Logo Institut del Teatre

Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG)

Comparteix
Territori: Barcelona
Dates: 1960-1975
Gènere/s: Escola de teatre
Redactor/a: Enric Ciurans
Descripció

Escola de teatre fundada el febrer de 1960 per Ricard Salvat (director) i Maria Aurèlia Capmany (sotsdirectora) com a secció del Foment de les Arts Decoratives i que va desaparèixer el 1975. El nom d'Adrià Gual reivindicava el fundador de la primera escola catalana dedicada a la formació dels diferents professionals de l'àmbit escènic el 1913 —l'Escola Catalana d'Art Dramàtic—, que, amb el pas de les dècades, esdevingué l'Institut del Teatre. El centre pretenia oferir una formació allunyada de l'oficialitat de l'època i fou un espai de llibertat enmig de la dictadura franquista. S'inspirava en les escoles teatrals alemanyes i en el Dramatic Workshop d'Erwin Piscator.

La primera seu de l'Escola estigué a la Cúpula del Coliseum, on Alexandre Cirici i Pellicer ubicà l'espai d'exposicions del Museu d'Art Contemporani, per establir una interrelació entre les diferents formes artístiques que durà fins al 1963, quan desaparegué el museu. La inspiració del projecte impulsat per Salvat fou la Bauhaus alemanya, tal com mostra la denominació d'aula Gropius, espai on s'impartia ortofonia, interpretació, pantomima i teoria del teatre.

L'equip pedagògic estava format, a més de Salvat i Capmany, per Carme Serrallonga, Joan Salvat, Ricard Albert, Montserrat Costa, Joan Obiols, Josep Mestres Quadreny, Manuel Valls, Joan Francesc de Lasa, Albert Ràfols Casamada i Maria Girona, als quals cal afegir una llarga llista de col·laboradors, com ara Salvador Espriu, Anna Ricci, Alexandre Cirici, Blai Bonet, Ramon Marinel·lo, Rafael Marquina, entre d'altres. Al cap d'una temporada s'hi incorporà l'actriu Margarita Lozano, que s'encarregà de les classes d'interpretació.

Durant els primers anys passaren pel centre grans figures de l'art i la cultura, com ara José Bergamín, Fernando Fernán Gómez i Gianfranco di Bosio, entre molts d'altres, que situaren l'escola en l'òrbita internacional i com un referent ineludible del teatre català de postguerra. Malgrat això, els espectacles que s'estrenaven a la Cúpula van tenir problemes amb les autoritats a causa de la censura (en part, se salvaven perquè les actuacions no es consideraven públiques en fer-se a la seu de l'escola).

Entre els seus primers deixebles cal esmentar Josep Montanyès, Josep Maria Segarra, Francesc Nel·lo, Fabià Puigserver, Manuel Núñez, Carme Fortuny, Montserrat Roig, Josep Ruiz Lifante, Ernest Serrahima, Antoni Canal, Claudi Garcia, Adrià Gual Dalmau, Maria Tubau i Pilar Aymerich, als quals cal sumar, en una tongada posterior, Josep Anton Codina, Josep Maria Benet i Jornet, Carme Sansa, Maria Jesús Andany, Jordi Dodero, Josep Minguell i Enric Majó.

Entre el 1960 i el 1965, l'escola oferí diversos muntatges d'autors bàsicament contemporanis per compondre un repertori d'àmbit europeu, amb posades en escena de Joan Brossa, Eugène Ionesco, Harold Pinter o August Strindberg, entre d'altres. El cim de la trajectòria de l'EADAG fou l'espectacle Ronda de mort a Sinera, de Ricard Salvat i Salvador Espriu, que s'estrenà al Teatre Romea l'1 d'octubre de 1965 en el Cicle de Teatre Llatí. La temporada següent, l'EADAG s'incorporà com a companyia al Teatre Romea amb la inclusió d'actors professionals. Aquest fet provocà el naixement de la Companyia Adrià Gual, que a poc a poc va guanyar protagonisme en detriment de l'Escola, que inicià des d'aleshores una lenta i perllongada decadència.

El 1970, el FAD es traslladà a una nova seu (carrer de Brusi, 45) i l'EADAG va deixar la Cúpula del Coliseum. Com que durant aquell mateix any no va tenir seu per qüestions d'organització del FAD, el Cercle Artístic de Sant Lluc i l'Escola Isabel de Villena l'acolliren. El nou local del carrer de Brusi no tenia espai per a les representacions. Cal destacar la incorporació de Manuel Reguera Saumell al consell de direcció en substitució de Maria Aurèlia Capmany, que abandonà l'escola. Una nova generació d'actors i actrius es formà en aquesta darrera etapa: Pep Munné, Josep Costa, Maria Nunes, Teresa Devant, Aureli Pera, Joan Faneca i Jordi Suris.

Finalment, el 1975 el FAD va dissoldre la secció de teatre i l'Escola Adrià Gual va desaparèixer. Del 1975 al 1977, Ricard Salvat fundà i dirigí l'Escola d'Estudis Artístics de l'Hospitalet, centre que pot considerar-se com un epíleg de l'EADAG.


Significació

L'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual cobrí un moment transcendent de la història del teatre contemporani i posà les bases de la seva recuperació en un context social i polític marcats per la dictadura. La Cúpula del Coliseum, seu de l'EADAG fins al 1969, fou un lloc de trobada i formació de grans noms de l'escena catalana, com ara Fabià Puigserver, Pere Planella, Carme Sansa, Josep Montanyès i Enric Majó, entre d'altres. La creació d'un repertori contemporani, malgrat els problemes de censura que patí, permeté donar a conèixer autors i textos fonamentals. L'estreta vinculació de l'escola amb poetes i dramaturgs com Joan Brossa i Salvador Espriu donà continuïtat al primer intent de creació d'un Teatre Nacional, que havia proposat l'Agrupació Dramàtica de Barcelona. L'espectacle Ronda de mort a Sinera (1965), creat des de l'escola tot i que després s'explotà comercialment com a Companyia Adrià Gual, és una de les fites principals del teatre català de postguerra.


Produccions

28 abril 1960. Homenatge a Joan Maragall. Poesies recitades per Natàlia Solernou, Rosa Muniesa, Maria T. Rovira, Mercè Costas, Francesc X. Argelaguet, Josep Montanyès, Francesc Nel·lo, Yohirí Maymi, Ferran Garcia, Marià Jaime, Adrià Gual, Jaume Borràs, Vicenç Olivares, Antoni Millà i Manuel Domínguez. Cúpula de Coliseum. 

15 juny 1960. El desert dels dies. Maria Aurèlia Capmany. Direcció: Ricard Salvat. Escenografia: Albert Ràfols Casamada. Intèrprets: Yahori Maymí, Ferran Garcia, Jaume Borràs, Marià Jaime, Núria Picas, Josep Montanyès, Francesc Nel·lo, Adrià Gual Dalmau, Maria Tubau, Montserrat Martí, Manuel Trilla, Carme Miranda, Carme Fortuny, Pere Zanui, Antoni Canal, Josep Maria Segarra. Cúpula del Coliseum.

30 novembre 1960. La pell de brau. Salvador Espriu. Direcció: Ricard Salvat. Intèrprets: Francesc X. Argelaguet, Antoni Canal, Manuel Domínguez, Carme Fortuny, Claudi Garcia, Marià Jaime, Josep Montanyès, Francesc Nel·lo, Josep Maria Segarra, Ernest Serrahima i Maria Tubau. Cúpula del Coliseum.

12 novembre 1960. El rinoceronte. Eugène Ionesco. Direcció: F. X. Argelaguet. Traducció: M. Aurèlia Capmany. Intèrprets: Rosa Muniesa, Maria Papasseit, Claudi Garcia, Josep Maria Segarra, Maria Tubau, Natàlia Solernou, Josep Montanyès i Antoni Canal. Saló d'Actes del Cercle Sabadellenc.

6 agost 1961. Trabajos de amor perdidos. William Shakespeare. Direcció: Ricard Salvat. Escenografia: Josep M. Garcia Llort. Figurins: Maria Girona. Intèrprets: Claudi Garcia, Josep Maria Segarra, Josep Ruiz Lifante, Antoni Canal, Francisco Egea, Adrià Gual Dalmau, Manuel Núñez, Francesc Nel·lo, Ramon Vila, Celeste Fox, Jaume Borràs, Maria Tubau, Rosa Maria Espinet. Castell de Castelldefels.

13 abril 1961. La trompeta y los niños. J. G. Schroeder. Direcció: J. G. Schroeder. Escenografia: Francesc Todó. Muntatge musical: Alberto Boixareu. Intèrprets: Núria Melà, Natàlia Solernou, Manuel Domínguez, Josep Maria Segarra, Carme Fortuny, Claudi Garcia, Jaume Borràs, Celeste Fox, Manuel Núñez i Maria Tubau. Cúpula del Coliseum.

26 gener 1962. Veinte años de poesía española. A partir de l'antologia publicada per Josep Maria Castellet. Direcció: Ricard Salvat. Intèrprets: Claudi Garcia, Maria Tubau, Fabià Puigserver i Antonio Canal. Facultat de Dret.

2 abril 1962. Gran Guinyol. Joan Brossa. Direcció: Ricard Salvat. Escenografia: Albert Ràfols Casamada. Figurins: Maria Girona. Intèrprets: Rosa Muniesa, Marià Jaime, Adrià Gual Dalmau, Antoni Canal, Rosa Maria Espinet, Josep Montanyès, Montserrat Roig i Fabià Puigserver. Teatre Talia.

27 setembre 1962. Primera història d'Esther. Salvador Espriu. Direcció: Ricard Salvat. Escenografia: Josep M. Subirachs. Figurins: Fabià Slèvia (Puigserver). Intèrprets: Josep Montanyès, Adrià Gual Dalmau, Josep Maria Segarra, Maria Aurèlia Capmany, Ernest Serrahima, Josep Maria Benet i Jornet, Carme Fortuny, Montserrat Roig, Fabià Puigserver i Pilar Aymerich. Teatre Romea.

11 novembre 1963. Gent de Sinera i Antígona. Salvador Espriu. Direcció: Ricard Salvat.  Decorats i vestuari: Fabià Slèvia (Puigserver). Intèrprets: Maria Tubau, Josep Maria Segarra, Francesc Nel·lo, Carme Sansa, Josep Maria Benet i Jornet, Pilar Aymerich, Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Josep Minguell, Manuel Núñez, Julià Navarro i Maria Jesús Andany. Teatre Romea.

1963. La més forta. August Strindberg. Direcció: Manuel Núñez. Decorats: Fabià Puigserver. Intèrprets: Rosa M. Espinet, Pilar Aymerich i Angel Gabriel. Orfeó Badaloní.

1963. Leonci i Lena. Georg Büchner. Direcció: Adrià Gual. Adaptació: M. Aurèlia Capmany. Intèrprets: Francesc Alba, Montserrat Roig, Adrià Gual, M. Teresa Lorés, Josep Maria Benet i Jornet, Josep Rojo, Yahori Maymí, Margarida Neyra, Ardín de la Fuente i Pilar Aymerich. Dansa: Montserrat Costa. Santuari de Paretdelgada. III Festival de La Selva.

21 maig 1964. Los títeres de cachiporra. Federico García Lorca. Direcció: Josep A. Codina. Decorats i figurins: Josep M. Espada. Intèrprets: Santos Hernández, Rosa M. Espinet, Julià Navarro, Josep Ruiz Lifante, Francesc Alba, Josep Edo, Jordi Dodero, Josep Minguell, Adrià Gual i Carme Sansa. Teatre Candilejas. 

2 desembre 1964. El mercader de Venècia. William Shakespeare. Versió: Josep M. de Sagarra. Direcció: M. Aurèlia Capmany. Figurins i decorats: Vicenç Caraltó. Intèrprets: Francesc Alba, Josep Montanyès, Josep M. Benet i Jornet, Manuel Bartomeus, Adrià Gual, Emili Carbó, Josep Roiç, Carme Fortuny, Pilar Aymerich, Yahori Maymí i Rafael Delclós. Palau de la Música. IV Centenari Shakespeare.

15 juny 1965. Vent de garbí i una mica de por. Maria Aurèlia Capmany. Direcció: Ricard Salvat. Escenografia: Albert Ràfols Casamada. Figurins: Maria Girona. Intèrprets: Rosa M. Espinet, Maria J. Andany, Maria Tubau, Alicia Noel, Maria A. Aubert, Maria Plans, Rosa Muniesa, Montserrat Castellvell, Eulàlia Surós, Pilar Codina, Josep Minguell, Ernest Serrahima, Manuel Trilla, Adrià Gual, Víctor de Quirós, Jaime Lázaro, Julià Navarro, Jaume Laporta, Feliu Formosa, Josep Maria Segarra, Jordi Escurriola i Santos Hernández. Palau de la Música.

1 octubre 1965. Ronda de mort a Sinera. Salvador Espriu. EADAG / Companyia Adrià Gual. Direcció: Ricard Salvat. Teatre Romea. Decorats: Armand Cardona Torrandell. Figurins: Cardona Torrandell, A. Ràfols Casamada, Fabià Puigserver i Lola Marquerie. Intèrprets: Maruchi Fresno, Lluís Tarrau, Joan Tena, Maria J. Andany, Santos Hernández, Julià Navarro, Josep Estévez, Maria Plans, Jaume Laporta, Carme Sansa, Eulàlia Surós, Manuel Trilla, Josep Minguell, Lluís Quinquer, Maria Tubau, Jesús Colomer, Feliu Formosa, Alícia Noé, Albert Boadella, Adrià Gual, Andreu Rabal i Maria Aurèlia Capmany. 

26 desembre 1965. L'encens i la carn. Feliu Formosa (a partir de farses i poemes medievals del s. XV i XVI). Direcció: Feliu Formosa. Decorats: Antoni Díaz. Intèrprets: Maria Plans, Alícia Noé, Marià Jaime, Pere Uyà, Lluís Quinquer, Feliu Formosa i Julià Navarro. Cúpula del Coliseum. 

1966. La hoya. Ramón Gil Novales. Direcció: José María Rodríguez Méndez. Escenografia: Josep Guinovart. Intèrprets: Antonio G. Ramallal, Natàlia Solernou, Víctor Bernardo de Quirós, Maria J. Andany, Feliu Formosa, Rodolfo Bueno, Maria Plans, Carme Sansa i Pere Salabert. Cúpula del Coliseum. 

1967. Balades del clam i la fam. Xavier Fàbregas (a partir de textos de Carles Fuertes, Ignasi Plana, Andreu Amat i anònim). Direcció: Josep A. Codina. Decorats i vestuari: Iago Pericot i Jordi Pericot. Intèrprets: Lluís Quinquer, Joan Miralles, Antoni Moreno, Josep Ruiz Lifante, Lluís Burró, Josep M. Pujol, Margarida Neira, Carme Sansa, Joan Subatella i Josep Minguell. Cúpula del Coliseum.

24 maig 1967. Antígona 66. Josep Maria Muñoz Pujol. Direcció: Maria A. Capmany. Decorats i vertuari: Jordi Galí. Intèrprets: Maria Tubau, Manuel Trilla, Josep Minguell i Antonio Moreno. Cúpula del Coliseum. 

1969. Poesia d'avui. Tria de poemes de Jaume Vidal i Alcover de poetes catalans contemporanis. Direcció: Josep M. Segarra. Intèrprets: Josep Gri, Biel Moll, Núria Breu, Joan Anguera, Josep Ballester, Maria Teixidor, Joan Matas, Joan Vallès, Jordi Llopart i Montserrat García Sagués. Cúpula del Coliseum. 

3 maig 1970. Èdip Rei. Sòfocles. Traducció: Carles Riba. Adaptació i direcció: Pere Planella. Escenografia: Joaquim Vayreda i Patricia Vélez. Vestuari: Anna Frigola. Intèrprets: Enric Majó, Josep Ballester, M. Jesús Lleonart, David Montserrat (o Emili David), Maite de Puig i Noli Rego. I Festival Internacional de Teatre de Sant Sebastià. 

1970. Els herois i les grandeses. Frederic Soler. Direcció: Biel Moll. Decorats: Sergi Jover. Figurí: Fabià Puigserver. Intèrprets: Anna Frigola, M. Lluïsa Oliveros, Roger Ruiz, Albert Socías, Josep Lluís Moreno, Biel Moll, Joan Vallès i Guillem Tolosa. Festival Popular d'Estiu de l'Hospitalet.

1971. La casa vieja. Abelardo Estorino. Direcció: Manuel Reguera Saumell. Intèrprets: Vicente Gil, Teresa Devant, Sylvia Castelló, Carlos Cuevas, Susi Morell, Antonio Doz i Julia Siveira. Cercle Artístic de Sant Lluc.

14 gener 1973. Mandràgola. Maquiavel. Traducció: Josep Pin i Soler. Direcció: Manuel Reguera Saumell. Vestuari: Andrés Andreu. Intèrprets: Josep Costa, Teresa Devant, Montserrat Fontova, Antoni Maroño, Josep Munné, Estel Muñoz, Jaume Nadal i Aureli Pera. Antiga Capella de l'Hospital de la Santa Creu. Cicle de Teatre Independent. 

1973. Les forces de l'amor i de la màgia. Adrià Gual. Direcció: Jaume Nadal. Escenografia: Josep Costa. Coreografia: Terri Mestres. Intèrprets: Josep Cosata, Teresa Devant, M. France Elias, Rosa García, Margarida Llambrés, Antoni Maroño, Jaume Nadal, Maria Nunes, Aureli Pera i Manuel Torner. Teatre Romea. XIII Cicle Cavall Fort. 

13 febrer 1974. Mots de ritual per a Electra. Josep Palau i Fabre. Direcció, figurins i màscares: Josep Palau i Fabre. Intèrprets: Josep Cosata, Maria J. Andany, Josep Minguell, Nadala Batiste, Josep M. Zamora, Teresa Devant, Maria Nunes i Estel Muñoz. Teatre Don Juan. 

28 març 1974. La soga al cuello. Manuel Reguera Saumell. Direcció: Manuel Reguera Saumell. Intèrprets: Maria Nunes, Montserrat Fontova, Joan Faneca, Teresa Devant, Aureli Pera, Santos Hernández, Carlos Jorge, August Torà i Manuel Monje. Centre Catòlic de l'Hospitalet. Dia Mundial del Teatre. 

20 maig 1976. Salvat-Papasseit i la seva època. Ricard Salvat. EADAG de l'Escola d'Estudis Artístics de l'Hospitalet i Grup Universitari de Recerca Teatral de la Universitat de Barcelona. Direcció: Ricard Salvat. Escenografia: Antoni Fàbregas. Antiga Capella de l'Hospital de la Santa Creu.


Bibliografia
  • Bueso, Antoni (coord.) (2003). Els artistes plàstics de l’EADAG. Barcelona: Diputació de Barcelona.
  • Capmany, Maria Aurèlia (1962). «La Escuela de Arte Dramático Adrià Gual cumple dos años». Primer Acto, núm. 35, p. 38-41.
  • Pérez de Olaguer, Gonzalo (1970). El teatre independent a Catalunya. Barcelona: Bruguera. (Quadern de Cultura, 62)
  • Salvat, Ricard (1963). «10 años de teatro independiente (Agrupación de Teatro Experimental – Teatro Vivo – EADAG)». Primer Acto, núm. 45.

Continguts relacionats


Generar PDF

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x