Investigador, constructor i pedagog de l’art de la marioneta.
Nascut accidentalment al Paraguai fill de pares anglesos, el 1912 la família es trasllada a Anglaterra, on als deu anys H. V. Tozer s’aficiona als titelles veient una funció de Punch & Judy (titella tradicional anglès de guant). El 1925 s’estableix a Barcelona contractat per la companyia hidroelèctrica Barcelona Traction (La Canadenca). El 1928, en una estada a Anglaterra per malaltia, esculpeix unes figures de Punch & Judy per a les funcions de titelles del seu germà Bernard.
De retorn a Barcelona, coneix el titellaire Antoni Faidella, es fascina pel putxinel·li català, i el 1932 publica a la revista americana Puppetry Yearbooks el primer d’una llarga sèrie d’articles divulgatius sobre el putxinel·li (únic titella de guant que es manipula amb tots cinc dits: polze i menovell per a les mans i els tres dits del mig per al cap). El 1934 es casa amb Wanda Morbitzer, cancellera del Consolat de Polònia a Barcelona. Aquest mateix any construeix el seu primer titella de fil (la marioneta Chimbo, un guitarrista negre de 35 cm), al qual s’aniran afegint fins a un centenar llarg de marionetes, algunes de tan emblemàtiques com el pallasso Pompilio, la ballarina cubana, la ballarina clàssica, la ballarina oriental, l’Esquelet o els acròbates circenses.
Durant la guerra civil del 1936-1939 fa espectacles de marionetes des de la finestra de casa seva per als infants que s’hi desplacen des de la Barceloneta, i el 1944 per als refugiats de la Segona Guerra Mundial acollits pel consolat polonès. El mateix 1944 entra en contacte amb el Foment de les Arts Decoratives (FAD) i poc després, amb direcció artística de Tozer i management de Lluís Fontanet, el FAD crea la Agrupación de Marionetistas Amateurs, transformada el 1955 en Marionetas de Barcelona. Malgrat que arriba a tenir un repertori de quaranta-dos obres, el 1957 la companyia es dissol per falta de local. Fontanet convenç l’Ajuntament d’obrir un teatre de marionetes al Poble Espanyol, però l’afer no arriba a bon port i tot el material de Tozer (marionetes, vestuari, decorats i attrezzo, un total de tres-centes peces) queda abandonat en vint caixes de fusta en una nau municipal fins al 1973, en què l’Institut del Teatre dirigit per Hermann Bonnín organitza una exposició de marionetes i decorats de Tozer, qui, a l’Institut, pot restaurar el material malmès. El curs 1973-1974, Tozer imparteix un taller pilot de construcció i manipulació de marionetes al Departament de Titelles de l’Institut, taller que es convertirà en curs anual fins a la jubilació del mestre el 1990, a vuitanta-vuit anys. Del 1978 al 1984, un grup d’alumnes dirigits per Tozer (Marionetas de Barcelona Harry V. Tozer) presenta espectacles en sessions per a escolars al mateix Institut, i per al públic en general al 5è Festival Internacional de Titelles de Barcelona, a la Fundació Miró i a la 1a Mostra de Titelles de l’Estat espanyol.
Entre els reconeixements a la carrera de Tozer destaquen el de Soci d’Honor de la Union Internationale de la Marionette (UNIMA, 1988), el Premi d’Honor FAD Sebastià Gasch d’arts parateatrals (1988), el càrrec de vicepresident del British Puppet and Model Theatre Guild (1991), la Creu de Sant Jordi (1997), la Medalla al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, les trobades-espectacle Ars Marionetística (1995 i posteriors) organitzades pels seus alumnes en honor seu, i un homenatge al Poble Espanyol de Montjuïc (1998). Les marionetes de Tozer han estat objecte de nombroses exposicions, i el Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre conserva tot el seu llegat, consistent en marionetes, escenaris, guions, decorats i accessoris.
Figura reconeguda mundialment, H. V. Tozer ha contribuït enormement a l’expansió de la marioneta i ha estat el gran renovador d’aquest art escènic a Catalunya. N’ha conreat tots els aspectes: construcció, guió, escenografia, banda sonora, luminotècnia i manipulació. Les seves innovacions tècniques en el comandament vertical i la instal·lació d’un pont de manipulació elevat han possibilitat una gestualitat gairebé humana al titella de fil i li han aportat una dimensió poètica.
Com a constructor –artista i artesà–, va saber definir el caràcter concret dels seus personatges realçant-ne els trets físics determinants («no traduint la realitat, sinó la seva abstracció», en paraules de la doctora en arts escèniques Maryse Badiou).
Els guions d’espectacle de Tozer situen els personatges en situacions molt diverses, però, particularment quan els fa treballar en arts escèniques (música, dansa, circ, varietats, comèdia musical, etc.), el manipulador s’enfronta a més a més a les dificultats tècniques i de moviment inherents a cada una d’aquestes arts.
Tozer ha publicat un sens fi d’articles en revistes nacionals i internacionals, i ha connectat els titellaires catalans amb els d’arreu del món. La seva activitat divulgadora es va projectar també, per exemple, en la companyia de revistes Els Vienesos, que a Sueños de Viena (1948) va incloure quadres de marionetes, executats per la ballarina Herta Frankel, que arribaria a convertir-se en una hàbil marionetista.
La tasca docent de Tozer al Departament de Titelles de l’Institut del Teatre ha generat un bon nombre d’artistes i molta afició pel titella de fil. Entre d’altres, han estat alumnes seus Jordi Bertran, Teia Moner, Teo Escarpa, Toni Zafra, Carles Cañellas (Els Rocamora), Teresa Travieso, Josep Ventura «Silvestre» i Pepe Otal (alumne i ajudant de Tozer fins que se’n va separar per diferència de criteris estètics i el 1974 va fundar el Taller de Marionetas).
De tarannà autoexigent i perfeccionista, Tozer era en canvi profundament respectuós amb els seus alumnes, per als qual ha estat, també, un model d’ètica personal i professional.
(Indiquem només aquesta estrena perquè va tenir un caràcter molt excepcional, però en la seva dilatada carrera, Tozer va escriure prop d’un centenar d’obres, entre números i espectacles de titelles. Per no fer-ne una selecció que seria forçosament aleatòria, remetem el lector a l’enllaç http://colleccions.cdmae.cat/catalog?f[collection_type_facet][]=Titelles&f[creator_facet][]=Tozer%2C+Harry+Vernon%2C+1902-1992&locale=ca&results_view=true.
Amorós, Pilar; Paricio, Paco. Títeres y titiriteros. El lenguaje de los títeres. Zaragoza: Mira Editores, 2000.
Badiou, Maryse. Catàleg de l‘exposició Harry Vernon Tozer. Barcelona: Institut del Teatre, 1993.
DaSilva, Ray. The Marionettes of Barcelona. Harry Tozer and his tricks of the trade. Da Silva Puppet Books, 1995.
Diversos autors. Figures del desdoblament. Titelles, màquines i fils (catàleg de l’exposició homònima). Barcelona: Editorial Comanegra, 2015.
Gasch, Sebastià. Títeres y marionetas. Barcelona-Buenos Aires: Librería Editorial Argos, 1949.
Jané, Jordi. Les arts escèniques a Catalunya. Barcelona: Cercle de Lectors: Galaxia Gutemberg, 2001.
Martín, Josep A. El teatre de titelles a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.
Navarro, Eugenio. «Entrevista a H. V. Tozer». Malic (Barcelona: Teatre Malic-La Fanfarra), núm. 1 (1990), p. 25-27.
Porras, Francisco. Titelles. Teatro popular. Madrid: Editora Nacional, 1981.
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titelles-50-anys-movent-els-fils/video/1471109
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar