Logo Institut del Teatre

Assemblea de Treballadors de l’Espectacle (ADTE)

Comparteix
Redactor/a: Albert Pijuan Hereu
Descripció

Assemblea formada per actors i directors a partir de l’escissió de l’Assemblea d’Actors i Directors (AAD). L’escissió va ser motivada pel desacord amb l’adhesió de l’AAD a l’Assemblea de Catalunya. L’ADTE va crear un dels espectacles més emblemàtics del tardofranquisme, la macroversió de Don Juan Tenorio muntada al Mercat del Born, i va gestionar i programar el Saló Diana.


Evolució

L’any 1976, després de l’èxit en l’organització del festival celebrat en el Teatre Grec, el germen del Festival Grec, l’AAD va decidir adherir-se a l’Assemblea de Catalunya, ens que agrupava les forces polítiques i socials antifranquistes. Una part dels integrants de l’AAD no va estar d’acord amb aquesta decisió; consideraven que l’AAD es convertia en un instrument polític de determinats interessos burgesos i que legitimava una opció política reformista que anava en contra de la classe treballadora i dels interessos mateixos de la professió. En una assemblea celebrada el setembre de l’any 1976 a la Sala Villarroel, es va decidir —per 69 vots a favor, 81 en contra i 14 abstencions— no revocar la decisió de l’AAD. L’AAD quedava dividida, i els membres que estaven en desacord, autodenominats com a sector llibertari, van organitzar-se al voltant de la que havia de ser l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle.

El primer espectacle que va muntar l’ADTE va ser una versió gegantina de Don Juan Tenorio, de Zorrilla, al ruïnós espai que havia ocupat el Mercat del Born. L’espectacle va ser conegut com l’«Operació Born» perquè el motiu de realitzar-lo allà era reivindicar la rehabilitació del mercat per convertir-lo en un ateneu popular al servei de les entitats del barri. Don Juan Tenorio es va representar els dies 19, 20 i 21 de novembre de 1976, coincidint amb el primer aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. El muntatge començava a la tarda i acabava de matinada. Comptava amb diversos directors, amb música en directe (Pau Riba, Oriol Tramvia, Miki Espuma, Orquestra Plateria, Companyia Elèctrica Dharma, Orquestra La Floresta, entre d’altres), una seixantena d’actors (Rosa Novell, Carlos Lucena, Sílvia Munt, Vicky Peña, Juanjo Puigcorbé, Ocaña, Pep Armengol, Assumpta Serna, els Comediants, Dagoll Dagom, Trup 69, entre d’altres), i estava plantejat com una festa popular. Durant els tres dies que va durar l’espectacle, hi van assistir entre 20.000 i 30.000 persones. Àlex Broch va recollir en una crònica a El Viejo Topo l’esdeveniment de marcat to reivindicatiu i popular viscut durant aquells tres dies.

Després d’aquesta experiència, l’ADTE va llogar, l’abril de 1977, el Saló Diana, un antic cinema del carrer Sant Pau, per representar-hi espectacles propis i d’altres vinguts de l’estranger, com els muntatges de les companyies Living Theatre o Teatro Experimental de Cali. Mario Gas, Carlos Lucena i Albert Dueso, molt implicats en el muntatge de Don Juan Tenorio, van adquirir un paper protagonista en la gestió del Saló Diana.

Alguns dels espectacles que es van presentar al Saló Diana durant l’any i escaig de vida de l’espai van ser No hablaré en clase, de Dagoll Dagom, dirigit per Joan Ollé (abril de 1977); 7 meditacions sobre el sado-masoquisme polític, de Living Theatre, fet que representava la segona visita de la companyia de Julian Beck i Judith Malina a la ciutat de Barcelona (abril de 1977); Herramientas, de la companyia sevillana La Cuadra (maig de 1977); Plany en la mort d'Enric Ribera, de Rodolf Sirera, dirigida per Joan Ollé i amb música de Ramon Muntaner (1977), i Els Pispes, de Joan Potau, dirigida pel mateix Potau i amb música de Pau Riba. També comptava amb una programació estable de música en directe. Pau Riba, Soledad Bravo, Miki Espuma o La Banda Trapera del Río van ser alguns dels músics que hi van tocar.

El Saló Diana gestionat per l’ADTE no va ser un espai limitat al teatre i la música. S’hi feien tota mena d’activitats alineades amb el vessant llibertari antifranquista, com ara les «Jornades Internacionals Llibertàries» del juliol de 1977. El Saló Diana és l’espai on es va establir l’Assemblea Permanent creada pel rebuig a la detenció dels membres dels Joglars pel seu muntatge La torna, el desembre de l’any 1977.

L’agost de 1978, el Saló Diana va patir tota mena de destrosses, tant en les instal·lacions com en les escenografies i els vestuaris, per part d’un grup de desconeguts. La gestió del Saló Diana havia dut l’ADTE a una situació de fallida econòmica, i l’assalt a l’espai va ser el detonant perquè l’assemblea es dissolgués i el Saló Diana caigués en l’abandó.


Bibliografia

Assemblea de Treballadors de l’Espectacle. Don Juan Tenorio al Mercat del Born: anàlisi d'una autogestió per l'A.D.T.E. Barcelona: I. G., 1976.
Foguet, Francesc; Santamaria, Núria. La revolució teatral dels setanta. Lleida: Editorial Punctum, 2010.
Pérez de Olaguer. Els anys difícils del teatre català (memòria crítica). Tarragona: Arola Editors, 2008.


Enllaços

Continguts relacionats


Generar PDF

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x