Col·lectiu titellaire fundat el 1974 a Barcelona al voltant del nucli underground encapçalat per Pepe Otal (1947-2007), alumne del reputat titellaire i constructor de marionetes Harry V. Tozer (1902-1999), de qui es declarava deixeble i continuador. D’ell aprengué la tècnica del ninot de fil; però greus divergències en els seus conceptes vitals i, sobretot, l’enorme diferència de criteris sobre la concepció de l’espectacle de marionetes els portaren a una ruptura. Aquesta circumstància va acabar en una escissió efectiva que donà lloc a l’aparició d’aquest col·lectiu, format per alumnes de l’Institut del Teatre de Barcelona, que s’instal·là, primer, el 1976, a la Barceloneta, vivint i treballant en forma de comuna autogestionada. Més endavant, al cap de divuit anys, traslladà la seva seu al Raval, on encara avui, després de la mort del seu fundador i ànima impulsora, continua la seva activitat com a centre d’ensenyament especialitzat en l’art dels titelles, sota el nom d’Asociación Cultural Casa-Taller de Marionetas de Pepe Otal.
El Grupo-Taller va néixer amb el propòsit de dur els titelles al carrer, reivindicant l’ús de la via pública com a escenari natural del titella, un fenomen que sorgí amb força a finals dels anys setanta i que significà una autèntica consolidació del camí de renovació del teatre de titelles que s’havia iniciat a Catalunya a principis de la dècada. Al mateix temps, l’escissió del grup d’Otal marcà l’inici de la consolidació d’una escola anglocatalana de titellaires de fil que posà en pràctica els ensenyaments rebuts de Tozer i altres tècniques apreses a l’Institut del Teatre. En aquest sentit, els seus membres van practicar formes de teatre de carrer en què intervenien la música, les marionetes o les grans figures. Actuaven a les places i als carrers de la Barcelona històrica, a les Rambles i en algunes zones del Raval i Ciutat Vella, i singularment a la plaça del Pi, on oferien els seus espectacles als vianants i després passaven el barret. Com a grup, també feren gires per alguns països del sud d’Europa, actuant, per exemple, al festival de teatre d’Avinyó.
El col·lectiu dirigit i liderat per Pepe Otal agrupà manipuladors que amb els anys han esdevingut figures reconegudes dins el món de les marionetes. Esmentarem Carles Cañellas, Teo Escarpa, Luis Martín («Fellini») o Jordi Bertran, només per donar alguns noms. També fou bressol i banc de proves de molts grups que es van constituir a la dècada dels anys vuitanta.
Jané, Jordi. Les arts escèniques a Catalunya. Barcelona: Cercle de Lectors: Galaxia Gutenberg, 2001.
Martín, Josep A. El teatre de titelles a Catalunya: aproximació i diccionari històric. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
