Logo Institut del Teatre
Territori: Barcelona
Dates: 1989
Gènere/s: Marionetes
Redactor/a: Jordi Auseller
Descripció

Companyia de marionetes, fundada l’any 1989 per Santi Arnal i Karin Schäfer, ambdós formats als anys vuitanta a l’Institut del Teatre de Barcelona de la mà de Harry V. Tozer, i amb experiència com a col·laboradors de la Companyia Jordi Bertran i del Teatre de Sac. D’ençà del 1998, la companyia està integrada per Santi Arnal i Anna Fernández.


Trajectòria

El primer espectacle, estrenat el 1990, dugué el títol de Piccolo, forte, pianissimo, amb guió original de la formació i per a titella de fil, amb el qual van girar per Espanya, França, Alemanya i Bèlgica fins al 1993. El 1996 van presentar Fragments, i dos anys més tard, el 1998, Pere i el llop, una adaptació del famosíssim conte simfònic de Serguei Prokófiev, en què els personatges foren dissenyats per la popular il·lustradora Roser Capdevila. Va seguir El Trencanous (2000), una versió escenificada del conte d’E.T.A. Hoffmann amb les peces més destacades de la partitura de Txaikovski, en què la companyia combinava marionetes de fil i ombres de colors.

El 2002 van estrenar Les Tres Bessones i l’enigmàtic Sr. Gaudí i, l’any següent, Joaquim el drapaire, un espectacle musical amb titelles de fil amb rodes que incloïa passatges on els manipuladors interpretaven les cançons. Del 2006 és Romeo i Julieta, basat en el text de Shakespeare i la música de Prokófiev, per a marionetes gegants, en què hom incorporava la figura d’un narrador que explicava la història. El 2008 muntaren Somni d’una nit d’estiu, també de Shakespeare, en què empraren novament la tècnica dels titelles gegantins (en aquesta ocasió, fets de paper) i la narració. El va seguir, el 2009, El petit escura-xemeneies, sobre l’obra de Benjamin Britten, i el 2011 La història d’un soldat, una recreació escènica de l’obra homònima d’Igor Stravinsky, amb el text de Charles F. Ramuz traduït per Miquel Desclot, executada amb poca instrumentació, pensada per a un teatrí ambulant i realitzada de nou amb la tècnica d’ombres de colors. Finalment, de l’àmplia producció de la companyia cal destacar també Petrouchka (2016), de Stravinsky. Els espectacles de Per Poc han estat programats a escenaris de gran renom arreu del món.


Significació

Des de la seva fundació, Per Poc ha treballat per donar a conèixer l’univers del titella, així com totes les seves possibilitats plàstiques, artístiques i dramatúrgiques. En aquesta recerca han sorgit col·laboracions diverses amb les arts plàstiques, el cinema, la música i el món audiovisual. Els seus muntatges van dirigits tant al públic infantil com adult.


Bibliografia

Martín, Josep A. El teatre de titelles a Catalunya: aproximació i diccionari històric. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.


Enllaços

Web de la companyia Per Poc: <http://perpoc.com>


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x