Logo Institut del Teatre
Territori: Catalunya
Dates: 1971
Gènere/s: Teatre visual, teatre infantil, teatre de carrer
Descripció

Companyia de teatre. L'espectacle fundacional del grup, Non plus plis, s'estrenà a Olesa el primer de juny de 1972 i arribà a representar-se en més de 60 ocasions fins a 1974. Aquí es definiren les característiques escèniques de la companyia: la improvisació i el recurs a la dramatúrgia visual i la festa popular al servei d'uns continguts transgressors envers el poder civil i religiós. El 1973 estrenaren Catacroc, muntatge creat per a un públic infantil, que derivà en una nova versió per al públic adult representada a la Sala Villarroel el 1974. Aquell mateix any gravaren per al circuit català de TVE la sèrie infantil Terra d'escudella, que definí l'interès per aquest gènere al llarg de tota la trajectòria de Comediants.

El 1975 s'instal·laren a Canet de Mar, fet que provocà les primeres escissions en la companyia. En aquells moments el grup el formaven Andreu Sànchez, Quim Mas, Joan Font, Àngels Julián, Joan Armengol, M. Teresa Estrada, Quimet Pla, Mercè Arnella, Jordi Bulbena i Paca Solà. La vinculació amb la població del Maresme va ser definitiva i hi instal·laren els centres de creació i exhibició dels seus espectacles. En un primer moment els fou cedit el Teatre Odeon, on crearen un passacarrers titulat Cercaviles, que fou representat arreu d'Europa i en què aparegué la dimensió festiva i popular característica de les seves futures creacions. Més endavant construïren un centre de producció anomenat La Vinya.
En el Festival Grec de 1976 s'estrenà Plou i fa sol, un espectacle de carrer que sorgí de les experiències de vida comunitària dels quinze membres del grup a la terrassa de la casa de Canet. El mateix any, després de l'estiu, estrenaren la primera versió de Sarau de gala (que duia per títol complet L'apoteòsic sarau de gala de Tòtil I Tocat de l'ala o Gran fuga en allegro vivace), muntatge que fou representat durant vuit anys, incloent-hi el Teatre Lliure el 1981, amb motiu dels deu anys de formació de Comediants, espectacle en què recorrien a les imatges i els recursos escènics desenvolupats fins aleshores i que ja eren una marca per al públic. 

Amb Sol, solet, estrenat el 1978, Comediants assolí un dels èxits més celebrats (Premi Ciutat de Barcelona de 1980). Es tracta d'un muntatge complex, creat a partir de les tècniques i els recursos de gèneres com la commedia dell'arte i les ombres xineses, combinats amb una imaginació desbordant i una crítica implacable al poder civil i religiós. Aquest espectacle esdevingué també un llibre-objecte de cobertes metàl·liques dissenyat per Salvador Saura i Ramon Torrente.

El 1981 estrenaren Dimonis, espectacle pirotècnic de carrer que esdevingué el veritable emblema de Comediants, representat fins a l'actualitat als cinc continents. L'estrena es produí al Carnaval de Venècia i en foren cèlebres les representacions al Festival d'Avinyó (1983) i al Festival de Bogotà (1988). Aquell mateix any 1981 posaren en marxa, amb la complicitat del consistori municipal, la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, certamen emblemàtic del teatre català que dirigiren durant les quatre primeres edicions. El 1983 obtingueren el Premi Nacional de Teatre atorgat pel Ministeri de Cultura.

El 1984 estrenaren a París Alè, un muntatge centrat en la seva particular visió cosmològica, tant del món individual com de l'universal, amb els recursos escènics característics del grup. Fou un nou gran èxit representat arreu del món gràcies a les múltiples tècniques teatrals emprades, la dramatúrgia visual i la potent música en directe. El 1985 produeixen i protagonitzen el film Karnabal, dirigit per Carles Mira, que es presenta a la Mostra Internacional de Cinema de Venècia i, també, a la Mostra de Cinema del Mediterrani de València, que recollia l'imaginari estètic i polític del grup.

El següent espectacle estrenat per Comediants dugué per títol La nit i sorgí del llibre-objecte homònim. S'estrenà al Mercat de les Flors el juny de 1987, i a l'any següent estigué de girà per diversos països europeus, Veneçuela, Colòmbia, els Estats Units i el Japó. El muntatge es plantejà com un clip elaborat a partir dels misteris del món nocturn. També aparegué un nou llibre-objecte, titulat Somnis. El 1989 feren un seguit de representacions a la cúpula geodèsica de La Vinya, titulades Nit de nits, de nou una invitació a viure la nit de manera transgressora.

El 1987, Comediants el formaven Joan Font, Jaume Bernadet, Paca Solà, Jordi Bulbena, Anna Muñoz, Joan Segura, Jin Hua Kuan, Ramon Calduch, Catou Verdier, Andreu Sànchez, Clementina Serra, Jordi Gotzems, Magga Arnadottir, Jordi Colomer, Àngels Julián, Jordi Golmayo, Montserrat Català, Darryl Clark, Matilde Muñiz, Quimet Pla, Marta Oliveres, Oriol Boixader, Montserrat Forcano i Lluís Traveria. El grup, a partir d'aquí, contractà col·laboradors en funció dels projectes.

El 1990, l'espai de creació de Comediants a Canet de Mar, La Vinya, s'incendià, fet que provocà pèrdues milionàries en material pirotècnic i altres instruments del grup. Els principals grups i companyies catalans organitzaren al Palau Sant Jordi una gran festa amb l'objectiu de recaptar fons per pal·liar la greu situació emocional i econòmica en què va quedar el grup. El mateix any protagonitzaren la sèrie de TVE Teveo de noche (tretze capítols). El 1991 estrenaren Mediterrània al Mercat de les Flors, en què a partir de l'aventura d'un pescador componen, amb l'estil inconfusible de la companyia, un bell homenatge al Mare Nostrum, un altre dels grans espectacles de Comediants.

El 1992 fou un any frenètic en què participaren en molts esdeveniments vinculats amb fires i celebracions esportives universals, entre les quals destaca la clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona. A l'Expo de Sevilla presentaren els espectacles La magia del tiempo, amb dissenys de J. J. Guillén, i Mare Nostrum, creat expressament per a grans celebracions i que també es presentà a l'Expo de Lisboa de 1998, certamen per al qual crearen de manera expressa O rapaz de papel. El 1994 feren, en col·laboració amb Roseland Musical i el trio humorístic Los Los, Viatge per l'humor i els cinc sentits, que es representà a La Vinya, ja plenament reconstruïda. Aquell any reberen el Premi Europa Noves Realitats Teatrals, concedit pel Festival Taormina Arte.

Amb l'estrena d'El llibre de les bèsties, de Ramon Llull, el febrer de 1995, al Teatre Romea, Comediants donà un tomb a les seves creacions, atès que per primer cop esdevenien una companyia de repertori. Els figurins de Joan Josep Guillén brillaren en aquesta reeixida aproximació a un dels grans textos de la tradició literària catalana. 

Amb motiu del 25è aniversari del grup presentaren al Teatre Victòria Anthologia (1996), confegit a partir d'escenes i retalls dels espectacles de la seva trajectòria. El 1997 presentaren T.E.M.P.U.S. per inaugurar la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya. El muntatge pretenia acomiadar les celebracions del primer quart de segle d'activitat del grup tot plantejant el dilema existencial que comporta el pas del temps, a les portes del canvi de segle i de mil·lenni.

El 1999 Comediants féu una primera incursió en el món de l'òpera muntant al Teatre Victòria La flauta màgica, de Mozart (producció del Gran Teatre del Liceu), sota la batuta de Joan Pons, i en què destacaren el treball de direcció escènica de Joan Font, els dissenys de Joan Josep Guillén i la il·luminació d'Albert Faura. L'òpera es representà a diversos festivals, arribà al nou Gran Teatre del Liceu (2000), i se n'oferí una versió per al públic infantil, La petita flauta màgica (2001). Aquest espectacle infantil va tenir continuïtat amb Viatge màgic pel món de l'òpera, presentat el 2003 a Barcelona, que l'any següent girà arreu de l'Estat. La flauta màgica es reposà al Liceu l'any 2012.

El 2001 estrenaren a Pequín Bi (dos mons, dues mirades), creat a partir de la col·laboració entre la Companyia Acrobàtica de la Xina, formació de la remota ciutat manxú de Qiqihar, i pallassos catalans encapçalats per Joan Montanyès (Monti) i Oriol Boixader. El muntatge oferí un viatge iniciàtic, poètic i clownesc pel gegant asiàtic, tot proposant un diàleg entre Orient i Occident.

El 2002 presentaren un segon muntatge operístic, Orfeu, de Gluck, al Festival de Peralada, sota la batuta de Jesús López Cobos. En aquest cas, els dissenys foren de Maite Álvarez, i la direcció escènica, de Joan Font. Aquell mateix any presentaren a Madrid Bocatto di cardenale en el marc de la Feria Simo, i, després, al Casino de Barcelona, un sopar-espectacle amb el segell del grup que els provocà una forta crisi financera.

El 2004, amb motiu del Fòrum de les Cultures, presentaren L'arbre de la memòria. El mateix any feren un gran homenatge a Pablo Neruda en el centenari del seu naixement, muntant a la capital xilena el gran passacarrers Neruda: adelante, cien años en viaje. El 2005 estrenaren una versió de Les mil i una nits a Còrdova, a partir d'una dramatúrgia de Joan Font i Luisa Hurtado, escenografia de Frederic Amat i un repartiment encapçalat per Txe Arana. Aquell mateix any clausuraren l'Exposició Universal d’Aichi (Japó) amb un espectacle dedicat a l'estalvi de l'aigua, com a pròleg de l'Exposició de Saragossa, tres anys més tard.

El 2006 Comediants presentà l'espectacle infantil El gran secret / El petit secret, en col·laboració amb el dramaturg Albert Espinosa, a la Sala Tallers del TNC. El 2008 presentaren Num3@lia, també per a un públic infantil, muntatge dedicat a l'aprenentatge de les matemàtiques que girà per tot l'Estat. El 2010 crearen Skribo. Una aventura cal·ligràfica, centrada en l'aprenentatge de l'escriptura.

A finals de 2007 tornaren a l'òpera posant en escena al Liceu La cenerentola, de Giacomo Rossini, amb figurins de Joan Josep Guillén i direcció escènica de Joan Font. El muntatge comptà amb un elenc de cantants de luxe, com Joyce DiDonato i Juan Diego Flórez, i direcció musical del nord-americà Patrick Summers.

Persèfone (varietés mortals) s'estrenà dins el Festival Txèkhov de Moscou l'estiu de 2011, protagonitzat per Àngels Gonyalons. Oferia una particular visió de la mort i féu temporada a Madrid i Barcelona, a més d'una extensa gira pels teatres espanyols. L'any 2012, Comediants celebrà el 40è aniversari de la seva fundació amb una gran festa a La Vinya, on presentaren la pel·lícula Comediants, amb el sol a la maleta, dirigida per Elisenda Dalmau i Héctor Muniente, i en què, a través d'una peculiar estructura basada en el conte i el documental, recullen la història del grup. El mateix 2012, dins el marc d'aquesta efemèride, actuaren múltiples vegades al Palau de la Música Catalana, on presentaren Rèquiem d'ombres, espectacle basat en la cèlebre composició mozartiana i en què col·laboraren amb l'Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Enrico Onofri, i l'Orfeo Català. 
El setembre de 2014 presentaren al Liceu Il barbiere di Siviglia, de Mozart, amb direcció escènica de Joan Font, que Comediants va produir amb l'Òpera de Houston i que s'havia estrenat a la ciutat nord-americana el 2011.


Significació

Companyia de teatre fundada el 1971 per un col·lectiu d'actors que s'especialitzà en la creació d'espectacles d'animació que recuperaven figures i elements dels espectacles tradicionals catalans. Després d'assolir un gran èxit en l'àmbit nacional i internacional amb creacions de caire festiu, diversificaren les activitats teatrals en direccions diverses, sempre defensant un esperit de llibertat adreçat al gaudi de tots els sentits i posant el col·lectiu per damunt de les individualitats, seguint el model de grans companyies internacionals com Footsbarn Travelling Theatre, Odin Teatret o Bread and Puppet. Comediants és avui un dels emblemes del teatre i la cultura catalans gràcies al prestigi assolit per les seves múltiples creacions, moltes de les quals adreçades a un públic infantil.

El líder i director de Comediants des de la seva fundació és Joan Font Pujol (Olesa de Montserrat, 1949), format a l'Institut del Teatre i a l'École Jacques Lecoq, acompanyat fins a l'actualitat per altres membres del nucli fundacional, com Jaume Bernadet, Francesca Solà, Jin Hua Kuan i Àngels Julián. Els primers tres anys formaren part de Comediants actrius de llarga i brillant trajectòria com Anna Lizaran i Imma Colomer o l'actor Fermí Reixach. El 1975 s'uniren al grup durant un breu període de temps els membres de la Companyia Elèctrica Dharma.


Produccions

1 juny 1972. Non plus plis. Olesa de Montserrat.
18 octubre 1973. Catacroc. Vigo.
11 juny 1975. Cerimònia inaugural Cercaviles. Canet de Mar.
11 juny 1976. Taller. Olesa de Montserrat.
21 juny 1976. Plou i fa sol. Esterri d'Àneu.
10 juliol 1976. Sarao de gala. Palma de Mallorca.
4 novembre 1978. Sol, solet. Granollers.
1 març 1981. Dimonis. Venècia (Itàlia). 
3 febrer 1984. Alè. Maison des Arts de Créteil (França).
18 octubre 1987. La Nit. Mercat de les Flors.
30 juny 1989. Nit de nits. Canet de Mar.
10 octubre 1991. Mediterrània. Mercat de les Flors.
20 abril 1992. La magia del tiempo. Expo de Sevilla.
30 maig 1992. Mare Nostrum. Expo de Sevilla.
15 març 1993. Viatge per la Mediterrània. Canet de Mar.
15 novembre 1994. Viatge per l'humor i els cinc sentits.
2 febrer 1995. El llibre de les bèsties, de Ramon Llull. Teatre Romea.
10 novembre 1996. Anthologia. Teatre Victòria.
7 novembre 1997. T.E.M.P.U.S. Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya.
17 març 1998. O rapaz de papel. Teatro da Trinidade (Lisboa). Expo de Lisboa.
juny 1999. La flauta màgica (òpera). Teatre Victòria.
1999. Zenit.
1999. Ritual del compte enrera.
26 juny 2001. Bi (dos mons, dues mirades). Century Theatre de Pequín (Xina).
9 març 2001. La petita flauta màgica (infantil). Gran Teatre del Liceu.
1 març 2001. Boccato di cardinale. Gran Casino de Barcelona.
5 agost 2002. Orfeu i Eurídice (òpera). Festival de Peralada.
2002. Pastís d'aniversari.
22 novembre 2003. Viatge màgic pel món de l'òpera. Teatre Condal.
18 març 2004. Neruda: adelante, cien años en viaje. Santiago de Xile.
L'arbre de la memòria. Fòrum de les Cultures.
18 juny 2004. La verbena de la paloma. Palacio de Carlos V de Granada. Festival de Teatro de Granada.
10 juliol 2005. Les mil i una nits. Jardines del Alcázar de los Reyes Cristianos de Còrdova.
Exposició: Forats: espiant Comediants. Museu del Joguet de Verdú.
25 setembre 2005. Clausura de l'Expo de l'Aigua d'Aichi (Japó).
1 desembre 2006. El gran secret / El petit secret (espectacle infantil), d'Albert Espinosa i Joan Font. Festival Temporada Alta de Girona.
2007. Bestiari.
23 desembre 2007. La Cenerentola (òpera). Gran Teatre del Liceu.
2008. La Ventafocs (infantil).
2009. Faust-Bal (òpera, producció Teatro Real de Madrid).
2009. L'italiana in Algeri (òpera, producció Teatro Real de Madrid).
11 desembre 2010. Skribo. Una aventura cal·ligràfica (infantil). Caixafòrum.
19 juliol 2011. Persèfone (varietés mortals). Tereza Durova's Teatrium de Moscou (Festival Txèkhov).
23 setembre 2012. Rèquiem d'ombres. Amb l'Orquestra Simfònica del Vallès i l'Orfeó Català. Palau de la Música.
Documental: Comediants, amb el sol a la maleta. Directors: Elisenda Dalmau i Héctor Muniente.
14 setembre 2014. Il Barbiere di Siviglia (òpera). Gran Teatre del Liceu.


Bibliografia
  • Autors diversos. «Comediants. 15 años». A: Cuadernos El Público, núm. 27. Madrid: Centro de Documentación Teatral, 1985. 
  • Pérez de Olaguer, Gonzalo «Els Comedians (sic), 10 años de trabajo». Primer Acto, núm. 190-191 (novembre-desembre 1981), p. 210-211.


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x