Actriu
Va debutar com actriu professional al musical El mago de Oz, representat al Teatre Español el 1974. Forma part del Grup d’Acció Teatral de L’Hospitalet, on participa com actriu en diversos espectacles. Però la seva carrera assolí veritable dimensió als anys vuitanta, quan debutà a l’emblemàtic teatre del Paral·lel El Molino, el 1983, en un moment què es feien dues funcions diàries i s’instaurà festa els dilluns. Fou la cap de cartell del teatre entre el 1984 i el 1988. Un any abans de debutar al Paral·lel, el 1982, va participar com actriu de repartiment al muntatge Marat-Sade, de Peter Weiss, que dirigí Pere Planella, un espectacle absolutament a les antípodes de la seva trajectòria posterior, on Moreno coincidí amb l’actor de varietats Jordi Vila, amb qui formà parella professional al llarg de vuit anys representant l’espectacle Kilómetros de amor, al Teatre Victòria i en diverses gires arreu de l’Estat, un dels grans espectacles de varietats d’aquella dècada. En els anys següents actuà en espectacles dirigits per Àngel Alonso, com Woyzeck, de Büchner (1983), i Freaks, del mateix Alonso (1984). Es va donar a conèixer com a personatge popular a un programa de televisió Ahí te quiero ver (1985), conduït per Rosa Maria Sardà, amb qui va tenir una intensa relació professional.
A la dècada dels noranta s’especialitzà en espectacles d’humor i en thrillers, al costat de grans actors de casa nostra, com Joan Pera, Enric Pous, Pepe Anton Muñoz, Sergi Mateu, entre d’altres, i va formar companyia pròpia per tirar endavant projectes personals basats en èxits de la cartellera londinenca. Malgrat això, el 1990 protagonitzà Qui te por de Virginia Woolf?, d’Edward Albee, dirigida per Hermann Bonnín, que també n’era el coprotagonista. El 1993 participà en l’espectacle No et vesteixis per sopar, de Marc Camoletti, dirigit per Ricard Reguant, amb Joan Pera i Carles Canut com a companys de repartiment. Poc després, el novembre del 1993, actua a Roberto Zucco, de Bernard-Marie Koltès, que Lluís Pasqual dirigí al Palau de l’Agricultura, mentre s’eternitzaven les obres per a la nova seu del Teatre Lliure. L’espectacle, protagonitzat per Eduard Fernández i amb espai escènic de Frederic Amat, fou un dels grans muntatges d’aquella temporada. Un gir, una mica sorprenent, en la seva trajectòria d’aleshores.
La seva carrera d’actriu donà un tomb important a l’any següent, el 1994, quan protagonitzà Shirley Valentine, de Willy Russell, sota la direcció de Rosa Maria Sardà, produït per Focus, amb què va obtenir el premi de la crítica a la millor actriu aquell mateix any. En la crítica de l’estrena, Frederic Roda sota el títol «Ha nacido una estrella» (La Vanguardia, 14 abril 1994), acabava afirmant: «Y una garantía de éxito para una estupenda Amparo Moreno incorporada, definitivamente, a la primera división de actrices con las que nos sentimos como en familia».
A partir d’aquest èxit formà companyia pròpia estrenant obres d’èxit al West End com Portes comunicades, d’Alan Ayckbourn (1996), al Teatre Arnau, l’únic coliseu del Paral·lel en el qual encara no havia actuat.
El 1998 portà a l’escena un projecte llargament ambicionat per l’actriu, el thriller de terror Misery, del novel·lista Stephen King, protagonitzat per la mateixa Moreno amb Sergi Mateu, sota la direcció de David Plana. Malgrat tot, les crítiques no foren gaire favorables i van carregar les tintes en la direcció.
L’any 2000 formà part del repartiment de Monjitas, de Dan Goguin, dirigit per Ricard Reguant, fent el paper de Mare superiora, en què desenvolupava tots els seus recursos actorals damunt l’escenari.
A partir d’aquest moment espaià més les seves aparicions al teatre atesa la diversificació de mitjans (cinema, ràdio, televisió) en què treballava. El 2003 participà a Patas Arriba, de Michèle Bernier i Marie Pascale Osterrieth, dirigida per Joan Lluís Bozzo, al Teatre Principal, un monòleg on interpretava una dona abandonada pel seu marit. Tres anys més tard, formà part del repartiment de Peer Gynt, de Henrik Ibsen, que dirigí Calixto Bieito, protagonitzada per Joel Joan, i un elenc de primera línia del nostre teatre. Un altre gir, sorprenent, en la seva rica i variada trajectòria d’actriu teatral. El 2007 actuà a Els hereus, de Alain Krief, dirigida per Pep Anton Muñoz, acompanyada per Jordi Vila, el seu antic company de tants anys als escenaris.
El 2010 interpretà el paper d’una àvia moribunda a Tres homes i un llop, de Javier Daulte, al Teatre Villarroel, acompanyada per les joves actrius Carme Pla i Mireia Aixalà, i l’actor Roger Coma, sota la direcció de Carol López.
En el cinema ha participat en més de seixanta pel·lícules sota les ordres de directors com Fernando Trueba, Ventura Pons, Mario Camus, José Corbacho i Antonio Mercero, entre d’altres.
Actriu còmica i d’espectacles de varietats molt popular que fou una de les vedets més conegudes d’El Molino, malgrat el seu sobrepès, que va convertir en un element que potenciava la seva personalitat, anomenant-se a si mateixa «hipervedette». Empar Moreno, com se la coneix popularment, és una actriu molt coneguda per les seves aparicions als programes de televisió, cinema i teatre. En el món de l’escena, malgrat la seva orientació vers el teatre de varietats, ha estat intèrpret de repartiment en espectacles seriosos i ha format companyia pròpia per escenificar èxits comercials del teatre britànic a casa nostra.
Actua a Marat-Sade, de Peter Weiss (trad. F. Formosa). Dir.: Pere Planella. Esc.: Prunés-Amenós. Muntsa Alcañiz, Francesc Lucchetti, Francesc Orella, Lurdes Barba, entre d’altres. (Teatre Romea, 29 març 1982).
Intèrpret a Freaks, d’Ángel Alonso Dir: Ángel Alonso. (Sala Villarroel, 18 gener 1984).
Protagonista de Shirley Valentine, de Willy Russell (trad. Joan Sellent). Dir.: Rosa Maria Sardà. Escenografia i vestuari: Montse Amenós i Isidre Prunés. Il·luminació: José Luis Álvarez (Sala Villarroel, 7 abril 1994).
1983 Freaks.
Intèrpret a No et vesteixis per sopar, de Marc Camoletti. Dir.: Ricard Reguant. Intr.: Joan Pera, Carles Canut, Àngels Aymar, José Luis Sanjuán i Gemma Belmonte. Teatre Condal, estr.: abril 1993.
1994 Shirley Valentine (premi a la millor actriu)
Intèrpret a Portes comunicades, d’Alan Ayckbourn. Companyia Amparo Moreno. Int.: Anna Azcona, Pep Anton Muñoz, Jaume Comas, Blanca Pampols, Enric Pous i Amparo Moreno. Teatre Arnau, estr.: 19 novembre 1996.
1998 Misery, de Stephen King. Direcció: David Plana. Int.: Amparo Moreno i Sergi Mateu. Teatre Principal, 21/1/1998.
Protagonista a Portes comunicades, d’Alan Ayckbourn. Dir.: Empar Moreno. Int.: Empar Moreno, Anna Azcona, Jaume Comas, Pep Anton Muñoz, Enric Pou i Blanca Pàmpols. Teatre Arnau, 15 novembre 1996). No es estrena: una trentena de bolos anteriors.
2000 Monjitas (int. Madre superiora).
2003 Patas Arriba, de Michèle Bernier i Marie Pascale Osterrieth. Dir.: Joan Lluís Bozzo. Int.: Empar Moreno. Teatre Principal.
2006 Actua a Peer Gynt, de Henrik Ibsen. Dir.: Calixto Bieito. Esc.: Alfons Flores. Princ. Int.: Joel Joan, Roser Camí, Mont Plans, Victòria Pagès, Carles Canut, Javier Gamazo, Miquel Gelabert, (E. Moreno int. a Kari) Estrena: Teatre Grec, 28 juny 2006.
2007 Els hereus.
2010, Tres homes i un llop.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar