Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 9-8-1930
Lloc de naixement: Barcelona
Data de defunció: 15-2-2001
Lloc de defunció: Barcelona
Redactor/a: Albert Tomàs Monsó
Identificacio/ns

Mezzosoprano


Biografia

Deixebla de Concepció Callao i Safford Cape, formà part del Cercle Manuel de Falla i participà activament del seu programa, arribant a ser-ne una de les veus principals. A la dècada de 1960 col·laborà amb les Joventuts Musicals de Barcelona i també actuà als concerts de Música Oberta del Club 49. El 1960 cantà al Liceu Hänsel und Gretel, de Humperdinck i Faust, de Gounod. Ricci cantà al Festival Internacional de Música de Barcelona i, a escala internacional, als Tage der neue Musik de Hannover de 1966 i al Festival d’Avinyó del 1968.

El 1972 cantà Treni, d’Stravinsky, amb l’orquestra de la RAI sota la direcció de Maderna i el 1987 les Cançons per a mezzosoprano, de Theodorakis, dirigides per ell mateix, al capdavant de l’OCB. El 1989 estrenà a la Sala Olympia de Madrid Corazón de Harpía, de Nieva. El 1992 fou guardonada amb el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya millor intèrpret de música contemporània, guardó que tornà a rebre el 1998. La seva tasca de promotora de la música vocal contemporània continuà pràcticament fins al moment de la seva mort. El 1995 guanyà el Premi Ciutat de Barcelona per la gravació d’Eduard Toldrà, música i poesia. Els anys 1996 i 1997 fou directora artística del Festival d’Estiu de Barcelona Grec, amb l’organització l’any 1996 d’un cicle de lied català en el marc d’aquest festival. El 1997 fou elegida presidenta de l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica i, com a conseqüència del càrrec, membre de la Vocalia de Professionals del Consell Català de la Música. Ricci morí el 15 de febrer del 2001, any en què va rebre la Creu d’Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona.


Significació

Anna Ricci fou una figura clau per a la l’estímul, la creació i la interpretació de la musica vocal d’avantguarda espanyola i catalana de la segona meitat del segle XX. De formació clàssica, la seva tècnica es basava en un lirisme dramàtic deutor de la interpretació de lieder, tot i que va explorar nous timbres vocàlics a partir de ressonàncies, amplitud de registre, articulació i dicció. També va utilitzar la improvisació i procediments de relaxació provinents de la pràctica del yoga. Ricci interpretà al llarg de la seva carrera nombroses obres de l’escena avantguardista europea, amb especial predilecció per Schönberg i la seva escola però també per altres com Debussy, Stravinsky, Milhaud, Villa-Lobos o Poluenc. Alhora, mantingué una estreta relació amb la majoria de compositors catalans de la segona meitat del segle xx, especialment amb Jordi Giró, amb el qual contragué matrimoni, i Mestres Quadreny. També interpretà obres de Mompou, Guinjoan o Carles Santos, entre altres, i feu gravacions de més de cinquanta compositors. Entre el 1950 i el 1998 el nombre d’obres vocals que estrenà supera el centenar. El seu repertori també inclogué la recuperació de cançons sefardites i música antiga, així com la realització d’una antologia de poesia trobadoresca triada per Marc Costa i Francesc Noy. La seva tasca com a pedagoga culminà als anys noranta, quan fou professora entre el 1993 i el 1997 dels Cursos de Música del segle xx de Sitges, dirigits per Albert Sardà. En l’àmbit del teatre, estigué vinculada als corrents avantguardistes catalans, especialment amb Joan Brossa, amb qui estrenà nombresos obres de teatre musical, entre les quals destaquen Brossiana i les diverses edicions de Música-acció.


Publicacions

 

 


Bibliografia

Cureses, Marta. «La creació musical. Escoles i tendències». A: Aviñoa, Xosé (dir.). Història de la música Catalana, Valenciana i Balear. Volum V. De la postguerra als nostres dies. Barcelona: Edicions 62, 2002, p. 160-255.

Lewin-Richter, Andrés. «Anna Ricci (1930-2001)». Música d’Ara (Barcelona: Associació Catalana de Compositors), núm. 4 (2001), p. 50-54.

Pérez Castillo, Belén. «Ricci, Anna». A: Casares Rodicio, Emilio (dir.). Diccionario de la música española e hispanoamericana IX. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, 1999-2002, p. 176-179.

Radigales, Jaume. «Ricci i Giraudo, Anna». A: Aviñoa, Xosé (dir.): Història de la música Catalana, Valenciana i Balear. Volum X. Diccionari I-Z. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 162.

Ricart i Matas, Josep. Diccionario biográfico de la música. Barcelona: Iberia, 1966.


Fonts iconogràfiques

Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x