Logo Institut del Teatre
Territori: Barcelona (Barcelonès)
Dates: 1949-1956
Gènere/s: Teatre estranger contemporani
Redactor/a: Jordi Vilaró
Descripció

Grup de teatre creat a Barcelona l'any 1949 per Antonio de Cabo i Rafael Richart. El primer va assumir el càrrec de director escènic, i el segon, de director artístic. Tots dos s'encarregaven de la gestió teatral del grup. A partir de l'experiència precedent del Teatro Estudio de Juan Germán Schroeder, l'objectiu del Teatro de Cámara era donar a conèixer al públic barceloní el teatre estranger contemporani que els empresaris teatrals no volien o no podien assumir. No es tractava d'oferir teatre experimental o inèdit, sinó de representar autors i obres de referència que, malgrat el seu èxit internacional, no podien arribar als circuits professionals habituals.

Les estrenes del Teatro de Cámara consistien en una sola representació i s'adreçaven necessàriament a un públic minoritari. Aquest fet va produir que la censura tingués un xic més de permissivitat amb les obres que estrenaven, atesa la poca volada popular de les representacions. Van iniciar la trajectòria al teatre CAPSA i posteriorment van actuar al Teatre Romea. Les representacions en aquest teatre tenien lloc el dilluns, ja que era el dia de descans de la companyia professional de torn que actuava en aquell moment. A mesura que actors professionals van anar incorporant-se als muntatges de la companyia, van arribar a fer algunes representacions en altres teatres on actuaven regularment aquests actors.

De la llista d'obres que el Teatro de Cámara va estrenar del 1949 al 1956, les més destacades quant a repercussió foren El zoo de vidre i Un tranvía llamado Deseo, de Tennessee Williams; La voz humana, de Jean Cocteau; El deseo bajo los olmos i El emperador Jones, d'Eugene O'Neill; La piel de nuestros dientes, de Thornton Wilder, i la que fou la fita més important del grup, l'estrena mundial fora de França de Medea, de Jean Anouilh. El Teatro de Cámara va participar en la recuperació temporal del Teatre Grec, ja que hi va representar teatre clàssic espanyol dins dels anomenats Festivales de España (1954).

L'any 1955, la companyia va representar al Teatre Windsor La cocina de los ángeles, d'Albert Husson; Desde los tiempos de Adán, de J. B. Priestley, i La luna es azul, de Hugh Herbert. Amb aquestes obres van fer una gira per tot l'Estat. El Teatro de Cámara va finalitzar la seva trajectòria el juny de 1956 en el III Festival d'Art Dramatique de la Ville de Paris, en què van presentar Las mocedades del Cid, de Guillén de Castro, segons la versió de José María Pemán, amb direcció de Juan Germán Schroeder, música de Xavier Montsalvatge i interpretacions de Milagros Leal, Salvador Soler, Amparo Soler Leal, Asunción Sancho, Adolfo Marsillach i José Luis López Vázquez, tots ells actors i actrius professionals.

Els dos fundadors de la companyia van continuar les seves carreres separadament, però vinculats al món del teatre. El motiu principal que va precipitar la fi del Teatro de Cámara va ser bàsicament la insostenibilitat econòmica del projecte a causa de l'assistència irregular de públic; d'altra banda, les sis temporades seguides d'estrenes van abocar els membres de la companyia a una professionalització que, en frustrar-se l'intent d'esdevenir la companyia titular d'un hipotètic Teatre Municipal que mai no va veure la llum, van haver de cercar cadascú pel seu compte. Per acabar, cal afegir que en línies generals la recepció crítica va ser més aviat adversa al grup —amb algunes excepcions com Julio Coll o María Luz Morales—, fet que va comportar un cert descrèdit per a la companyia que no va ajudar en absolut perquè trobés una sortida estable.


Significació

L'aparició del Teatro de Cámara de Barcelona va iniciar una tímida via cap a una certa normalitat teatral en oferir al públic barceloní una panoràmica del teatre estranger que es representava amb èxit arreu i que els empresaris teatrals del moment ignoraven. És cert que aquestes manifestacions eren molt minoritàries, patien moltes restriccions (nombre de representacions reduït, sense publicitat, sense suport institucional) i, per tant, el públic a qui anaven adreçades era un públic selecte, intel·lectual, raó per la qual la censura fou un xic més permissiva, ja que per aquest mateix caràcter minoritari no arribava a un públic «no preparat» per assumir segons quin tipus de teatre. Sigui com sigui, el Teatro de Cámara va introduir a Barcelona les principals línies del teatre estranger contemporani de l'època en un moment en què l'encarcarament de les programacions del teatre públic i professional era més que notable.


Produccions

Temporada 1949-1950
14 novembre 1949. La celda, de M. Mouloudji.
16 gener 1950. El pozo, de J. Alejandro.
16 gener 1950. El zoo de cristal, de Tennessee Williams.
13 febrer 1950. Los malqueridos, de François Mauriac.
20 març 1950. Leocadia, de Jean Anouilh.
8 maig 1950. Un tranvía llamado Deseo, de Tennessee Williams.
12 juny 1950. Llegaron a una Ciudad, de J. B. Priestley.

Temporada 1950-1951
30 octubre 1950. El Maestre Santiago, de Henry de Montherlant.
11 desembre 1950. La piel de nuestros dientes, de Thornton Wilder.
26 desembre 1950. Peter Pan, de James Matthew Barrie.
29 gener 1951. El rostro eterno, d'Anton Schneider.
26 febrer 1951. Ardèle o la margarita, de Jean Anouilh.
5 abril 1951. Gente perdida, de B. Boland.
28 maig 1951. Nina, d'André Roussin.

Temporada 1951-1952
10 desembre 1951. La voz humana, de Jean Cocteau.
10 desembre 1951. Diferente, d'Eugene O'Neill.
28 gener 1952. Medea, de Jean Anouilh.
4 febrer 1952. Los inocentes, de William Archibald.
7 març 1952. Historia de un matrimonio, de Jan de Hartog.
4 abril 1952. Desde los tiempos de Adán, de J. B. Priestley.
9 maig 1952. La voz de la tórtola, de John Van Druten.
18 juny 1952.Colombe, de Jean Anouilh.

Temporada 1952-1953
6 octubre 1952. Salomé, d'Oscar Wilde.
6 octubre 1952. El bello indiferente, de Jean Cocteau.
25 novembre 1952. El deseo bajo los olmos, d'Eugene O'Neill.
29 desembre 1952. La sonrisa de la Gioconda, d'Aldous Huxley.
16 març 1953. Sganarelle, de Molière.
16 març 1953. Cecilia o la escuela de los padres, de Jean Anouilh.
20 abril 1953. Tres ventanas, de Luis Delgado.
27 abril 1953. El teléfono, de Gian Carlo Menotti.
30 setembre 1953. La Medium, de Gian Carlo Menotti.
12 octubre 1953. El caballero de Olmedo, de Lope de Vega.

Temporada 1953-1954
3 novembre 1953. Tres sombreros de copa, de Miguel Mihura.
30 novembre 1953. Las manos de Eurídice, de Pedro Bloch.
21 desembre 1953. La boca del dragón, de J. B. Priestley.
23 febrer 1954. Los padres terribles, de Jean Cocteau.
25 febrer 1954. Delito en la isla de las cabras, d'Ugo Betti.
2 abril 1954. Julieta o la clave de los sueños, de Georges Neveux.
9 abril 1954.El emperador Jones, d'Eugene O'Neill.

Temporada 1954-1955
10 desembre 1954. El difunto Sr. Pic, de Charles de Peyret-Chappuis.
20 desembre 1954. El hombre de la flor en la boca, de Luigi Pirandello.
20 desembre 1954. La carroza de oro, de Prosper Mérimée.
20 desembre 1954. Antes del desayuno, d'Eugene O'Neill.


Bibliografia

Gallén, Enric. El teatre a la ciutat de Barcelona durant el règim franquista (1939-1954). Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona: Edicions 62, 1985.

Gallén, Enric. «Censura i moral en el teatre representat a Barcelona durant el primer franquisme». A: Carbó, Ferran (ed.). Les literatures catalana i francesa: postguerra i «engagement». Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000, p. 163-186.

Pérez de Oleguer, Gonzalo. Teatre independent a Catalunya. Barcelona: Bruguera, 1970.


Continguts relacionats


Generar PDF

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x