Logo Institut del Teatre
Territori: Jardins d’Eduardo Marquina (Turó Parc). Barcelona
Dates: 1913-1998 / 2018
Redactor/a: Carme Tierz Grafià
Descripció

A principi del segle XX, l’espai que avui ocupa el Turó Parc estava dominat per un conjunt de finques agrícoles. L’empresari Manuel Bertrand i la seva esposa, Manuela Girona, posseïen part d’aquells terrenys i hi van crear una zona d’esbarjo amb jardins, zones esportives i unes atraccions que van fer fortuna entre la bona societat barcelonina. Era el Turó-Park, que es va obrir al públic el 1912. L’any següent, el recinte va incorporar un teatre de titelles i va obrir una llarga tradició que va mantenir-se fins a finals del segle XX. Al recinte, però, també s’hi organitzaven exhibicions tan singulars com les dels habitants d’una tribu de l’Himalaia o un «Teatro de Liliput». Això passava el 1917, després que l’any anterior, de manera provisional, s’hagués creat un escenari a l’arbreda de la plaça central on havien mostrat les seves habilitats ballarins, acròbates i artistes de varietés.

L’any 1929 el parc d’atraccions havia desaparegut com a tal i el Turó-Park s’havia convertit en els Jardins d’Eduardo Marquina. El 1960, el recinte va acollir un teatre a l’aire lliure per a públic adult, el Teatre Eduardo Marquina, amb una capacitat per a vuit-cents espectadors. El teatre, obra de l’arquitecte i paisatgista Lluís Riudor i inaugurat l’1 de juliol d’aquell any, tenia previst mantenir l’activitat fins a la Mercè i tornar-hi en estius successius, però l’experiència no va tenir continuïtat.

L’escenari de Turó-Park va deixar d’oferir funcions l’any 1983 per la manca d’ajudes municipals, tot i que tres anys més tard s’anunciava als diaris una restauració que li retornaria la vida. L’operació contemplava la reparació de lavabos, vestidors, taquilla, bancs i amfiteatre. Un cop recuperat, el teatre va acollir novament espectacles, fins a finals dels anys noranta.

El 30 d’octubre del 2017, l’Ajuntament va iniciar les obres de rehabilitació del Turó Parc, amb una inversió de vuit-cents mil euros que posava en valor el patrimoni natural i escultòric del parc i que va recuperar l’antic teatre de titelles. El 15 de setembre del 2018 es va inaugurar el nou espai, convertit en una tarima de làmines de fusta i una caseta prefabricada decorada amb fotografies històriques del Turó Park.


Activitat

Els 4 Gats de Juli Pi va ser la primera companyia a instal·lar-se al teatre obert el 1913. Li van seguir d’altres, especialment a partir dels anys cinquanta, com ara la de Jaume Anglès, creador d’un teatret fix (Polichinelas Anglès) que es va fer molt popular entre el públic familiar. El fill d’Anglès i els seus néts van mantenir viu aquell teatret fins al 1978.

Durant la seva breu trajectòria (1960), el Teatre Eduardo Marquina va representar El sí de las mujeres, adaptació de Valentí Moragas d’una peça de Molière, i un poema escènic del mateix Marquina, El último día. La Companía de la Comedia Popular Española, dirigida per Francisco Samons, es va encarregar de posar-les en escena, amb intèrprets com Carme Contreras.

Anglès i els seus successors van seguir instal·lats al teatret del Turó Park els anys seixanta i setanta. I als vuitanta va arribar a l’escenari familiar la companyia Titelles Vergés, per actuar-hi un parell de cops al mes. A finals dels anys noranta, companyies com Nessum Dorma o fins i tots grups estrangers com els britànics The Parker Marionettes, entre d’altres, passaven pel teatret del Turó Parc, que uns anys després, el 1998, havia quedat ja abandonat i en un estat lamentable.

El 2013, quan se celebraven els actes del centenari del Turó Parc, els titelles van tornar al recinte, ja recuperat, en un «Mes dels titelles al Turó Park» durant el qual van actuar Titelles Vergés i el Marionetarium Herta Frankel, entre d’altres.

Després de gairebé un any de reformes al parc, i que entre altres intervencions havia de tornar a la vida el vell teatre de titelles, el 15 de setembre del 2018 va inaugurar-se l’escenari amb una festa en què va participar Sebastià Vergés amb Els contes d’en Perico (el mític personatge que va sovintejar el teatre de Turó Park als anys vuitanta), Xirriquiteula Teatre amb Girafes, Guixot de 8 amb jocs de reciclat i uns tallers de titelles a càrrec de Viu el Teatre, l’entitat programadora de l’espai. La companyia Més Tumàcat va encarregar-se de la presentació i l’animació de l’acte.

La previsió és oferir-hi una programació familiar i estable (inicialment, cada quinze dies) de teatre, titelles, música, màgia, circ i, si les condicions de la tarima ho permeten, dansa.


Bibliografia

Brotons, Ròmul.  Els parcs d’atraccions de Barcelona, des de 1853 fins a l’actualitat. Barcelona: Albertí Editor S.L., 2011.

Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena Edicions, 2013.


Consultes en web

<http://www.lavanguardia.com/hemeroteca> [Consulta: 4 juny 2018]

<https://www.ara.cat/societat/Perico-torna-casa_0_2088991171.html> [Consulta: 26 març 2020]

Altres

Entrevista amb Gisela Juanet (Viu el Teatre).


Enllaços

Com era el Turó Park el 1914: <https://youtu.be/HBPJHO6CpxE>


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x