Companyia de teatre fundada per Lluís Masriera Rosés el 1921 que pretenia ser una plataforma d'educació moral i de formació intel·lectual i artística per a la mainada i el jovent de la família. Masriera seguia una tradició familiar creada pel seu avi, Josep Masriera Vidal. Les activitats desplegades entorn de la Companyia Belluguet pretenien oferir una proposta artística i cultural de caràcter no professional, ben diferenciada de la realitat del teatre comercial representat a l'època. La companyia va incorporar una proposta escenogràfica original de Masriera, el teatre tríptic, en què l'escenari era dividit en tres parts. En la part central, que era el doble d'ampla que les dues laterals, s'hi esdevenia l'acció principal de la representació, mentre que les altres dues servien de suport a l'explicació del drama.
Per a la creació de la Companyia Belluguet, Masriera va prendre com a model l'experiència del Vieux-Colombier, de París, que Jacques Copeau va fundar el 1913, si bé la proposta de Masriera era d'un abast i d'una incidència social molt més restringida.
L'etapa de 1921 a 1924 és farcida de tempteigs que mostren l'ambició artística i creadora de Lluís Masriera com a director, així com el seu eclecticisme en tant que metteur en scène i la seva preocupació per oferir textos que materialitzessin la seva visió del teatre com una comunió de totes les arts. A partir de 1925 la Companyia Belluguet va començar a tenir certa projecció internacional a partir de la participació en l'Exposició d'Arts Decoratives de París, on la reproducció del teatrí de Sota l'ombrel·la va obtenir el Grand Prix. Cinc anys més tard va representar a Lieja Les précieuses ridicules, de Molière, i El retaule de la flor, traduït al francès per Adolphe de Falgairolle, en el concurs internacional organitzat per la Fédération Internationale des Sociétés de Théâtre Amateur, que li va concedir la màxima distinció. En aquesta última fase, la companyia va representar textos clàssics del teatre espanyol i va continuar oferint nous muntatges sobre textos dramàtics de Lluís Masriera. Després de la Guerra Civil, la Companyia Belluguet va desaparèixer; tanmateix, es va adaptar al nou context polític i es va reconvertir en el Teatro de los Artistas (1940-1948).
El cas de la Companyia Belluguet és paradoxal. D'una banda, pel caràcter inicialment restringit, familiar i classista d'una experiència artística, condicionada pel nombre limitat de funcions que oferien cada any. Les representacions, que mostraven una original i suggeridora mise en scène, no havien de ferir, quant als continguts, els bons usos, els costums i la sensibilitat de la societat burgesa a qui anaven destinades inicialment. D'altra banda, el perfil i l'orientació artística i teatral de Lluís Masriera ens el mostren com un renovador de l'escena catalana del primer terç del segle xx i un entusiasta admirador de la tasca realitzada per Jacques Copeau. L'èxit internacional va esperonar la companyia i li va atorgar un prestigi que, alhora que en palesava l'entroncament amb l'experiència d'Adrià Gual i el Teatre Íntim, va servir de model per a altres grups de teatre amateur del país en les dècades dels anys vint i trenta.
21 i 23 gener 1921. La veritable princesa, basat en un conte d'Andersen, El soldat i la nina; La nineta i el soldat, diàleg escrit en castellà i traduït per l'autor. Lluís Masriera.
8 i 15 maig 1921. La bossa, inspirat en una narració d'Honoré de Balzac. Lluís Masriera.
26 desembre 1921. Okaru, comèdia en tres etapes japoneses; El retaule de la flor, visió quatrecentista. Lluís Masriera.
10 juny 1922. Les précieuses ridicules, La pastorale comique. Molière.
26 desembre 1922. Obsessió, comèdia d'ambient musical amb música de Haydn; La reineta s'espera, assaig per a un llibret d'òpera. Llegenda en dos actes i un intermedi. Lluís Masriera.
1, 2 i 5 abril 1923. Sota la tenda (Lluís Masriera); Ninots d'infants (Lluís Masriera); L'home dels arços (Apel·les Mestres).
9 setembre 1923. Vocació, diàleg. Lluís Masriera.
26 desembre 1923. Els tapissos de Maria Cristina, espectacle compost de sis diàlegs, un drama en tres actes i un sainet. Lluís Masriera.
1923. L’home dels arços. Apel·les Mestres.
17 febrer 1924. Les mones de Pasqua, farsa impressionista. Lluís Masriera.
4 maig 1924. El gran duc del Rosselló. Lluís Masriera.
16 novembre 1924. L'àliga vençuda (Lluís Masriera); Un idil·li prop del cel, amb il·lustracions musicals d’Eduard Toldrà (Lluís Masriera); Blanc sobre blanc (Apel·les Mestres).
25 novembre 1924. Un idil·li prop del cel (Lluís Masriera); Blanc sobre blanc (Apel·les Mestres).
27 març 1925. L'estella de la Creu. Lluís Masriera.
3 abril 1925. Impressió dels dies sants a Jerusalem; Amor a bastonades, La mala maia. Lluís Masriera.
Febrer 1926. Amor a bastonades, La mala maia. Lluís Masriera.
26 desembre 1926. Els vitralls de Santa Rita. Lluís Masriera.
9 febrer 1927. Hi ha disbarats que no tenen adob. Lluís Masriera.
21 juny 1927. Sota d'un salze (Apel·les Mestres); La cinquantena (Lluís Masriera); Hermes i Cupido (Josep Lleonart).
26 desembre 1927. Les porcellanes de Seures; La casa i l'olivera. Lluís Masriera.
Març 1928. El retablo de las maravillas. Miguel de Cervantes.
21 juny 1928. La rosa marina. Lluís Masriera.
3 març 1929. Sessió de teatre avantguardista: Ara vindran (Marinetti); La patum, No el conec i Explicació del seu lirodrama sensitiu (S. Sànchez-Juan); Être (M. Relais, pseudònim de L. Masriera); La gent de dalt han de mirar com parlen (Lluís Masriera); Mortal angoixa (M. Clivillé).
8 abril 1929. La sàvia. Lluís Masriera.
26 desembre 1929. El ball de Sceaux, segons una novel·la de Balzac. Lluís Masriera.
25 juliol 1929. El Piquer i la Piquera. Lluís Masriera.
23 febrer 1930. Al peu del sepulcre. Apel·les Mestres.
26, 28 i 30 desembre 1930. Sota l'ombrel·la, El joc. Lluís Masriera.
25, 27 i 29 maig 1931. La festa es fa pel títol. Lluís Masriera.
20 desembre 1931. Fantasia japonesa, drama inspirat en el Chennji Nonogatori de Murasaki Shikibu (segle x); El drama de I'home que fa nosa. Lluís Masriera.
23 maig 1932. El juez de los divorcios, El retablo de las maravillas i La guarda cuidadosa. Miguel de Cervantes.
1 juliol 1932. Representació a la Ciutat de Mallorca de La sàvia i El retaule de la flor.
2 juliol 1932. Ifigènia a Tàuride. Goethe.
1933. La verdad sospechosa (J. Ruiz de Alarcón); Dafnis i Cloe (A. Marqués).
1934. La mitja taronja (J. M. Arnau); El sí de las niñas (Moratín); Els set diables, El monument, Ànimes per fora i La antesala del alcalde (Lluís Masriera); El carter del rei (R. Tagore).
30 març 1935. Les gàrgoles de la Seu (Lluís Masriera).
1936. El viaje del alma (Lope de Vega); Un episodi durant el Terror. Doña Sol. El indeciso, el terco y el pesado (Lluís Masriera).
Obres representades pel Teatro de los Artistas:
1940. El mejor alcalde, el rey. Lope de Vega.
2 febrer 1941. Auto de la Sibila Casandra. Gil Vicente. Plaça del Rei, Barcelona.
1943. La encina y el hogar. Lluís Masriera.
6 gener 1943. Las manos de San Francisco, amb il·lustracions musicals d’Antonio Marqués. Lluís Masriera.
6 gener 1944. Los vitrales de Santa Rita. Lluís Masriera.
1944. Un indeciso, un terco y un pesado. Lluís Masriera.
1945. La gran feria de San Blas (espectáculo sin entreactos). Lluís Masriera.
21 juny 1945. La piedra eterna (acto sacramental), amb il·lustracions musicals d’Enric Torra. Lluís Masriera. Plaça de l’Església de Sant Pere de les Puelles.
1946. El retablo de la flor. Lluís Masriera.
1946. El cincuentenario. Lluís Masriera.
1946. El divo, el autor y el empresario. Lluís Masriera.
12 desembre 1946. El belén vivido. Lluís Masriera.
8 febrer 1947. El pintor y la niña. Lluís Masriera.
3 desembre 1947. El retablo de la flor. Lluís Masriera.
1948. El retablo de San Eloy o la sortija de pedida. Lluís Masriera.
1948. Un tapiz de Don Quijote. Lluís Masriera.
Bravo, Isidre. «Lluís Masriera, escenografia i creació teatral global». A: Els Masriera. Francesc Masriera, 1842-1902; Josep Masriera, 1841-1912; Lluís Masriera, 1872-1958. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1996, p. 196-213.
Curet, Francesc. Història del teatre català. Barcelona: Editorial Aedos, 1967, p. 604-609.
Gallén, Enric. «Notes per a un estudi de la Companyia Belluguet (1921-1936)». Els Marges, núm. 16 (1979), p. 104-115.
— «La sessió d'avantguarda a l'Estudi Masriera (1929)». Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, núm. 51 (2005), p. 109-151.
Serraclara, Teresa. Los Masriera. Una familia de artistas y orfebres. Salamanca: Caja Duero, 1999.
Vélez, Pilar. Lluís Masriera. Barcelona: Infiesta editor, 2002.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
