’Adrià Gual, en el moment en què esclatà la Primera Guerra Mundial.

Apareix en diversos espectacles a la Memòria de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic del curs 1915-1916.

1918. Intèrpret a Hores d’amor i de tristesa, d’Adrià Gual, amb la Companyia Enric Borràs, acompanyat per Enric Borràs, Maria Vila i Esperança Ortiz.

1918. Montmartre, de Pierre Frondaie (traducció de Salvador Vilaregut), amb direcció de Jaume Borràs i escenografia d’Adrià Gual.

Maig de 1920. Paper protagonista a Tristany i Isolda, en la versió de Lluís Via. Direcció: Adrià Gual. Teatre Principal. Figueres. Maria Vila era la coprotagonista.

Setembre de 1920. Intèrpret a Els hipòcrites, de Henry Arthur Jones. Teatre Euterpe, Sabadell.

Maig de 1921. Protagonista, amb Maria Vila, d'A sol ixent fugen boires, d’Avel·lí Artís. Teatre Nou, Barcelona-

14 novembre 1924. Dirigeix i interpreta amb Maria Vila Fidelitat, de Josep Maria de Sagarra.

1925-1926. Intèrpret, al capdavant de la Companyia Daví-Vila, de La Baldirona, d’Àngel Guimera; Terra baixa, d’Àngel Guimerà; La mare, de Santiago Rusiñol; El místic, de Santiago Rusiñol; La dona verge, de Manuel Fontdevila; El mal que pot fer una dona, de Paco Madrid (desembre de 1926).

9 desembre 1927. Solness, el constructor, de Henrik Ibsen (versió de M. Alcántara Gusart i J. Jaumandreu), amb Maria Vila. Direcció: Adrià Gual.

1927. La Companyia Daví-Vila representa al Teatre Romea: La caravana perduda, de Juli Vallmitjana, i Testos i flors, d’Enric Lluelles (debut de la companyia: 7-10-1927); Un milionari del Putxet o la vestidura no fa la figura, de Gastó A. Màntua (23-10-1927); La barca vella, d’Apel·les Mestres (4-11-1927); L’assassinat de la senyora Abril, de Josep Maria de Sagarra (14-11-1927); Una vegada era un rei, d’Apel·les Mestres (1-12-1927).

1928. La Companyia Daví-Vila representa al Teatre Romea: Els fariseus, d’Apel·les Mestres (23-3-1928); A ca l’antiquari, de Santiago Rusiñol (17-4-1928); L’acaparador, de Rusiñol (1-5-1928); Els fills, de Josep Maria Millàs-Raurell (6-10-1928); La llar apagada, d’Ignasi Iglésias (2-12-1928); La perla de la virreina, d’Alfons Roure (7-12-1928); Les dues filles, de Rusiñol (20-12-1928).

1928. Amb Maria Vila forma part del repartiment de R.U.R., de Karel Čapek (Romea, estrena: 27/1/1928). dirigida per Adrià Gual (Daví interpreta l’Arquitecte Alquist); també amb Vila, forma part del repartiment de Judith de Welp, d’Àngel Guimerà (Romea, estrena: 9-3-1928), amb decorat i direcció d’Adrià Gual (Daví interpreta Carles, rei d’Aquitània).

1929. La Companyia Daví-Vila representa al Teatre Romea: La bruixa blanca, de Juli Vallmitjana (14-2-1929); El procés de Mary Dugan, de Bayard Weiler (30/3/1929); Els emigrants, d’Ignasi Iglésias (18-10-1929); El faquir Bengapur, d’Elton Cussler i Lowel Brentano (11-12-1929).

1930. La Companyia Daví-Vila representa al Teatre Romea: La sorpresa d’Eva, de Josep Maria Millàs-Raurell (8-1-1930); Baby, la ventafocs, núm. 52, de Hartley Manners (28-3-1930); El carrer, d’Elmer Rice (traducció de J. M. Millàs-Raurell) (19-4-1930).

Temporada 1931-1932. La Companyia Vila-Daví està formada pels actors i actrius: Maria Vila (primera actriu), Maria Abad, Emma Alonso, Dolors Bofill, Pepeta Carles, Empar Ferrándiz, Àngels Guart, Maria Lozano, Antònia Morató, Dolors Peris, Isabel Pujol, Aurèlia Viver. Pius Daví (primer actor), Manuel Amorós, Eduard Cabré, Pere Cabré, Jaume Capdevila, Lluís Carratalà, Antoni Gimbernat, Pere Martí, Pere Oliver, Josep Sinobas, Antoni Strems, Pere Ventanyols, Joaquim Viñas. Consuetes: Felip Alcoy, Enric Perelló, Esteve Tuá. Pintors escenogràfics: Ramon Batlle i Amigó, Francesc Fontanals, Morales Asensi.

1931. La Companyia Daví-Vila representa al Teatre Romea: L’hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra (9-10-1931); Ràdio Xicago W.P.H. 15, de Ramsay Maclean i Eleonor Jeffreys (2/12/1931).

1932. La Companyia Daví-Vila representa al Teatre Romea: Un pare de família, de Carles Soldevila (4-3-1932); Tres milions busquen hereu, d’Enric Lluelles (4-5-1932).

7 octubre 1932. Dirigeix i protagonitza amb Maria Vila el poema en tres actes Desitjada, de Josep Maria de Sagarra. Teatre Romea.

1933. La Companyia Daví-Vila representa al Teatre Romea: El Cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra (14-2-1933); La més bonica del barri o la pantera dels ulls negres, de Gastó A. Màntua (14-10-1933).

31 gener 1935. La desgràcia de la sort, de Miquel Poal i Aregall.

13 març 1935. Miss Thery, d’Enric Casanovas. Companyia Maria Vila-Pius Daví. Teatre Principal Palace.

1935. Intèrpret a La propia estimación, de Juan Bonaflé (estrena: Teatro de la Comedia, Madrid, 23-12-1935). Representada al Teatre Romea (30-6-1936).

18 març 1936. Marieta Cistellera, de Salvador Bonavia. Teatre Espanyol. 130 representacions.

1936. Representacions de la Companyia Maria Vila-Pius Daví al Teatre Romea: Marieta Cistellera, de Salvador Bonavia (15-8-1936); La maca dels encants o la culpa no és de les dones, d’Alfons Roure (22-8-1936); La dida, de Frederic Soler (25-8-1936); Barris baixos, de Lluís Elias (26-8-1936); La cançó de la filla del marxant, de Josep Maria de Sagarra (29-8-1936 o 28-5-1936); La dona verge, de Manuel Fontdevila (2-9-1936); La desgràcia de la sort, de Miquel Poal i Aregall (26-1-1937).

1936. Estrenes de la Companyia Maria Vila-Pius Daví al capdavant del Teatre Catala de la Comèdia, al Teatre Romea: Daví interpreta Claudi (antagonista) a Barraques de Montjuïc, de Josep Gimeno i Navarro (12-9-1936); La brigada blava, d’Enric Casanovas (26-9-1936); L’escabellada, de Ramon Serra i Toneu (24-10-1936); La presó de les dones, de Salvador Bonavia; Les dones sàvies, de Rosa Maria Arquimbau (18-12-1936); Marits pecadors, de Lluís Elias (31-12-1936).

12 gener 1938. Protagonitzà, amb Maria Vila, Seny i amor, amo i senyor, d’Avel·lí Artís. Teatre Català de la Comèdia (Poliorama).

15 juny 1938. Dirigí i interpretà, amb la Companyia Vila-Daví, La fam, de Joan Oliver. Teatre Català de la Comèdia (Poliorama).

12 juliol 1938. Participa en la gala d’homenatge a Enric Borràs. Teatre Català de la Comèdia (Poliorama).

18 juliol 1938. Intèrpret a la sessió d'homenatge a Àngel Guimerà: Terra baixa i Mar i cel. Teatre Català de la Comèdia (Poliorama).

24 desembre 1938. Cèsar i Angèlica, de Josep Navarro i Costabella. Teatre Català de la Comèdia (Poliorama).

 


Bibliografia
  • Foguet, Francesc. Teatre, guerra i revolució. Barcelona, 1936-1939. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005.
  • J. M. «Pius Daví. Parlen els nostres artistes», La Humanitat (24-7-1938), p. 4.
  • S/f. «S’anul·la el concurs convocat per a subvencionar una temporada de Teatre Català», La Publicitat (16-8-1936), p. 3.

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x