Almendros, Maria Matilde

Maria Matilde Almendros va néixer a Manresa l’any 1922, ciutat en la qual va debutar en el teatre. Al cap de poc es va traslladar a Barcelona, on, arran de l’èxit del muntatge de L’amor viu a dispesa, de Josep Maria de Sagarra, va ingressar en la companyia titular del Teatre Romea. Almendros va formar i dirigir la seva pròpia companyia, la Companyia de Comèdies Maria Matilde Almendros, centrada en el repertori del teatre català, i va compartir la direcció d’altres agrupacions com la Companyia Matilde-Vila o la Companyia Almendros-Ferrer. També va formar part de la companyia Mario Cabré, amb qui va coprotagonitzar abundants èxits de públic.

A partir de l’any 1954, i per mitjà de Joan Viñas, Almendros va començar a col·laborar com a locutora a Radio Nacional de España. Al llarg de tota la seva carrera va compaginar la feina damunt dels escenaris i a dins dels estudis radiofònics. Els seus programes més celebrats van ser els magazins musicals Fantasía i De España para los españoles. Aquesta feina li va valer un premi Ondas l’any 1969. Va impulsar la creació de Ràdio 4 l’any 1976, la cadena en català de Radio Nacional de España, i va ser la locutora d'alguns dels principals programes com ara Paraula i pensament o Lliçons de català.

Amb l’inici de les emissions televisives en català, Almendros va interpretar un dels seus papers més populars, l’Elisa del Doctor Caparrós, la sèrie de Joan Capri, de Televisión Española, emesa a partir de l’any 1979.

Maria Matilde Almendros va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l’any 1990. Va morir l’any 1995 a causa d’una malaltia hepàtica quan encara feia col·laboracions com a locutora en ràdios barcelonines.

Maria Matilde Almendros va contribuir a la popularització del teatre català, en especial d’Àngel Guimerà, Frederic Soler «Pitarra» i Josep Maria de Sagarra, no només com a intèrpret, sinó també impulsant les produccions a través de les diverses companyies que va dirigir. En la seva faceta com a locutora radiofònica, Almendros va ser pionera en l’ús del català durant els anys de la postguerra i en va promoure la normalització un cop mort el dictador Francisco Franco, amb la creació de Ràdio 4 l'any 1976.

També cal destacar la seva participació en l'enregistrament de contes en català, en els quals, a més de ser-ne narradora, feia les veus dels personatges que hi dialogaven.

• 3 juny 1951. Retorn a la llar, de Lluís Mas i Pons. Direcció de Maria Matilde Almendros i Domingo Ferrer. Teatre Conservatori, Manresa.
• 26 novembre 1951. L'amor viu a dispesa, de Josep M. de Sagarra. Direcció de Francesc d’Assís Toboso. Teatre Romea, Barcelona.
• 26 novembre 1952. La Ventafocs, de Josep Maria Folch i Torres. Direcció de Luís Orduna. Teatre Romea, Barcelona.
• 1953. El capità Mascarella, de Xavier Regàs. Direcció de Francesc d’Assís Toboso. Teatre Romea, Barcelona.
• 15 gener 1953. La tercera vegada, de Lluís Elías. Direcció de Josep Clapera. Teatre Romea, Barcelona.
• 5 març 1954. Una història qualsevol, de Josep A. Tàpias i Santiago Vendrell. Direcció de Francesc d’Assís Toboso. Teatre Romea, Barcelona.
• 7 desembre 1955. Camarada Cupido, de Xavier Regàs. Direcció de Joan Cumellas. Teatre Alexis, Barcelona.
• 2 febrer 1957. Avui com ahir, de Joan Cumellas. Direcció de Joan Cumellas. Teatre Romea, Barcelona.
• 1958. El pobre d'esperit i els altres, de Josep Maria de Sagarra, amb el personatge d'Elvira.
• 1 febrer 1960. La dida, de Frederic Soler «Pitarra». Direcció de Maria Matilde Almendros. Teatre Romea, Barcelona.
• 3 juliol 1963. Un marit baix de to, de Maurice Hennequin i Pierre Weber. Direcció de Joan Cumellas. Teatre Romea, Barcelona.
• 30 gener 1964. Terra baixa, d’Àngel Guimerà. Direcció de Joan Cumellas. Teatre Romea, Barcelona.
• 12 març 1964. El famoso Sullivan, de Melesville. Direcció de Mario Cabré. Teatre Romea, Barcelona.
• 28 març 1964. La atareada del Paraíso, de José María Pemán. Direcció de Francesc d’Assís Toboso. Teatre Romea, Barcelona.
• 31 gener 1967. Amorino, d’Eduardo Borrás. Direcció de Gerardo N. Miró. Teatre Romea, Barcelona.
• 8 febrer 1968, Les mosques, de Jean-Paul Sartre. Direcció de Ricard Salvat. Teatre Romea, Barcelona.
• 25 gener 1969. La reina, de Josep M. de Sagarra. Direcció de Maria Matilde Almendros. Teatre Romea, Barcelona.
• 4 novembre 1971. L’hostal de la Glòria, de Josep M. de Sagarra. Direcció de Mario Cabré. Teatre Romea, Barcelona.

• Espinosa i Mirabet, Sílvia. Dones de ràdio: les primeres locutores de Catalunya. Barcelona: Albertí, 2014.
• Manresa, Andreu. «María Matilde Almendros, locutora de Radio Nacional y actriz». El País, 16 desembre 1995.

• Entrada de l'actriu a l'EC
• Entrada de l'actriu a El Doblaje
• Entrada de l'actriu a IMDB
• Conte narrat per l'actriu