Logo Institut del Teatre

Barcelona, 6-6-1939 

Tenor

Redactor/a: Albert Tomàs Monsó

Biografia

Jaume Aragall entrà en contacte amb la música com a cantaire a l’Escolania de Santa Maria del Mar de Barcelona. L’any 1959 inicià classes de cant amb el mestre Francesc Puig a la ciutat de Barcelona i, després de ser contractat per a papers menors pel Gran Teatre del Liceu, el 1962 obtingué el segon premi al concurs de cant de l’Asociación Bilbaína de Amigos de la Ópera. Aconsellat per diverses veus dels ambients musicals barcelonins, marxà a Milà, on rebé classes de Vladimir Badiali. El 1963 s’estrenà a La Fenice de Venècia i guanyà el concurs de Veus Verdianes de Busseto. Després d’això entrà a la companyia del Teatro alla Scala i, al cap de pocs mesos, fou el tenor principal més jove a debutar-hi, amb I Capuleti ed i Montecchi, de Bellini. Durant els anys seixanta, Aragall s’establí a la Scala i feu carrera a Milà, on assolí nombrosos èxits amb òperes com Lucia de Lammermoor o La Bohème, obra amb la qual debutà al Liceu el 21 de novembre de 1964 i que l’acompanyà durant anys. A la vegada, girà a un ritme gairebé frenètic pels principals teatres europeus ―entre els quals destaquen la Staatsoper de Viena, la Deutsche Oper de Berlín i els festivals d’Amsterdam i Edimburg― amb repertori com ara Madama Butterfly, de Puccini, Rigoletto, de Verdi, o La Traviata, del mateix autor. El mes de setembre de 1968 debutà al Metropolitan de Nova York i, després de girar encara pels Estats Units i Europa, el 1973 cantà a la Royal Opera House de Londres. També freqüentà els escenaris de París, Verona o Munic. A finals de la dècada de 1970 patí una malaltia que l’apartà dels escenaris, als quals retornà l’any 1982, amb gran acceptació per part de la crítica i el públic. Durant les dècades següents, Aragall ha combinat la interpretació amb la docència i la promoció de joves veus operístiques.


Significació

Jaume Aragall és un dels tenors europeus que més èxits assolí durant la segona meitat del segle xx. La crítica n’ha valorat especialment els papers de líric pur, així com la calidesa del timbre, malgrat que se li han recriminat algunes mancances tècniques. No obstant això, Aragall ha sovintejat la més alta escena europea durant més de trenta anys, en col·laboració amb intèrprets com Montserrat Caballé, Mirella Freni, Kiri Te Kanawa o Luciano Pavarotti i directors com Carlos Kleiver o Georges Prêtre. Al llarg de la seva carrera ha interpretat una trentena de personatges, a les òperes abans esmentades, però també en d’altres com L’amico Fritz, de Mascagni, Faust, de Gounod, Tosca, de Puccini, o Don Carlo, de Verdi. Durant una primera etapa ―dècades de 1960 i 1970―, despuntà com a belcantista, amb Bellini, Donizetti i Verdi com a autors de referència. A mitjan dècada de 1980, però, la seva carrera feu un gir cap al verisme de Puccini i Mascagni. Aragall ha participat en la gravació de diverses òperes, com La Traviata, de Verdi, i Lucrezia Borgia, de Donizetti, així com d’alguns recitals i d’un recull de cançó napolitana. L’any 1992 començà a impartir cursos de cant i interpretació a Torroella de Montgrí i, el 1994, impulsà el Concurs Internacional de Cant Jaume Aragall, per a la promoció de noves promeses de l’escena operística catalana i europea. Inicialment el  concurs es dugué a terme en col·laboració amb les Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí i, posteriorment, amb la Fundació Jaume Aragall i l’Ajuntament de Sabadell. Actualment el tenor vehicula la seva tasca pedagògica a través de la Fundació Jaume Aragall.


Bibliografia
  • Alier, Roger; Cervelló, Marcel; Heilbron, Maarc; Sans Rivière, Fernando. La Discoteca Ideal de Intérpretes. Barcelona: Planeta, 1997.
  • Pérez Castillo, Belén. «Aragall, Jaime». A: Emilio Casares Rodicio (dir.). Diccionario de la música española e hispanoamericana I. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, 1999-2002, p. 524.
  • Radigales, Jaume. «Activitat operística». A: Xosé Aviñoa (dir.). Història de la música catalana, valenciana i balear, volum V: De la postguerra als nostres dies. Barcelona: Edicions 62, 2002, p. 61-88.
  • — «Aragall i Garriga, Jaume». A: Xosé Aviñoa (dir.). Història de la música catalana, valenciana i balear, volum IX: Diccionari A-H. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 45.
  • Ricart i Matas, Josep. Diccionario biográfico de la música. Barcelona: Iberia, 1966.
  • Sugden, David. Jaume Aragall en escena. Lleida: Pagès, 2000. [Traducció de l’anglès de Ferran Subidé. Edició original: Giacomo Aragall: A Life On Stage, 2003.]
  • — Homenaje a Jaime Aragall. A tribute. Bushmoor: Singer’s Books, 2010.

Fonts iconogràfiques

Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x