Actor i clown (pallasso carablanca)
Als nou anys entra a la coral infantil vilafranquina L’Espinguet i als deu a l’Escolania de Montserrat, on fins als catorze rep, a més d’una àmplia formació cultural i humanística, una sòlida preparació musical (teoria, cant, piano i violí).
Fa BUP i COU a Vilafranca i continua estudiant solfeig, piano i violí. Als setze anys comença a aplicar a L’Espinguet el sistema pedagògic après a Montserrat amb el pare Ireneu Segarra. Prepara la coral per a la cantata El bruel de l’estany (text de Maria Àngels Anglada, música d’Enric Ribó, 16a trobada de Corals Infantils de Catalunya, Barcelona, 1983).
El curs 1983-1984 comença Interpretació a l’Institut del Teatre i s’hi llicencia el curs 1987-1988 amb una tesina sobre el musical My fair lady. Complementa la formació escènica amb cursos de claqué, ball de saló, dansa-jazz, acrobàcia i esgrima, i en dansa s’interessa per les tècniques Limon, Graham i Cunningham. Es diploma en piano, cant i violí al Conservatori Superior de Música del Liceu.
Debuta al teatre professional amb Blanc (Cia. Curial Teatre, maig-juliol 1986) i El Mikado (Dagoll Dagom, 1986). Continua amb Dagoll Dagom fins al 1994, en què s’integra a Comediants fins al 1997 (El llibre de les bèsties i Anthologia). El 1998 participa al musical Guys & Dolls (TNC) i el 2000 a ØBS (la Fura dels Baus).
Fa el seu primer treball de clown a Utopista (Monti & Cia, TNC, 1999). El mateix any substitueix Esteve Ferrer en el rol de Monsieur Loyal a Klowns (Monti & Cia.) i aprofundeix en la psicologia del pallasso blanc en els espectacles que aquesta companyia munta a continuació: Pallassos de Nadal (2001) i Fòrum Dos mil i pico (2002). També és amb Monti & Cia. que debuta com a clown i presentador en un circ tradicional (Circo Cardenal, 1999).
El 2005, el circ alemany Roncalli fitxa els pallassos Joan Montanyès «Monti», Oriol Boixader «Oriolo» i Fulgenci Mestres «Gensi» (Monti & Cia.) per a l’espectacle Zwischen Gestern und Morgen!. Oriolo i Monti acaben el seu contracte a final del 2005, però Gensi el renova, i des d’aleshores i com a mínim fins a la temporada 2018, actua ininterrompudament al Circus Roncalli amb entrades de repertori i de represa. En aquest circ ha compartit pista amb diferents augustos: l’holandès Jan Van Dyke, el duo rus KGB, Oriolo (que va tornar al Roncalli les temporades 2013-2015), Bernhard Paul «Zippo» i David Larible, amb qui també ha fet gires internacionals en teatres amb els espectacles Il clown dei clowns i Destino di clown.
Icona principal de la imatgeria del Circus Roncalli, a més de les temporades d’itinerància amb carpa, Gensi ha actuat també en alguns programes nadalencs d’aquest circ al coliseu berlinès Tempodrom.
Com a anècdota, quan el circ Roncalli va fitxar l’il·lusionista català Sergi Buka (temporades 2014 i 2015), els seus companys van batejar Buka, Gensi i Oriolo amb l’hiperònim «la crema catalana».
Fulgenci Mestres ha fet recitals com a tenor solista (Concerts modernistes, textos i cançons d’Apel·les Mestres, 2004, enregistrat en CD el 2006), ha impartit Història del Musical i Tècnica Vocal (escoles Youkali i Coco Comin) i cursos de Clown i Teatre Musical a la Granja-Escola El Molino de Lecrín (Dúrcal, Granada).
Com a carablanca, Gensi pertany a la no gaire extensa nòmina de pallassos que, sense venir de nissaga circense, han aconseguit integrar-se als cànons i els sistemes de creació i explotació del circ tradicional itinerant.
Va entrar en l’art del pallasso amb Monti & Cia., dedicats a revisitar el repertori clàssic pallassesc des d’una mirada teatral i contemporània, però en un curt lapse de temps va tenir l’oportunitat d’endinsar-se també en l’univers dels circs clàssic i post-clàssic (Cardenal i Roncalli). Totes dues circumstàncies han proporcionat a Fulgenci Mestres un sòlid coneixement dels arquetips i els mecanismes dramatúrgics interns de les entrades de pallassos. Aquesta base i el contrast diari amb públics molt diversos li permeten anar enriquint de matisos el seu personatge clown per intentar construir un caràcter escènic allunyat del clixé autoritari en què la tradició circense del segle XX ha tendit a encasellar el pallasso enfarinat.
Estrenes (com a actor de teatre)
Estrenes (com a clown)
Barrera, Marcel. «Tres catalans al Circus Roncalli». Revista Zirkòlika, núm. 43 (hivern 2014), p. 5-8.
Bech, Ramon. «Gensi, un català al Roncalli». Revista Zirkòlika, núm. 12 (primavera 2007), p. 23.
Dehurtevent, François; Kervinio, Yvon; Simon, Martine. Hors Piste. Étel, França: Ed. L’Aventure Carto, 2008.
Diversos autors. Mauri, Albert; Ollé, Àlex (editors). La Fura dels Baus 1979-2004. Barcelona: Electa (Grupo Editorial Random House Mondadori), 2004.
Fontanella, Alberto. «L’altra faccia del clown». Revista Circo, anno XLIII, núm. 5 (maig 2011).
Güell, Manel. «Fulgenci Mestres. El teatre musical a la sang». Revista El 3 de nou, núm. 8 (maig 1988), p. 4-9.
Happe, Susanne. «Von der Schauspielbühne unters Chapiteau (De l’escenari a la carpa». Diari Kölnische Rundschau (12 maig 2006), p. 33.
Jané, Jordi. «Una conversa amb Fulgenci Mestres, actor i carablanca». Revista Zirkòlika, núm. 26 (tardor 2010), p. 34-36.
Jané, Jordi. 152 Volts de pista (2 volums). Tarragona: Arola Editors, 2013. (Col·lecció Eines de Circ)
Entrada de pallassos amb els augustos Zippo i Jan Van Dyke:
https://www.youtube.com/watch?v=uWgmnCOblbI
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar