Logo Institut del Teatre
Territori: Pontós (Girona)
Dates: 2002
Gènere/s: Performance. Dansa. Arts del moviment. Instal·lació.
Redactor/a: Ivan Alcázar Serrat
Descripció

Companya fundada l'any 2002 per la ballarina i coreògrafa Sofía Asencio (Elx, 1971) i el dramaturg i guionista Tomàs Aragay (Barcelona, 1968). Asencio havia col·laborat anteriorment amb companyies com Lanónima Imperial, Mudances, Vicente Saez, Cia ACTA i Companyia General Elèctrica, mentre que Aragay, que treballa també com a guionista de cinema amb el director Cesc Gay, havia estat el codirector de la Companyia General Elèctrica, juntament amb Roger Bernat. Asencio i Aragay fundaren i codirigiren, uns anys més tard, juntament amb l'actor i director teatral Ernest Collado, el festival MAPA (Maig, Art, Paisatge, Acció) a Pontós (Alt Empordà), un certamen dedicat al site especific i les arts en viu emergents, que va estar en actiu de l'any 2004 al 2011.


Trajectòria

En els interessos temàtics i les recerques estètiques de la Societat Doctor Alonso té importància el tema del desplaçament (espacial, corporal, conceptual, lingüístic i estilístic), tal com s'assenyala a la presentació de la companyia: «La societat Doctor Alonso [...] ha construït un llenguatge que troba una de les seves claus fonamentals en el concepte del desplaçament. De situar quelcom fora del seu lloc, àmbit o espai propi per indagar com aquest desplaçament modifica el llenguatge tant pel que fa a la seva gramàtica constitutiva com pel que fa a la lectura que un observador en pot fer. Desplaçar per desvetllar quelcom». Aquest interès s'ha anat concretant al llarg de gairebé dues dècades de treball en una sèrie de work in progress, projectes i propostes escèniques multidisciplinàries que, seguint la fórmula de pioners del happening com ara Allan Kaprow, des de la dansa, la performance i les arts, volen transformar els formats, trencar els motlles i ampliar els materials de treball de l'escena, transitant la via de les anomenades «pràctiques del real», per àmbits, gèneres i formats diversos i canviants en cada ocasió: la quotidianitat i els seus moviments, la filosofia, la pedagogia, l'antropologia, l'arqueologia, la sociologia lligada a les successives edats de l'ésser humà, la història, la política, el cinema, la música, la literatura, la pintura, etcètera.


Significació

Així, la seva recerca se situa amb aportacions originals i singulars, prenent com a punt de partida i arribada la dansa i les arts del moviment, efectuant transvassaments entre aquestes disciplines, duent fins a extrems insòlits el concepte d'«obra oberta», i assolint d'aquesta manera una aportació del tot singular i particular de l'anomenada «estètica del fet performatiu». Com a nou viarany del «teatre postdramàtic», l'obra segons aquesta companyia transita per la performance assagística, explorant en cada nova proposta una temàtica nova, amb un tractament més interessat en el punt de vista i el dispositiu escènic del procés que en el sentit tancat i el resultat formal de l'espectacle. Aquesta obertura estètica dels plantejaments assoleix resultats del tot dispars, que van del primitivisme hermètic d'abstracció màxima (Andrei Rublev (una panicografia)), a la performance com a debat i conversa, austera i desconstruïda en una sèrie de gags (Club Fernando Pessoa), a la hibridació en un artefacte escènic de moviment, instal·lació i text filosòfic (Introducció a la introducció), fins arribar al teatre de caràcter més explícitament social i participatiu (Sobre la mort, amb infants; Sobre la bellesa amb gent de la tercera edat).

Replantejant filosòficament i escènicament l'espai, a través de les relacions que despullen del tot l'espai dramàtic, l'espai escènic-performatiu, l'espai arquitectònic i, eventualment, el context urbà, l'interès pel dispositiu té una importància cabdal en tots i cadascun dels seus treballs. Aquest interès és central especialment en algunes de les obres de la darrera etapa: La naturalesa i el seu tremolor proposa un artefacte escènic desmaterialitzat i peripatètic, basat en un discurs filosòfic que els espectadors-passejants reben via àudio (auriculars), mentre fan una ruta de descobriment de la ciutat, fora de l'edifici teatral; El desenterrador funciona com un acte de memòria històrica i d'etimologia i filologia col·lectiva; Anarchy és un solo de performance punk, on el públic participa com a cor lliure i voluntari, tocant guitarres elèctriques a voluntat; Contrakant proposa una reflexió centrada en les diverses concepcions de l'espai/el lloc.

La temporada 2019-2020 el Mercat de les Flors els dedicà una «Constel·lació» (cicle d'obres i debats).


Produccions

(Fins al 2018)

Tomorrow will be like today (2002)

Shoping Bread (2003)

Sobre la bellesa (2003)

Sobre la mort (2005)

Santa Sofia, el solo d'una ignorant (2006)

El traspiés de Luisa (2007)

Retratos, o si yo fuera... (2007)

Volumen II (2007)

Àcid folklòric (2010)

Club Fernando Pessoa (2010)

Introducció a la introducció (2012)

La naturalesa i el seu tremolor (des del 2013)

Y los huesos hablaron i El desenterrador (des del 2013)

Andrei Rublev (una panicografia) (2015)

Anarchy (2016)

Contrakant (des del 2017)


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x