Logo Institut del Teatre
Territori: Rubí, Vallès Oriental
Dates: 18-11-1923
Gènere/s: Dansa tradicional catalana, folklore, dansa d’arrel
Redactor/a: Clàudia Brufau Bonet
Descripció

Formació de dansa tradicional catalana amateur fundada per Josep Guardiet i Pujol al casal parroquial de Sant Pere de Rubí. La primera activitat que s'hi desenvolupa són els cursets de ballets, que el folklorista barceloní Leandre Perecaula impartia per recuperar balls i danses recollits per folkloristes com Aureli Capmany, Joan Amades i Joan Rigall. La presentació oficial de l'Esbart tingué lloc el 18 de novembre de 1923 amb un recital al casal parroquial.

El 1924 es formà la Secció Infantil de l'Esbart, dirigida per Wilfred Catasús. El 1932, Wifred Catasús fou nomenat director de l'entitat. Durant aquesta etapa, l'Esbart participà en festes i esdeveniments d'altres pobles de la comarca fins a l'esclat de la Guerra Civil, quan totes les activitats de les seccions del casal es van paralitzar. Malgrat les prohibicions de la postguerra, l'activitat de la formació fou represa el 1940, ja que era vinculada a la parròquia i, per tant, era una secció d'Acció Catòlica. El 1942 se'n recuperà la Secció infantil.

El 1951 Daniel Bas, dansaire de l'Esbart Verdaguer, començà a dirigir l'Esbart. Bas hi aportà la línia de treball de la dansa tradicional catalana del Verdaguer. L'objectiu de Bas era convertir l'Esbart Dansaire de Rubí en un gran ballet folklòric català i, com a figurinista professional, millorà el disseny i la confecció del vestuari. La qualitat escènica de les representacions de balls i danses du la formació a actuar en altres teatres de la ciutat i en altres poblacions. Tres anys després, Daniel Bas deixà l'Esbart i fou substituït per Joan Closa, també dansaire del Verdaguer, però només durant uns mesos. A partir del 1955 Albert Sans, dansaire de l'Esbart de Rubí, començà a dirigir la formació amb l'ajuda de Teresa Payés. 

Amb Albert Sans al capdavant s'inicià una nova etapa: s'aprofundí en les aportacions de Daniel Bas i, alhora, es buscaren afinitats amb grans col·laboradors, com ara Ramon Trabal Altés, Fabià Puigserver, Maria Aurèlia Capmany, Joaquim Serra i José de Udaeta, per portar la dansa tradicional catalana cap a l'avantguarda artística. S'hi van introduir balls i danses de València i les Balears i s'amplià el repertori del Principat. En aquesta etapa, l'Esbart pujà per primera vegada als escenaris més prestigiosos de Barcelona: al Palau de la Música Catalana (1959), al costat del tenor Emili Vendrell, i al teatre Romea (1966), amb una coreografia de Salvador Mel·lo. Dos anys després col·laborà en l'òpera Marina d'Emilio Arrieta al Gran Teatre del Liceu, en què Albert Sans coreografià un ball.

Durant aquesta etapa, Albert Sans i el dansaire i coreògraf Joan Fosas també col·laboraren com a ballarins en el cos de ball de la companyia de Joan Magrinyà al Liceu. Aquest lligam tan estret amb el coliseu barceloní va fer que l'Esbart adoptés la jerarquia de les companyies de dansa clàssica: primers ballarins, solistes i cos de ball. Durant aquesta etapa el col·lectiu emprengué la projecció internacional: Stuttgart (1964) i el Regne Unit (1972) en festivals folklòrics. Aquesta experiència impulsà l'Esbart a organitzar el Festival Internacional de Folklore el 1973.

Als anys setanta, l'Esbart consolidà el repertori: estrenà Les gitanes del Vallès (1970), el primer muntatge de llarga durada; el 1983 s'adaptà la producció per ser representada al carrer amb el nom de Les Gitanes de Rubí. D'aquest període destaquen Mortitxol i Bolero d'Alcúdia de Carlet (1976), amb figurins de Fabià Puigserver. El 1980, l'Esbart presentà el primer programa sencer al Liceu, i aquest mateix any entrà a formar part de la programació del Festival Grec actuant al Liceu. El 1982 estrenà en la temporada estable de dansa del Liceu el ballet argumental El Carnestoltes, amb guió original de Manuel Cubeles i música de Joaquim Serra. El 1985 el col·lectiu va rebre el Premi Nacional de Dansa. En aquesta etapa també actuen per primera vegada fora d'Europa, al Teatro Bellas Artes de la capital mexicana. Amb el canvi de dècada, Albert Sans deixà la direcció de l'Esbart després d'haver-lo dirigit durant trenta-cinc anys. El relleu de la direcció el va prendre Eduard Ventura, que va ser format al mateix Esbart Dansaire de Rubí i que, seguint la línia de Sans, també apostà per coreografies amb més contingut narratiu. En són exemples Tirant lo Blanc (1996) i Canigó (1996). Eduard Ventura també hi va desenvolupar un gran tasca pedagògica i d'investigació del vocabulari de la dansa d'arrel. El 1997, l'Esbart va rebre la Creu de Sant Jordi. Des del 2005, el dansaire i coreògraf Jordi Rubio dirigeix l'Esbart Dansaire de Rubí.


Significació

Des de la seva refundació és una de les formacions de dansa tradicional a Catalunya que ha adaptat els ballets i les danses recollits pels folkloristes per ser representats a l'escenari, a partir de l'extracció de la tradició popular d'un llenguatge escènic flexible, tant per a les reinterpretacions com per a la nova creació coreogràfica. El vincle que s'establí entre l'Esbart Verdaguer i el de Rubí amb Daniel Bas va donar continuïtat i difusió a la línia artística del Verdaguer, del qual ha pres el relleu com a esbart de referència, tant pel que fa a la formació dels dansaires, amb l'aplicació de l'ensenyament de la dansa clàssica, com pel que fa a la posada en escena, que aglutina el talent d'artistes de diferents disciplines.

Albert Sans, a més de tenir de referència la línia artística de Manuel Cubeles i Salvador Mel·lo, també va beure de les innovacions escèniques del Teatre Lliure i de les companyies de dansa que actuaven al Gran Teatre del Liceu. La seva vocació coreogràfica i la proliferació artística —la qualitat de la posada en escena i els temps dels muntatges escènics fan palès que, a més de coreògraf, és un home de teatre— han estat essencials en la trajectòria de l'Esbart. En són exponents Marina (1963) —tan popular que s'ha integrat en el repertori com si fos patrimoni tradicional—, Les gitanes del Vallès (1980) i El Carnestoltes (1982) —una gran fita de la dansa catalana escènica.

Al llarg de la trajectòria de l'Esbart, les aportacions de músics, figurinistes i assessors han estat essencials. Seguint la línia pionera de Sans, però amb el seu propi llenguatge, Eduard Ventura també ha estat un referent coreogràfic i pedagògic. La seva última peça per a l'Esbart de Rubí, Haikús en temps de guerra (2010), és un exemple important del valor coreogràfic de la dansa d'arrel i de com el llenguatge tradicional pot seguir evolucionant. Jordi Rubio, el director actual de l'Esbart, continua desenvolupant aquesta línia artística a l'Esbart i a l'Espona, Centre de la Dansa Tradicional Catalana.


Produccions

29 juny 1957. La Moixeranga d’Algemesí i Bolero Vell de s’hort d’en boira. Coreògraf: Albert Sans. Teatre Domènech. Rubí
12 novembre 1961. Retaule Valencià. Coreògraf: Albert Sans. Casino Español. Rubí
10 juny 1962. Suite Catalana. Coreògraf: Albert Sans. Casino Español. Rubí
8 octubre 1966. Tossa 1914. Coreògraf: Salvador Mel·lo. Teatre Romea. Barcelona
20 gener 1968. Marina (ball per a l’òpera Marina d’Emilio Arrieta). Coreògraf: Albert Sans. Gran Teatre del Liceu. Barcelona
19 març 1970. Les gitanes del Vallès. Coreògraf: Albert Sans. La Faràndula. Sabadell
19 març 1976. Dansa catalana, Bolero D’Alcúdia de Carlet i Mortitxol, dansa del velatori. Coreògraf: Albert Sans. La Faràndula. Sabadell
19 novembre 1977. Sarau. Coreògraf: Albert Sans. Cercle Mercantil. Igualada
27 maig 1978. Cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat. Segle xiv. Coreògraf: Albert Sans. Reial Monestir de Montserrat. Monistrol de Montserrat
15 maig 1980. Ballet de Déu, La Solipanta, Les Havaneres, Del Pla a la Muntanya. Coreògraf: Albert Sans. Palau de la Música Catalana. Barcelona
30 abril 1982. Balls dels Ocells. Coreògrafs: Albert Sans, Josep Ollé i Eduard Ventura. Bals è cansus populars aranesi El Carnestoltes, Ballet català en un acte. Coreògraf: Albert Sans. Gran Teatre del Liceu. Barcelona
30 setembre 1983. Farandola (ball per a la sarsuela Cançó d’Amor i de Guerra, de Rafael Martínez Valls). Coreògraf: Albert Sans. Gran Teatre del Liceu. Barcelona
7 abril 1989. Danses de la mort caminada. Coreògraf: Albert Sans. Foment Cultural i Artístic. Molins de Rei
29 juny 1990. El maco de la Laia. Coreògraf: Albert Sans. Les disfressades. Coreògraf: Joan Fosas. Balls de dolçaina. Coreògraf: Eduard Ventura. Plaça del Dr. Guardiet. Rubí
5 juny 1993. De nit sota el gessamí. Coreògraf: Albert Sans. Teatre Municipal La Sala. Rubí
23 setembre 1983. Llibre Vermell (Xavier Benguerel)Coreògraf: Albert Sans. Gran Teatre del Liceu. Barcelona
14 maig 1994. Temps i mites, L’estona de filar, Tirant lo Blanc. Coreògraf: Eduard Ventura. Castellterçol. Coreògraf: Joan Fosas. Centre Excursionista. Terrassa
13 abril 1996. Canigó. Coreògraf: Eduard Ventura. Centre Excursionista. Terrassa
19 desembre 1998. Cançons i danses de Frederic Mompou. Coreògraf: Eduard Ventura. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona
13 març 1999. Vilafranca. Coreògraf: Joan Fosas. El llibre de les BèstiesSentí d’amor delit. Coreògraf: Eduard Ventura. Centre Excursionista. Terrassa
26 març 2000. Impressions camperoles. Coreògraf: Eduard Ventura. Estudis TVC. Sant Joan Despí
23 març 2003. La Goja de Banyoles i Montjuïc Suite. Coreògraf: Eduard Ventura. Estudis TVC. Sant Joan Despí
29 juny 2005. El Moliner i la Maria. Coreògraf: Jordi Rubio. Plaça Dr. Guardiet. Rubí
5 maig 2007. Moviment per a una sardana. Coreògraf: Jordi Rubio. La Muixeranga vella d’Algemesí. Coreògraf: Albert Sans. Palau de la Música Catalana. Barcelona
29 juny 2010. Dansa XXI.cat: Danses de sol i serena. Coreògraf: Jordi Rubio. Amfiteatre del Castell. Rubí
7 novembre 2010. Haikús en temps de guerra. Coreògraf: Eduard Ventura. Fira Mediterrània. Teatre Kursaal. Manresa
22 setembre 2012. La Rierada. Coreògraf: Jordi Rubio. Teatre Municipal La Sala. Rubí
27 desembre 2012. Miratges (coreografia inacabada)Coreògraf: Joan Serra. L’Espona. Rubí


Bibliografia
  • Prat i Castán, Josep. «75 anys d'Esbart Dansaire de Rubí: ahir i avui». Rubricata (núm. 2293), 1999.
  • Vilà Folch, Joaquim. Albert Sans, 40 anys per a l’Esbart Dansaire de Rubí. Barcelona: A. S. Promotora Editorial, SL., 1993.

Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x