Logo Institut del Teatre

Grup d'Estudis Teatrals d'Horta (GETH)

Comparteix
Territori: Barcelona
Dates: 1964-1977
Gènere/s: Teatre, teatre musical
Redactor/a: Guillem-Jordi Graells
Trajectòria

El grup va sorgir al barri d'Horta, com a transformació d'un sector del grup d'aficionats del Centre Parroquial, o Lluïsos d'Horta, per part d'alguns membres que havien entrat en contacte amb el teatre independent, sobretot Josep Montanyès, que en va ser el director principal al llarg de tota la trajectòria. Després d'unes primeres provatures amb lectures dramatitzades i recitals, el primer espectacle d'entitat que es van proposar, Crist, misteri, volia ser una renovació radical, d'acord amb els aires del Concili Vaticà II, de la tradicional Passió. L'espectacle va tenir un gran ressò, de manera que van haver-lo de representar durant sis anys consecutius, a l'època habitual. Després van fer la mateixa operació amb una actualització dels Pastorets titulada Improvisació per Nadal, a partir del text de Folch i Torres, que no van poder reposar per haver-los-en negat els drets els hereus d'aquest autor. Les següents fites, Oratori per a un home sobre la terra i La fira de la mort, a partir de textos encarregats a Jaume Vidal Alcover, consoliden la fórmula i el prestigi del grup i el porten a guanyar el premi al millor espectacle al Festival de Sitges, on estrenà l'any següent L'ombra de l'escorpí, un text encarregat en aquesta ocasió a Maria Aurèlia Capmany.

Aquesta primera etapa, 1964-1971, es clou en el moment que Montanyès augmenta la seva dedicació com a professor i gestor a l'Institut del Teatre, i quan alguns membres es professionalitzen o passen a altres companyies. El nom del grup és reprès en un parell d'espectacles posteriors, el 1977, fets conjuntament amb la companyia Teatre de l'Escorpí, creada per Montanyès el 1974 amb Fabià Puigserver, Guillem-Jordi Graells i Joan Nicolàs. Seran Home amb blues, basat en poesia catalana del segle xx i música de jazz, amb la col·laboració de la jazz band La Locomotora Negra, i Onze de setembre, amb el Grup de l'Escola de Teatre de l'Orfeó de Sants, en una operació de recuperació de les Cotxeres de Sants.

Bona part dels seus efectius, amb l'afegit d'uns quants professionals de llarga trajectòria, formen l'any següent el Teatre d'Horta, un intent efímer de teatre estable, seguint el model iniciat el 1976 pel Teatre Lliure, però que no reïx. Els espectacles, que mantenen el nivell creatiu de les etapes anteriors, són Sopa de pollastre amb ordi, d'Arnold Wesker, i Antígona, de Salvador Espriu. A continuació, Montanyès emprèn d'altres aventures escèniques ja com a director free lance, però mantenint un bon nombre de col·laboradors d'aquests anys.


Significació

El GETH és una de les companyies independents més singulars dels anys seixanta i setanta, amb un estil propi molt marcat, i una influència evident del neoexpressionisme, el teatre èpic i l'aposta per un teatre de text, que es concreta en successius encàrrecs a dramaturgs. Des de la primerenca «modernització» de referents teatrals tradicionals, com la Passió i els Pastorets, amb una càrrega estetitzant molt forta, es va evolucionant cap a textos de major incidència en la realitat d'aquells anys de transició. D'altra banda, i en connexió sovint amb Estudis Nous de Teatre, el grup fou una autèntica escola de nous intèrprets, a banda de promoure professionals de totes les especialitats. Al costat de Montanyès hi ha Josep Maria Segarra, també procedent de l'EADAG, en la direcció d'espectacles, mentre que entre els intèrprets habituals o ocasionals hi ha tant professionals com Joan i Matilde Miralles, Lluís Pasqual, Fermí Reixach, Imma Colomer, com d'altres que no fan el pas però tenen un pes essencial en la companyia, sobretot Joan Nicolàs o Maria Martínez. També hi sorgeixen, però, un dissenyador gràfic com Cesc Espluga, el fotògraf Ros Ribas, l'il·luminador Xavier Clot, el maquinista Joan Ponce (tots ells incorporats per Pasqual al Teatre Lliure, en algun cas després de passar pel Teatre de l'Escorpí) i el compositor Josep Maria Arrizabalaga.

«Els d'Horta» tingueren una personalitat diferenciada i aconseguiren, com algun altre grup independent, que les seves temporades al local dels Lluïsos d'aquell barri es convertissin en una fita anual per als aficionats teatrals o, en general, per als seguidors de les manifestacions culturals catalanes. També foren premiats al Festival de Sitges i realitzaren algunes gires a Madrid i alguna altra ciutat espanyola.


Produccions

18 març 1964. Crist, misteri, de Josep Urdeix. Centre Parroquial d'Horta. Edicions successives els anys 1965, 1966, 1967, 1968 i 1969.
25 desembre 1968. Improvisació per Nadal, amb textos de J. M.Folch i Torres, M. A.Capmany, J. Vidal Alcover, Isaïes, sant Joan i Virgili. Centre Parroquial d'Horta.
26 abril 1969. Oratori per a un home sobre la terra, de Jaume Vidal Alcover. Centre Parroquial d'Horta. Edicions successives els anys 1970 i 1971.
13 octubre 1970. La fira de la mort, de Jaume Vidal Alcover. Centre Parroquial d'Horta.
8 octubre 1971. L'ombra de l'escorpí, de Maria Aurèlia Capmany. Festival de Sitges. Després, representacions al Centre Parroquial d'Horta. Direcció: Josep Montanyès i Josep Maria Segarra (com tots els anteriors).
11 març 1977. Home amb blues, espectacle de poesia i música de jazz. Coproducció amb La Locomotora Negra. Dramatúrgia de Guillem-Jordi Graells. Direcció: Josep Montanyès i Guillem-Jordi Graells. Centre Parroquial d'Horta. Versions successives el 1978 i 1979 (també al Festival Grec).
10 novembre 1977. Onze de setembre, de Guillem-Jordi Graells. Coproducció amb Teatre de l'Escorpí i Grup de l'Escola de Teatre de l'Orfeó de Sants. Direcicó: Josep Montanyès i Guillem-Jordi Graells. Cotxeres de Sants.

Com a Teatre d'Horta:
1978. Sopa de pollastre amb ordi, d'Arnold Wesker. Direcció: Josep Montanyès i Josep Maria Segarra. Centre Parroquial d'Horta. Amb Rosa Maria Sardà, Àngels Moll i Joan Vallès.
1978. Antígona, de Salvador Espriu. Direcció: Josep Montanyès i Josep Maria Segarra. Centre Parroquial d'Horta. Amb Àngels Moll.


Bibliografia
  • Número monogràfic de la revista Yorick.

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x