David Laín i Devant

Figura fonamental en el panorama dels titelles de Catalunya.

Vinculat a l’ensenyament i procedent del teatre amateur i el món de l’escoltisme, la seva veritable vocació artística es va despertar quan, als disset anys, prengué contacte, a les activitats d’Expressió i Esplai (EiE), amb Xesco Boix (1946-1984), de qui es considera deixeble. També reconeix uns altres mestratges, com ara Titelles Babi i La Claca. La seva primera actuació fou durant l’Escola d’Estiu de la UAB com a narrador de contes, que il·lustrava amb objectes. Als vint-i-tres anys va decidir professionalitzar-se com a titellaire després de fer els cursos de l’Escola de Titelles de l’Institut del Teatre, on més tard treballà durant un quant temps com a professor ajudant. És així com el 1978, en un moment d’eclosió de grups titellaires a casa nostra (L’Àvia Pepa, després Els Aquilinos; Pengim-Penjam; Per Poc; Teatre de Sac, i tants altres), va crear la companyia Teatre de L’Estenedor, que s’ha mantingut fins ara. Ell és l’artífex del grup: s’encarrega de pensar i crear les històries, de dissenyar i construir els titelles i l’escenografia, i de representar els espectacles, intervenint a pràcticament tots els aspectes de la posada en escena. Molt sovint, però, ha comptat amb la col·laboració d’altres professionals, entre els quals cal destacar Roser Angulo, Anna Albiol, Pep Pascual i, més recentment, Marga Carbonell. Circumstancialment, ell mateix ha participat en espectacles d’altres formacions titellaires.

La seva tasca com a titellaire s’estén a totes i cadascuna de les tècniques del gènere del teatre de titelles, tot i que empra bàsicament titelles de tija superior, que en els primers temps presentava penjats dels fils d’un estenedor. En aquests anys, ha estrenat més de trenta espectacles: des de versions pròpies de contes tradicionals fins a una recreació molt particular dels poemes de Pere Quart (Bestiari) o Federico García Lorca (Garcia), tot passant per un seguit d’espectacles de creació pròpia, entre altres: Tutti colori, Diplo, Petons, Pedres de paraula i Menuda. Si bé els seus muntatges estan pensats majoritàriament per al públic infantil i familiar, també n’ha creat alguns per a adults, entre els quals destaca Mans, un divertiment a base d’esquetxos amb un toc d’ironia i humor, i carregats de certa crítica.

El 1982, David Laín fou secretari de l’Associació de Titellaires Catalans, i a partir de 1993 va ser coordinador del Festival Titelles per la Pau.

• Martín, Josep A. El teatre de titelles a Catalunya: aproximació i diccionari històric. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.
• Martínez, Cesc. «David Laín: ofici, militància i solidaritat». Putxinel·li (juliol 2012). <http://www.putxinelli.cat/2012/07/13/david-lain-ofici-militancia-i-solidaritat/> [Consulta: 20 juliol 2018].

• <http://www.estenedor.com/inici/lestenedor/>