En una dècada marcada pels canvis de preferències del públic, Circo reivindicava el circ com a espectacle per a adults i el potenciava socialment com una activitat cultural homologable al teatre, el ballet o l’òpera. Per això, a més dels temes circenses (actualitat, cròniques, entrevistes, reflexió teòrica, biografies, divulgació lèxica, anecdotari, etc.), també s’hi parlava d’altres arts: ressenyes d’exposicions, notícies, crítiques i cròniques de llibres, música, teatre, il·lusionisme, ballet, titelles, cinema i varietats. A la secció «Cuentos para mayores» hi van publicar narrativa curta, entre d’altres, María del Carmen Sarrión, la trapezista Pinito del Oro, Manuel de Pedrolo i el mateix Jordi Elias.
Aquesta filosofia transversal de la cultura es reflectia també en la publicitat: marques dels sectors terciari, industrial i farmacèutic, empreses i locals d’espectacles i novetats editorials.
Impresa a una sola tinta i en format 27,5 x 37,5 cm, tirava 5.000 exemplars. Els dos primers números van ser de setze pàgines, i a partir del tercer es va estabilitzar en vint, amb comptades excepcions. Costava 5 pessetes, i a partir del número 52 (1-2-1962) va passar a valdre 10 pessetes. Els números d’agost i octubre d’aquell any van ser dobles i van costar 15 pessetes. Es trobava als quioscos i també es venia a l’entrada dels circs en ruta per Catalunya. Els subscriptors estatals i internacionals la rebien a domicili per correu postal.
La llengua de la revista era, obligatòriament, la castellana, com també hi havien de figurar en espanyol els noms de fonts dels col·laboradors.
La solvència intel·lectual de Circo va elevar la consideració artística i social del circ, i, com a efecte col·lateral, va ser una escola pràctica de cronistes circenses.
Els cinquanta-vuit números publicats són, avui, una gran font d’informació de la vitalitat del circ d’aquells anys. D’altra banda, seccions com «La grada opina» o «Palestra de opiniones» resulten de gran interès sociològic en tant que testimonien aspectes com la moral, la família, la religió o l’atmosfera política d’aquells anys autocràtics.
Després de sis anys d’esforços, la dedicació que exigia una revista mensual d’aquelles característiques, l’escàs rendiment econòmic i una creixent vocació literària van decantar Jordi Elias cap a l’escriptura de llibres i van significar la fi de Circo. L’últim número apareixia l’1 de desembre de 1962. Actualment, els cinquanta-vuit números que conformen la col·lecció completa en paper es poden consultar a la Biblioteca de Circ de Nou Barris (Barcelona), i també digitalment.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
