Fulgenci Mestres Bertran, 'Gensi'

Actor i clown (pallasso carablanca)

Als nou anys entra a la coral infantil vilafranquina L’Espinguet i als deu a l’Escolania de Montserrat, on fins als catorze rep, a més d’una àmplia formació cultural i humanística, una sòlida preparació musical (teoria, cant, piano i violí).

Fa BUP i COU a Vilafranca i continua estudiant solfeig, piano i violí. Als setze anys comença a aplicar a L’Espinguet el sistema pedagògic après a Montserrat amb el pare Ireneu Segarra. Prepara la coral per a la cantata El bruel de l’estany (text de Maria Àngels Anglada, música d’Enric Ribó, 16a trobada de Corals Infantils de Catalunya, Barcelona, 1983).

El curs 1983-1984 comença Interpretació a l’Institut del Teatre i s’hi llicencia el curs 1987-1988 amb una tesina sobre el musical My fair lady. Complementa la formació escènica amb cursos de claqué, ball de saló, dansa-jazz, acrobàcia i esgrima, i en dansa s’interessa per les tècniques Limon, Graham i Cunningham. Es diploma en piano, cant i violí al Conservatori Superior de Música del Liceu.

Debuta al teatre professional amb Blanc (Cia. Curial Teatre, maig-juliol 1986) i El Mikado (Dagoll Dagom, 1986). Continua amb Dagoll Dagom fins al 1994, en què s’integra a Comediants fins al 1997 (El llibre de les bèsties i Anthologia). El 1998 participa al musical Guys & Dolls (TNC) i el 2000 a ØBS (la Fura dels Baus).

Fa el seu primer treball de clown a Utopista (Monti & Cia, TNC, 1999). El mateix any substitueix Esteve Ferrer en el rol de Monsieur Loyal a Klowns (Monti & Cia.) i aprofundeix en la psicologia del pallasso blanc en els espectacles que aquesta companyia munta a continuació: Pallassos de Nadal (2001) i Fòrum Dos mil i pico (2002). També és amb Monti & Cia. que debuta com a clown i presentador en un circ tradicional (Circo Cardenal, 1999).

El 2005, el circ alemany Roncalli fitxa els pallassos Joan Montanyès «Monti», Oriol Boixader «Oriolo» i Fulgenci Mestres «Gensi» (Monti & Cia.) per a l’espectacle Zwischen Gestern und Morgen!. Oriolo i Monti acaben el seu contracte a final del 2005, però Gensi el renova, i des d’aleshores i com a mínim fins a la temporada 2018, actua ininterrompudament al Circus Roncalli amb entrades de repertori i de represa. En aquest circ ha compartit pista amb diferents augustos: l’holandès Jan Van Dyke, el duo rus KGB, Oriolo (que va tornar al Roncalli les temporades 2013-2015), Bernhard Paul «Zippo» i David Larible, amb qui també ha fet gires internacionals en teatres amb els espectacles Il clown dei clowns i Destino di clown.

Icona principal de la imatgeria del Circus Roncalli, a més de les temporades d’itinerància amb carpa, Gensi ha actuat també en alguns programes nadalencs d’aquest circ al coliseu berlinès Tempodrom.

Com a anècdota, quan el circ Roncalli va fitxar l’il·lusionista català Sergi Buka (temporades 2014 i 2015), els seus companys van batejar Buka, Gensi i Oriolo amb l’hiperònim «la crema catalana».

Fulgenci Mestres ha fet recitals com a tenor solista (Concerts modernistes, textos i cançons d’Apel·les Mestres, 2004, enregistrat en CD el 2006), ha impartit Història del Musical i Tècnica Vocal (escoles Youkali i Coco Comin) i cursos de Clown i Teatre Musical a la Granja-Escola El Molino de Lecrín (Dúrcal, Granada).

Com a carablanca, Gensi pertany a la no gaire extensa nòmina de pallassos que, sense venir de nissaga circense, han aconseguit integrar-se als cànons i els sistemes de creació i explotació del circ tradicional itinerant.

Va entrar en l’art del pallasso amb Monti & Cia., dedicats a revisitar el repertori clàssic pallassesc des d’una mirada teatral i contemporània, però en un curt lapse de temps va tenir l’oportunitat d’endinsar-se també en l’univers dels circs clàssic i post-clàssic (Cardenal i Roncalli). Totes dues circumstàncies han proporcionat a Fulgenci Mestres un sòlid coneixement dels arquetips i els mecanismes dramatúrgics interns de les entrades de pallassos. Aquesta base i el contrast diari amb públics molt diversos li permeten anar enriquint de matisos el seu personatge clown per intentar construir un caràcter escènic allunyat del clixé autoritari en què la tradició circense del segle XX ha tendit a encasellar el pallasso enfarinat.

Estrenes (com a actor de teatre)

• 30 abril 1988. La història del soldat, de Joan Casas. Direcció Joan Anton Sánchez. Círcol Catòlic (Badalona). Cia Dau rodó.
• 6 març 1987. El Mikado. Llibret: W. S. Gilbert. Música: A. Sullivan. (Versió castellana de Xavier Bru de Sala). Direcció: Joan-Lluís Bozzo. Direcció musical: Joan Vives. Teatro Monumental (Madrid). Dagoll Dagom.
• 7 octubre 1988. Mar i Cel, d’Àngel Guimerà/Xavier Bru de Sala. Música: Albert Guinovart. Direcció: Joan-Lluís Bozzo. Teatre Victòria (Barcelona). Cia. Dagoll Dagom.
• 7 abril 1993. Flor de nit, de Manuel Vázquez Montalbán. Música: Albert Guinovart. Direcció: Joan-Lluís Bozzo. Teatre Victòria (Barcelona). Cia. Dagoll Dagom.
• 5 maig 1993. Historietes (recull d’escenes de 7 espectacles de Dagoll Dagom). Autors de textos i música: diversos. Direcció: Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel. Teatre Fortuny (Reus). Cia. Dagoll Dagom.
• 2 febrer 1995. El llibre de les bèsties, de Ramon Llull (adaptació: Comediants). Direcció: Joan Font. Teatre Romea (Barcelona). Comediants.
• 10 novembre 1996. Anthologia (“recull de les millors escenes de la trajectòria teatral de Comediants”). Direcció: Joan Font. Teatre Victòria (Barcelona). Comediants.
• 17 abril 1998. Guys & Dolls, de Frank Loesser, Jo Swerling i Abe Burrows. Versió catalana: Salvador Oliva. Posada en escena i dramatúrgia: Mario Gas. Direcció musical i arranjaments: Manuel Gas. TNC, sala Gran.
• 1 maig 2000. ØBS. Director: Pep Gatell. Nau annexa al Teatre Nacional Flamenc. Brussel·les. La Fura dels Baus.

Estrenes (com a clown)  

• 22 abril 1999. Idea, guió i direcció: Joan Montanyès/Jordi Purtí. TNC, sala Tallers. Monti & Cia.
• Del 12 novembre 1999 al 6 desembre 1999. Clown i presentador, amb Monti & Cia., al Circo Cardenal (Las Palmas de Gran Canaria).
• Del 22 desembre 2001 al 6 gener 2002. Pallassos de Nadal. Teatre Lliure (Gràcia). Monti & Cia.
• 24 novembre 2002. Fòrum 2 mil i pico. Guió: Oriol Boixader, Josep Maria Mestres i Joan Montanyès. Direcció: Joan Montanyès. Direcció musical: Lluís Vidal. Teatre Lliure (Montjuïc). Monti & Cia.
• 7 abril 2005. Entrades de repertori amb Monti & Cia. a l’espectacle Zwischen Gestern und Morgen!. Direcció: Bernhard Paul. Carpa del Circus Roncalli. Essen (Alemanya).
• Del 2005 al 2018 continua lligat al Circus Roncalli tant en les temporades de circ com en programacions nadalenques en locals com el Tempodrom de Berlín i en esdeveniments especials.

Barrera, Marcel. «Tres catalans al Circus Roncalli». Revista Zirkòlika, núm. 43 (hivern 2014), p. 5-8.

Bech, Ramon. «Gensi, un català al Roncalli». Revista Zirkòlika, núm. 12 (primavera 2007), p. 23.

Dehurtevent, François; Kervinio, Yvon; Simon, Martine. Hors Piste. Étel, França: Ed. L’Aventure Carto, 2008.

Diversos autors. Mauri, Albert; Ollé, Àlex (editors). La Fura dels Baus 1979-2004. Barcelona: Electa (Grupo Editorial Random House Mondadori), 2004.

Fontanella, Alberto. «L’altra faccia del clown». Revista Circo, anno XLIII, núm. 5 (maig 2011).

Güell, Manel. «Fulgenci Mestres. El teatre musical a la sang». Revista El 3 de nou, núm. 8 (maig 1988), p. 4-9.

Happe, Susanne. «Von der Schauspielbühne unters Chapiteau (De l’escenari a la carpa». Diari Kölnische Rundschau (12 maig 2006), p. 33.

Jané, Jordi. «Una conversa amb Fulgenci Mestres, actor i carablanca». Revista Zirkòlika, núm. 26 (tardor 2010), p. 34-36.

Jané, Jordi. 152 Volts de pista (2 volums). Tarragona: Arola Editors, 2013. (Col·lecció Eines de Circ)

Entrada de pallassos amb els augustos Zippo i Jan Van Dyke:
https://www.youtube.com/watch?v=uWgmnCOblbI