Lanònima Imperial

Col·lectiu de creadors liderat pel ballarí i coreògraf basc Juan Carlos García, amb interessos en la història de la cultura clàssica i la implicació de les estructures mitològiques a l'era contemporània. Juan Carlos García entra al món escènic a la companyia basca Akelarre. Estudia dansa a l’Institut del Teatre de Barcelona i forma part del Ballet Contemporani de Barcelona. Continua la formació en el Centre Nacional de Dansa Contemporània d'Angers. Durant dos anys forma part del Groupe Émile Dubois. L'any 1985 estudia a l'escola de Merce Cunningham de Nova York. De tornada a Barcelona, l'any 1986, munta la peça breu Eppur si muove, que guanya el primer premi del Concurs Tórtora València. L'any 1987 transforma la peça en un espectacle que s'estrena dins del Festival Internacional de Teatre de Sitges amb una gran acollida de públic i crítica. Tot seguit munta la companyia amb el músic Claudio Zulian i els ballarins Álvaro de la Peña, Jordi Cortés, Toni Martínez i Dietrich Grosse. Continuant la investigació dels mites de la cultura grecollatina, l'any 1989 estrenà Càstor i Pòl·lux, que reflectí la dialèctica entre raó i passió. L'espectacle comptà amb música original de X. Maristany i J. Saura, amb els quals establí una perllongada col·laboració. Aquell mateix any s'apropà a les noves tecnologies, produint la primera videocreació: Tempus fugit, a la qual s'afegí Sobradiel (1995).

Lanònima Imperial formà part de la primera generació de companyies catalanes de dansa contemporània sorgida de les aules de l'Institut del Teatre que s'homologaren de seguida a nivell creatiu i tècnic amb les grans companyies europees i internacionals. Alhora fou un referent per a les noves generacions de coreògrafs i ballarins locals.

Juan Carlos García establí un recorregut proper a l'antropologia cultural des dels fonaments de la cultura grecollatina fins a l'arribada del postmodernisme empès per Internet i la globalització. Les posades en escena barroques i de nivell estètic i poètic impactant ajudaren a difondre el fenomen de la dansa contemporània catalana arreu del món. La concepció col·lectiva incorporà autories d'alguns ballarins de la companyia, mentre que a les posades en escena s'establí un equip artístic còmplice (les escultures escenogràfiques de Menchero, les videoprojeccions de Lawrence Wallen i els músics Saura i Maristany), de manera que Lanònima esdevingué una companyia de culte requerida als fòrums d'exhibició més notables, alguns dels quals es comprometeren en les seves coproduccions.

Després de vint-i-cinc anys de treball intens i ininterromput, la companyia tancà definitivament les portes, deixant enrere un regust pel treball d'excel·lència. El col·lectiu bastí un recorregut panoràmic de la història de la cultura occidental, que s'inicià en els fonaments del mon grecollatí, traversà el barroc, el minimalisme i el futurisme, i finalitzà en el postmodernisme.

24 novembre 1986. Eppur si muove.
5 abril 1989. Càstor i Pòl·lux.
26 abril 1990. Kairós.
15 octubre 1991. Afanya’t a poc a poc.
2 juliol 1992. Só um bocadinho, Auguris per a H, El temps necessari.
23 febrer 1994. Eco de silenci, Diari d'unes hores.
23 febrer 1994. Els gestos del camí.
(1994) Y quedaron contigo las palabras / Los lugares de Elena.
27 juliol 1995. Moving Landscape.
6 març 1996. Identificació d'un paisatge.
17 desembre 1997. Las casas del olvido.
8 juliol 1998. Cuerpo de sombra y luz.
9 setembre 1999. Transfiguracions: Alçada, La Nit Transfigurada.
18 abril 2000. Litúrgia de somni i foc. 
25 gener 2001. I la llum no es veu. Per les venes de Basquiat.
18 maig 2002. Scala 1: Infinito.
15 juliol 2004. Orfeo Concert o Els èxtasis d'Orfeo.
28 juliol 2005. Cosa d'homes.
5 novembre 2005. La mar de formes.
23 novembre 2006. A la nit ferida pel raig.
5 octubre 2007. Variacions Al·leluia.
11 juliol 2008. De los afectos.
24 abril 2009. Nuevas oportunidades de fracaso.
12 desembre 2010. El cas Kuleshov.
7 abril 2011. Musicolépsia - Rapsòdia per a set putes.

Videoproduccions:

Tempus fugit (1989); Sobradiel (1995); Inquieta (1998); Cuerpo de sombra y luz (1998); La mirada del otro (2004); Orfeo Lateral (2005).

<http://lanonima-imperial.blogspot.com.es>

<http://lanonima-imperial.blogspot.com.es>