Logo Institut del Teatre
Descripció

Companyia de teatre de titelles fundada el 1973 i integrada per Albert Albà (Bertu), Olga Jiménez i Núria Benedicto. Actualment és una de les més importants del panorama titellaire català. Els seus primers espectacles (L’estaquirot, 1973; Bufar i fer titelles, 1974; Penja i despenja, 1975) estaven en perfecta sintonia amb els models d’espectacles dels titellaires independents (Claca i Garibaldis), i buscaven noves formes d’expressió vinculades al moviment de renovació pedagògiga. En aquest sentit, eren combinats de titelles, contes i cançons, dotats d’un bon punt d’improvisació i amb un marcat caràcter festiu i reivindicatiu. A partir de 1976, la companyia va decidir eixamplar els seus horitzons i treballar estretament amb el grup de música Ara Va de Bo, amb qui crearen Romanços de canya i cordill, Ara va d’Estaquirot i El moixó foguer. També va començar a fer espectacles de saltimbanquis amb música en directe i petites històries de titelles amb els quals pretenia recuperar el model de la faràndula ambulant. Dins d’aquesta línia de treball cal esmentar Tutilimundi (1977), Mundus vivendi (1980) i Grimeia (1981). Aquell mateix any, L’Estaquirot va inaugurar un teatre ambulant de titelles, amb el qual aconseguiren unes condicions d’intimitat, il·luminació i so per als seus espectacles altrament difícils d’obtenir en teatres convencionals. Entre 1981 i 1983, i com a única activitat, el grup va fer una gira per tot Catalunya que li reportà una xifra considerable d’actuacions. A partir de mitjan anys vuitanta, es va anar especialitzant i començà a realitzar un treball més intens i acurat d’investigació en els camps del teatre de titelles, el teatre d’objectes i el teatre visual, experimentant amb nous materials (escumes, làtex, resines, inflables) i altres tècniques de manipulació, com la manipulació a la vista del públic. Fou també llavors que la companyia va consolidar una manera de treballar que s’ha mantingut fins avui: d’una banda, la creació d’espectacles senzills (de llarga vida comercial) pensats per al teatre ambulant i adreçats als més petits, amb la utilització fonamental del titella clàssic de guant, i que suposaven, en certa manera, una actualització de les peces de teatre de titelles tradicional, però amb petites pinzellades d’humor (El Patufet, 1990; Els tres porquets, 1992; La Rateta, 1993; La Caputxeta, 1995); i, de l’altra, muntatges de més volada tècnica i dramàtica, caracteritzats per un major grau d’experimentació (Biòtic, 1990; Tse-Tse, 1992; Guerripau, 1995). De l’última etapa de la companyia cal esmentar, entre d’altres, La Granja (1997), La pastissera i els follets (2000), El ratolí viatger (2003) i Secret a l’armari (2005). En aquests darrers anys ha estrenat Ploramiques (2010), Els tres óssos (2012) i En Joan Totlifan (2015).


Bibliografia

Martín, Josep A. El teatre de titelles a Catalunya: aproximació i diccionari històric. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.


Enllaços

Continguts relacionats


Generar PDF

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x