Logo Institut del Teatre

Barcelona, 19-3-1867  Buenos Aires16-1-1926

Compositor

Redactor/a: Albert Tomàs Monsó

Biografia

Format en el violoncel per Baucis, en el piano per Vidiella, en composició per Alió i en harmonia per Rodríguez d’Alcántara, combinà aquests estudis amb els de dibuix i escultura. Inicià la seva carrera musical com a pianista i destacà per una sèrie de concerts a l’Ateneu Barcelonès. En l’àmbit de la composició, es donà a conèixer a la Societat Filharmònica de Barcelona. Fou membre fundador de l’Orfeó Català i s’encarregà de dirigir-ne la secció de nois; no obstant això, abandonà la institució anys més tard per divergències amb Lluís Millet. L’any 1897 fundà la Institució Catalana de Música, que dirigí fins a l’any 1900. Durant els dos anys següents dirigí la Societat Coral Catalunya Nova. L’any 1901 participà en la creació del Teatre Líric Català, impulsat per Enric Morera, així com de l’Associació Wagneriana de Barcelona. Anys després marxà a Cuba i fundà l’Orfeó Català de l’Havana. Resident a l’Argentina des de 1924, dirigí l’Academia de Bellas Artes de Corrientes i, a banda de la composició, es dedicà a l’ensenyament i la direcció escènica. Morí en el curs d’una gira a l’Argentina mateix.


Significació

En contacte permanent amb el moviment de la Renaixença, i juntament amb altres compositors de l’època, com Francesc Pujol, Josep Lapeira o Joaquim Pecanins, Gay col·laborà amb l’Orfeó Català en la tasca de recuperació de cançons i melodies populars que fou impulsada per Lluís Millet i Felip Pedrell. A través de la seva esposa, Maria Pichot, coneguda com a Maria Gay, establí relacions amb els ambients modernistes barcelonins. Al seu torn, fou compositor de diverses cançons, lieder, sainets, entremesos i sarsueles, gènere que conreà especialment durant la dècada de 1900 i que el dugué a estrenar algunes de les seves obres a Madrid i València, a banda de Barcelona. Gay també deixà escrita obra coral, música de cambra i cançons per a veu i piano. Arribà a publicar un volum de cançons populars catalanes a França, en edició bilingüe català-francès.


Estrenes
  • 1890. El jardí abandonat. Basat en l’obra de Santiago Rusiñol.
  • 13 febrer 1901. El llop pastor. Llibretista: Eduardo Marquina. Teatre Tívoli, Barcelona.
  • 1902. Cors joves. Llibretista: Josep Maria Jordà.
  • 23 desembre 1902. Agua mansa. Llibretista: Eduardo Marquina. Teatro de la Zarzuela, Madrid.
  • 30 octubre 1903. La vuelta del rebaño. Llibretista: Eduardo Marquina. Teatre Apol·lo, Barcelona.
  • 4 març 1904. Sin campo y sin honra. Llibretistes: Antonio Perrín i Ricardo Rodríguez Flores. Teatre Ruzafa, València.
  • 9 febrer 1907. El delfín. Llibretistes: Eduardo Marquina i José Salmerón. Teatro de la Zarzuela, Madrid.
  • 1 juliol 1907. Las hermanas palmeras. Llibretista: Rafael de Santa Ana. Teatro Madrileño, Madrid.
  • 5 novembre 1907. El rey de la serranía. Llibretistes: Antonio Jiménez Guerra, Diógenes Ferrand i Manuel Cumbreras. Teatre Novetats, Barcelona.
  • 20 novembre 1907. El niño de San Antonio. Llibretista: Pedro Muñoz Seca. Teatre Apol·lo, Barcelona.

  • 24 març 1943. Fantasía folklórica española. Llibretista: N. Pérez Giménez. Teatre Apol·lo, València.


Publicacions
  • Cançons populars catalanes. París: Lemoine, 1920.

Bibliografia
  • Aviñoa, Xosé (dir.). Història de la música catalana, valenciana i balear, volum IV: Del Modernisme a la Guerra Civil (1900-1939). Barcelona: Edicions 62, 1999.
  • Aviñoa, Xosé (dir.). «Gay i Planella, Joan». A: Aviñoa, Xosé (dir.). Història de la música catalana, valenciana i balear, volum IX: Diccionari A-H, Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 239.
  • Ayats Abeyà, Jaume. «La cançó popular (1830-2000)». A: Bonastre, Francesc; Cortès, Francesc (coord.). Història crítica de la música catalana. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2009, p. 327-354.
  • Casares-Rodicio, Emilio. «Gay i Planella, Juan». A: Casares Rodicio, Emilio (dir.). Diccionario de la música española e hispanoamericana V. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, 1999-2002, p. 548.
  • Marfany, Joan-Lluís. «“Al damunt dels nostres cants...”: nacionalisme, modernisme i cant coral a la Barcelona del final de segle». Recerques: història, economia, cultura, núm. 19 (1987), p. 85-113.
  • Ricart i Matas, Josep. Diccionario biográfico de la música. Barcelona: Iberia, 1966.

Fonts iconogràfiques

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x