Intèrpret (ballarina, vedet i estriptisista)
Filla de l’acròbata polonès Werner Trenczek i de l’artista catalana de circ i cabaret Carmen Picot (‘Carmen Wernoff’), Christa Leem pertany a la quarta generació artística per línia paterna i a la setena per línia materna. L’àvia materna, Carmen Gómez Oliva, va ser la segona de les ‘7 Hermanas Gómez’, estrelles de les varietats a la primera meitat del segle XX. L’avi matern va ser l’artista i empresari valencià de circ i varietats Joan Picot Bernabé (‘Juan Wernoff’).
Als quinze anys, Christa Trenczek comença a fer de gogó girl d’amagat de casa. Als divuit presenta el seu primer estriptís (La viuda alegre) al cabaret Vista Alegre (Sevilla). Actua en diverses sales de festes barcelonines i el 1972 entra de corista a El Molino, on ràpidament ascendirà a les categories de model, artista solista, vedet i supervedet.
Jordi Coca la descobreix al cabaret Barcelona de Noche, i en el decurs d’un treball de recerca sobre el music-hall, el febrer del 1976 organitza una sessió Yxart a l’Institut del Teatre amb els artistes d’El Molino Johnson, Pipper, Christa Leem i Negrito Poli, acompanyats de l’empresària Vicenta Fernández (‘Doña Fernanda’). Una part de la sessió i un extracte del treball de recerca es publiquen el 1980 a la revista Pipirijaina.
Coca presenta Christa Leem a Joan Brossa, que s’adona de seguida que l’espurna i el talent de Christa poden ser un vehicle ideal per a la seva poesia escènica.
El 1977, el programa Mirador de TVE Catalunya entrevista Brossa. En el decurs de l’entrevista, Christa Leem executa el fins llavors inèdit de Brossa Strip-tease català. L’actuació, enregistrada, és mutilada barroerament per la direcció de l’ens públic.
El 1978 Christa rep el Premi FAD Sebastià Gasch de music-hall per la carrera de supervedet a El Molino. Pocs dies després interpreta al Teatre Lliure Strip-tease de la mort, una escena que Brossa ha inclòs per a ella en l’espectacle L’armari en el mar.
El 1980 inicia una gira de deu mesos per Espanya amb l’ambulant Teatro Argentino i després actua per Itàlia, Grècia, Cisjordània i Israel. L’actor i promotor Joan Estrada la retroba a Jerusalem i li proposa actuar a La Cúpula Venus, on el setembre del 1982 estrena Para Cúpula, con amor.
El 1983 interpreta Strip-tease català al vídeo Music-hall a Catalunya de Brossa, en què també actuen Pep Bou, Tortell Poltrona, Kirman, Selvin, Hausson i Manel Barceló. La matinada del 16 al 17 de gener del 1984 presenta Christa, amore (el celebrat estriptís amb una camisa masculina) al programa de TV3 Àngel Casas show. L’actuació provoca una insòlita dimissió per tres dies del llavors director de l’ens.
De personalitat aparentment decidida però en realitat hipersensible i fràgil, alguns problemes personals i de salut la retiren de la vida pública i acaba els seus dies a Barcelona acompanyada fins al final per la seva mare.
El desembre del 2004, l’Espai Escènic Joan Brossa li organitza l’homenatge Christa al cor, amb dos testimonis singulars l’un al costat de l’altre: la camisa blanca dels seus estriptisos i la –també famosa– camisa de franel·la de Brossa. En una acció d’intensa emotivitat, Pep Bou introdueix la camisa de Christa en una bombolla de sabó.
El maig del 2006, el col·lectiu ‘Uno de los nuestros’ fundat per Joan Estrada el 2003 crea el Premi Christa Leem per a personalitats «amb una trajectòria vital i professional que hagi apostat clarament pel progressisme i les llibertats, tant des d'un punt de vista polític com humà o artístic». En aquella primera edició, el premi, malauradament pòstum, va ser per a ella.
Christa Leem no va fer mai un nu integral: acabava els seus números amb un minúscul tanga, perquè considerava que «en el sexe no hi ha art». Va capgirar el concepte de vedet, va transformar l’estriptís en poesia escènica i es va convertir en musa d’una certa avantguarda barcelonina. Brossa va escriure: «[en el treball de Christa], la lírica del strip-tease entreteixeix dues cares de llenguatge –eròtic i dramàtic–, cosa ben poc acostumada en el gènere. En Christa la nuditat no pren mai un to de disfressa».
Podem trobar la clau d’aquesta veritat escènica en una intervenció de Christa a l’esmentada Sessió Yxart del 1976, en què confessava que havia arribat a vedet de manera autodidacta, deixant-se guiar només per l’instint i sense cenyir-se a la tradició de cap gènere.
Creadora dels seus propis números (entre els quals La araña, Big Spender, El tenis, El jardí, La Regina i Christa, amore –La Camisa), en canvi no va encertar a trobar un director d’escena capaç d’articular-los dramatúrgicament en un espectacle unitari, i la crítica sempre va valorar molt més la seva actuació que el conjunt dels seus xous. Arran de l’estrena de Para Cúpula, con amor, Xavier Fàbregas escrivia al Full del Dilluns (11 setembre 1982): «L’escena de Christa Leem i la camisa constitueix un dels diàlegs més intensos i més expressius que jo hagi vist en el teatre», i arribava a parangonar aquesta camisa amb «el mocador de Desdèmona o la testa de Yorick».
Espectacles
Filmo-disco-videografia
Brossa, Joan. «Stripteasista estel·lar». A: Anafil. Barcelona: Edicions 62, 1987, p. 161.
Castells, Francesc; Castells, Joan; Coca, Jordi; Fàbregas, Xavier. El Molino: Los protagonistas en mesa redonda. Pipirijaina, núm. 17 (novembre-desembre 1980).
Coca, Jordi. La nit de les papallones. Barcelona: Edicions 62, 2009.
Gol, Pep (fotografies); Brossa, Joan; Coca, Jordi; Garcés, Marina; Guerrero, Manuel (textos). Christa Leem (llibre-objecte de tirada limitada, amb 10 fotografies i textos dels autors esmentats). Barcelona: Tinta Invisible Edicions, 2015.
Jané, Jordi. Les arts escèniques a Catalunya. Barcelona: Cercle de Lectors: Galàxia Gutenberg, 2001.
Jané, Jordi. 152 Volts de pista. 2 vols. Tarragona: Arola Editors, 2013. (Col·lecció Eines de Circ)
Jané, Jordi. Christa Leem, el valor de la nissaga. Revista Serra d’Or, núm. 542 (febrer 2013).
Maymó, Jaume (ed.); Moure, Gloria; Permanyer; Lluís; Colita (fotoreportatge). Una Barcelona de Joan Brossa. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Fundació Joan Brossa, 2008.
Tobella, Josep (fotografies); Palol, Miquel de (textos). El Molino. Barcelona: Edicions del Mall, 1983.
Documentals:
La camisa de Christa Leem. Televisió de Catalunya / Producciones Doble Banda, S. L. / Zoco Serveis Audiovisuals, S. L. (51’).
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
