Logo Institut del Teatre

Bonaventura Vallespinosa i Salvat

Comparteix
Data de naixement: 1899
Lloc de naixement: Vilafranca del Penedès
Data de defunció: 1987
Lloc de defunció: Reus
Redactor/a: Judit Fontcuberta
Identificacio/ns

Traductor


Biografia

Metge de formació, durant anys compaginà l’exercici de la seva professió amb la passió per les lletres, en general, i el teatre, en particular. Visqué pràcticament sempre a Reus, on de jove col·laborà amb poemes i assaigs a la revis­ta fu­tu­ris­ta La columna de foc i a la noucentista Llaç. D’ençà que el 1955 fou no­menat president de la Secció de Lletres del Centre de Lectura, impulsà en plena postguerra innom­bra­bles ac­ti­vi­tats amb la voluntat de revi­ta­litzar l’escena i el panorama literari. Fundà i dirigí el Teatre de Cambra (un dels diversos grups de teatre amateur nascuts al país amb el model de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i de companyies europees) i organitzà representacions con­tinuades i lectures esce­nificades, en el procés de muntatge de les quals participava activament des de la traducció fins a la direcció i l’escenificació. Traduí una seixan­tena d’obres clàssiques i contemporànies de diferents gèneres, sobretot teatre, i majoritàriament del francès i de l’italià; en el cas d’altres llengües, com ara l’anglès (Aquell poble nostre de Thornton Wilder i Figuretes de vidre de Tennessee Williams) o el sànscrit (Xakúntala de Kalidasa), se serví de versions interposades. També féu adaptacions radiofòniques i adaptacions per a l’escena de traduccions existents (com la de Carles Riba d’Electra o la de Pere Coromines d’Àndria, amb el nom de La noia d’Andros) o d’originals, com el poema El comte Arnau de Joan Maragall. Al Centre de Lectura de Reus es conserven, juntament amb mecanoscrits de traduccions i adaptacions, obres de creació inèdites, entre les quals contes i peces de teatre, a més de pròlegs i conferències.


Significació

Fermament compromès amb la llengua i la cultura, dugué a terme una intensa tasca d’activisme cultural i, malgrat la fèrria censura franquista, incorporà a les lletres catalanes obres cabdals de la literatura universal i versionà autors de tots els temps, sobretot de teatre, amb el fi d’a­propar el públic als corrents intel·lectuals de fora: des de clàssics com Molière o Racine fins a dramaturgs d’avantguarda com Anouilh, Cocteau o Ionesco, passant per clàssics moderns com Pirandello o existencialistes com Betti, Camus i Sartre. Moltes de les versions teatrals que féu representaven una absoluta novetat a Catalunya i es pogueren veure a diverses poblacions. Més de la meitat de les seves traduccions són inèdites i algunes no han estat estrenades; malauradament, n’hi ha que s’han perdut, entre les quals més d’una desena de peces de Pirandello, un dramaturg en la difusió del qual s’ocupà especialment, sota els auspicis de Frederic Roda, i per una versió del qual, És així, si us ho sembla, el 1980 guanyà el Premi Josep M. de Sagarra. Diversos estudiosos i professionals qualifiquen les seves traduccions d’escèniques i en subratllen la qualitat, com ara Joaquim Mallafrè, que en destaca el llenguatge acurat, la responsabilitat lingüística i la fidelitat elegant i natural (Mallafrè, 1987); Frederic Roda, que remarcava la correcció extrema de la seva versió de La cantant calba de Ionesco, en què Vallespinosa havia trobat el punt just entre una estrangerització i un anostrament exces­sius (Roda, 1972), o Francesc Vallverdú, que lloava l’enorme contribució que havia fet al redreçament de les lletres catalanes i considerava la seva tasca de traductor com «una de les més importants que s’hagi fet mai en català. Una sèrie d’autors de primera fila s’han pogut difondre en llengua catalana gràcies a l’esforç i la tenacitat d’aquest home d’una gran sensibilitat literària i lingüística» (Puyol, 2003).


Estrenes

31 gener 1956. La veu humana. Jean Cocteau. Bonaventura Vallespinosa. Teatre Bartrina. Teatre de Cambra del Centre de Lectura de Reus.

7 juny 1957. Figuretes de vidre. Tennessee Williams. Bonaventura Vallespinosa. Teatre Bartrina. Teatre de Cambra del Centre de Lectura de Reus.

  1. Cal·lígula. Albert Camus. Vic i Blanes.

28 octubre 1959. Les cadires. Eugène Ionesco. Frederic Roda. Teatre Romea. Agrupació Dramàtica de Bar­ce­lona. El 6 octubre 1983 El Teatrí la representà al Teatre Lliure, sota la direcció de Joan Castells.

28 octubre 1959. La cantant calba. Eugène Ionesco. Frederic Roda. Teatre Romea. Agrupació Dramàtica de Bar­ce­lona. També es pogué veure el 10-6-1959 al Teatre Bartrina en forma de lectura escenificada a càrrec del Club de Teatre Català del Cercle de Lectura de Reus, sota la direcció de Bonaventura Vallespinosa.

14 març 1961. Becket o l’honor de Déu. Jean Anouilh. Rafael Vidal i Folch. Palau de la Música Catalana. Agrupació Dramàtica de Bar­ce­lona.

21 maig 1963. Fedra. Jean Racine. Teatre Bartrina.

8 desembre 1964. Els justos. Albert Camus. Vicenç Olivares. Palau de la Música Catalana. Teatre Experimental Català del Cercle Artístic de Sant Lluc.

El goig de ser com cal. Luigi Pirandello. Centre de Lectura de Reus. [Lectura dramatitzada]

7 desembre 1965. Britannic. Jean Racine. Palau de la Música Catalana. Teatre Experimental Català del Cercle Artístic de Sant Lluc.

  1. Lorenzaccio. Alfred de Musset. La Palestra de Sabadell.

6 gener 1968. Tartuf o l’impostor. Molière. Ernest Nate. Sant Cugat del Vallès. Agrupació Maragall.

8 novembre 1985. És així, si us ho sembla. Luigi Pirandello. Joan Bas i Joe Forga. Casal Catòlic de Sant Andreu. L’Ou Nou Teatre. El 1987 Santiago Sans en representà una adaptació al Teatre Romea dirigida per Hermann Bonnín.


Publicacions

Traduccions editades

Williams, Tennessee. Figuretes de vidre. Barcelona: Impr. per Joaquim Horta, 1959.

Anouilh, Jean. Becket, o l’honor de Déu. Barcelona: Impr. per Joaquim Horta, 1963.

Ionesco, Eugène. La cantant calba. Barcelona: Impr. per Joaquim Horta, 1963.

Papini, Giovanni. Cartes del Papa Celestí VI als homes. Barcelona: Vergara, 1963.

Camus, Albert. La caiguda. Barcelona: Vergara, 1964.

Véry, Pierre. Els desapareguts de Saint-Agil. Barcelona: Edicions 62, 1964.

MolièreL’amor metge. El metge per força. El malalt imaginari. Barcelona: Selecta, 1967.

Pavese, Cesare. El bell estiu. Barcelona: Proa, 1967.

Racine, Jean. Tragèdies. Barcelona: Alpha, 1967.

Pavese, Cesare. L’ofici de viure. Barcelona: Anagrama, 1969.

Prevost, Clovis; Descharnes, Robert. La visió artística i religiosa de Gaudí. Barcelona: Aymà, 1969.

Sartre, Jean-Paul. Baudelaire. Barcelona: Anagrama, 1969.

Kalidasa. Xakúntala. Barcelona: Selecta, 1970.

Carrel, Alexis. L’home, un inconegut. Barcelona: Arimany, 1971.

Sylos Labini, Paolo. Assaig sobre les classes socials. Barcelona: Edicions 62, 1979.

Ariosto, Ludovico. Orland furiós. Barcelona: Edicions 62, 1983.

Pirandello, Luigi. És així, si us ho sembla. Barcelona: Institut del Teatre, 1983.

Pirandello, Luigi. El goig de ser com cal. Patent professional. L’imbècil. A: Pirandello, Joyce, Brecht, vistos per Vallespinosa, Mallafrè, Murgades. Baix Camp: Òmnium Cultural Baix Camp, 1985, p. 13-72.

Pirandello, Luigi. El joc dels papers. Barcelona: Institut del Teatre: Edicions del Mall, 1986.

Camus, Albert. El mite de Sísif; Betti, Ugo. Corrupció al Palau de Justícia. Reus: Edicions del Centre de Lectura de Reus, 1987.

Pirandello, Luigi. Sis personatges en cerca d’autor. Enric IV. Barcelona: Edicions 62, 1987.


Bibliografia

Amorós, Xavier [et al.]. «Monogràfic dedicat a l’obra literària de Bonaventura Vallespinosa». Revista del Centro de Lectura, núm231 (febrer 1972).

Amorós, Xavier- Temps estranys. Clarobscurs en la llarga postguerra reusenca I (1941-1950). Reus: Associació d’Estudis Reusencs, 2000.

Amorós, Xavier. Temps estranys. Clarobscurs en la llarga postguerra reusenca II (1951-1960). Reus: Associació d’Estudis Reusencs, 2002.

Amorós, Xavier. Temps estranys. Clarobscurs en la llarga postguerra reusenca III (1961-1975, primera part). Reus: Associació d’Estudis Reusencs, 2004.

Arumí Cardoner, Lídia. Bonaventura Vallespinosa i la traducció teatral. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2012. [Treball de fi de màster]

Arqués, Rossend [et al.]. «Traduir teatre a la postguerra: Josep Maria Poblet i Bonaventura Vallespinosa». Quaderns. Revista de Traducció, núm. 22 (2) (2015), p. 75-131.

Carbonell, Jordi. «Pròleg». A: Ionesco, Eugène. La cantant calba. Barcelona: Impr. per Joaquim Horta, 1963, p. 5-6.

Fontcuberta i Famadas, Judit. «Les traduccions de Bonaventura Vallespinosa». A: El Noucentisme a Reus. Ideologia i literatura. Reus: Edicions del Centre de Lectura, 2002, p. 157-176.

Fontcuberta i Famadas, Judit. Molière a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005.

Fontcuberta i Famadas, Judit. Molière en català. Les reflexions dels traductors. Lleida: Punctum-TRILCAT, 2007.

Fontcuberta i Famadas, Judit. «Vallespinosa i Salvat, Bonaventura». A: Bacardí, Montserrat; Godayol, Pilar. Diccionari de la traducció catalana. Vic: EUMO, 2011, p. 559-561.

Mallafré, Joaquim. «Pròleg». A: Camus, Albert. El mite de Sísif; Betti, Ugo. Corrupció al Palau de Justícia. Reus: Edicions del Centre de Lectura de Reus, 1987, p. 7-11.

Pasqual, Lluís. «Conversa: Bonaventura Vallespinosa». Revista del Centro de Lectura de Reus, núm. 223 (1971), p. 986-987.

Puyol Torres, Carme. Fons personal Bonaventura Vallespinosa: activitat literària. Reus: [s.n.], 2003.

Puyol Torres, Carme. «El fons Bonaventura Vallespinosa a la Biblioteca del Centre de Lectura». Revista del Centre de Lectura de Reus, núm. 8 (2003), p. 36-38.

Puyol Torres, Carme. «Bonaventura Vallespinosa (1899-1987). Un gran traductor arrelat al Centre de Lectura de Reus». Revista del Centre de Lectura [revista digital], (2013).


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x