Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 4-1920
Lloc de naixement: Granollers
Data de defunció: 8-12-1991
Lloc de defunció: Barcelona
Redactor/a: Alba Tomàs
Identificacio/ns

Actor, director i empresari


Biografia

Pau Garsaball neix l’abril del 1920 a Granollers, però al cap de pocs dies la seva família es trasllada al barri de Sants, a Barcelona. El 1936  comença els estudis d’interpretació a la Institució del Teatre, fins que el 1938 és cridat al front. De nou a Barcelona, el 30 de setembre del 1941 debuta al Poliorama a La casa de la Troya, amb la companyia de Paco Melgares. A partir del 1943 actua amb la companyia de María Fernanda Ladrón de Guevara i, més endavant, com a parella artística de María Esperanza Navarro. Esdevé un galant d’èxit, però amb la represa del teatre català, el 1946 s’incorpora a la companyia de Maria Vila i Pius Daví, fins que el 1951 forma companyia pròpia al costat de Paquita Ferrándiz. Participa tant en reposicions com en estrenes de diversos autors: Sagarra (L’Hostal de la Glòria, 1947; Galatea,1948, L’hereu i la forastera, 1949; Els comediants, 1950; etc.), Elias (Refugi de pecadors, 1949; Bala perduda, 1950; etc.), Guimerà (Mar i cel, 1950),  etc. Quan el 1955 es crea l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, amb seu al Romea, Garsaball hi participa activament com a actor i director. L’any 1962 s’implica en la recuperació del teatre Romea, que passa per una greu crisi econòmica. El 1963, superada la crisi, n’assumeix temporalment la direcció artística. Entre el 1965 i el 1968, fa teatre català al teatre de Paco Martínez Soria (Teatre Talia). Del 1969 al 1976 es fa càrrec com a empresari de sala del CAPSA, per la gestió del qual obté un dels Premis Nacionals de Teatre, el 1972. També actua en algunes obres, com ara  El retaule del flautista, de Jordi Teixidor, que va tenir un gran èxit. A partir del 1976 alterna el teatre amb el cinema i la televisió. El 1989, estrena Ai, carai!, de Josep M. Benet i Jornet, obra per la qual li és concedit, el 1990, el Premi Nacional d’Interpretació. Prèviament també havia rebut la Creu de Sant Jordi (1983) i el Premi Jaume I d’Acció Cívica (1984). Pau Garsaball mor el 8 de desembre del 1991 a causa d’una insuficiència respiratòria, poc després de ser homenatjat amb la medalla d’argent al Mèrit Artístic per l’Ajuntament de Barcelona.


Significació

Pau Garsaball és una figura clau en la represa i normalització del teatre en llengua catalana, tant pel que fa a la seva faceta d’actor i director com d’empresari. És, a més, un agent important en la renovació de l’escena catalana gràcies a iniciatives com els «Dilluns del Romea», que va servir de plataforma a noves companyies, o a la programació al CAPSA d’obres poc convencionals i amb una marcada vessant social, tant en llengua catalana com espanyola.    


Estrenes

31 maig 1947. La planxadora de la Plaça del Pi, de Salvador Bonavia. Companyia Vila-Daví. Teatre Victòria (Barcelona).

1 desembre 1948. Els dos camins, de Rafael Tubau. Companyia Nicolau-Bruguera. Teatre Victòria (Barcelona).

17 desembre 1948. Galatea, de Josep Maria de Sagarra. Companyia Nicolau-Bruguera. Teatre Victòria (Barcelona).

4 febrer 1949. Refugi de pecadors, de Lluís Elias. Companyia de Comèdies Còmiques Catalanes Casals-Segura. Teatre Victòria (Barcelona). Dir.: Pere Segura.

25 març 1949. Nous camins o la tornada de l’hereu, de Francesc Parcerises. Companyia de Comèdies Còmiques Catalanes Casals-Segura. Teatre Victòria (Barcelona) Dir.: Pere Segura.

14 octubre 1949. L’Hostal de l’Amor, de Ferran Soldevila. Companyia Titular Catalana. Teatre Romea. Dir.: Pau Garsaball.

17 novembre 1949. L’hereu i la forastera, de Josep Maria de Sagarra. Companyia titular catalana. Teatre Romea. Dir.: Pau Garsaball.

18 abril 1950. Els comediants, de Josep Maria de Sagarra. Companyia titular catalana. Teatre Romea. Dir.: Pau Garsaball.

16 maig 1950. Exquisida Marta! De F. Serra-Noves i J. Pujals Vidal. Companyia titular catalana. Teatre Romea. Dir.: Pau Garsaball.

6 febrer 1951. Bala perduda, de Lluís Elias. Companyia titular catalana. Teatre Romea. Dir.: Pau Garsaball.

25 octubre 1951. La cura d’amor, de Jaume Villanova. Companyia Garsaball-Ferrándiz. Teatre Español (Barcelona). Dir.: Pau Garsaball.

20 juny 1954. El drama de la família invisible, de Janos Vaszary i Álvaro de Laiglesia. Companyia la Chistera. Teatre Comèdia (Barcelona). Dir.: Gustavo Pérez Puig. 

29 juliol 1954. Blum, de Enrique Santos Discépolo i Julio Porter. Companyia la Chistera. Teatre Comèdia (Barcelona). Dir.: Gustavo Pérez Puig. 

4 juny 1956. L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol. ADB. Gran Teatre del Liceu. Dir.: Pau Garsaball (només va dirigir l’obra: l’actuació va córrer a càrrec d’actors amateurs).

9 desembre 1961. Crim en el teatre, de Josep M. Poblet. Companyia titular catalana. Teatre Romea. Dir.: Pau Garsaball.

22 gener 1963. El círculo de tiza de Cartagena, de José M. Rodríguez Méndez. Companyia de Carlos Lucena. Teatre Guimerà (Barcelona). Dir.: Carlos Lucena.

29 octubre 1963. Don Joan, de Ferran Soldevila. Companyia titular catalana. Teatre Romea. Dir.: Pau Garsaball.

21 novembre 1963. Quan no sigui amb tu, de Ventura Porta Rosés. Companyia titular catalana. Teatre Romea. Dir.: Pau Garsaball.

13 desembre 1963. Perruqueria de senyores, de Rafael Anglada. Companyia titular catalana. Teatre Romea. Dir.: Pau Garsaball.

10 gener 1965. La néta de París, de Lluís Elías. Orfeó Gracienc (Barcelona). Dir.: Pau Garsaball.

31 gener 1965. El cocktail dels acusats, de Carles Soldevila. Orfeó Gracienc (Barcelona). Dir.: Pau Garsaball.

3 agost 1965. Baldiri de la costa, de Joaquim Muntanyola. Companyia de teatre còmic català. Teatre Talia (Barcelona). Dir.: Pau Garsaball. 

27 agost 1966. Ja tenim 600!, de Joaquim Muntañola. Companyia de teatre còmic català. Teatre Talia (Barcelona). Dir.: Francisco Díaz.

17 desembre 1966. Demà és festa, Jaume Ministral Macià. Companyia de teatre còmic català. Teatre Talia (Barcelona). Dir.: Francisco Díaz.

3 maig 1968. I quines mans té el doctor, de Ramon Folch i Camarasa. Companyia de teatre còmic català. Teatre Talia (Barcelona). Dir.: Francisco Díaz.

22 maig1969. Un pagès de Barcelona, de Ventura Porta Rosés. Companyia de Pau Garsaball. Teatre Barcelona. Dir.: Pau Garsaball.

11 abril 1971. El retaule del flautista, de Jordi Teixidor. Companyia titular de Pau Garsaball. CAPSA (Barcelona). Dir.: Feliu Formosa.   

15 juny 1972. Facem comèdia, d’Alexandre Ballester. Companyia titular de Pau Garsaball.CAPSA (Barcelona). Dir.: Sergi Schaaff.   

18 gener 1983. El cafè de la Marina, de Josep M. De Sagarra. Companyia Centre Dramàtic. Teatre Romea. Dir.:  Juan-German Schoroeder.

10 octubre 1989. Ai, carai!, de Josep M. Benet i Jornet. Teatre Lliure (Barcelona). Dir.: Rosa M. Sardà.

Cinema i televisió

1976. La ciutat cremada. Dir.: Antoni Ribas. Guió: Miquel Sanz i Antoni Ribas. Producció: Leo Films/P.C. Teide.

1978. Un somni i mil enganyifes. Guió i direcció: Sergi Schaaff i Josep M. Benet i Jornet. TVE.

1978. La verdad sobre el caso Savolta. Dir.: Antonio Drove. Guió: Antonio Drove i Antonio Larreta, a partir de la novel·la homònima d’Eduardo Mendoza. Producció: Filmalppha/Net difusión

1979. Companys: Procés a Catalunya. Director: Josep Maria Forn i Costa. Guió: Josep M. Antoni Freixas. Producció: La Llantenta Films.

1981. Carn de frenopàtic. Direcció: Antoni Chic. Guió: Terenci Moix. TVE.

1981. Clar i català [Documental]. Direcció: Lluís López Doy. Guió: Robert Saladrigas. TVE.

1982. Viatge a la darrera estació. Dir.: Albert Abril.

1983. Victòria! La gran aventura d’un poble. Dir.: Antoni Ribas. Guió: Antoni Ribas i Miquel Sanz. Producció: Tabare S. A.

1984. Carme i David: cuina, menjador i llit. Dir.: Orestes Lara. Guió: Terenci Moix. TV3.

1984. Marta sempre, Marta tothora. Dir.: Antoni Chic. Guió: Carles Valls. TVE.

1987. Vida Privada [mini sèrie]. Guió: Francesc Betriu, Jaime Gil de Biedma, Gustau Hernández, Juan Marsé, a partir de la novel·la homònima de Josep M. de Sagarra. Dir.: Francesc Betriu. TVE.

1989. La claror daurada. Dir.: Antoni Chic. Guió: Carmen Alcalde i Maria Rosa Prats. TVE.

1989. L’avi Bernat. Dir.: Orestes Lara. Guió: Pau Garsaball (fill). TV3.

1991. Contrallums d’un homenot. Dir.: Jaume Serra. Guió: Lluís Quinter. TV3.


Bibliografia

Abril, Albert. «Pau Garsaball, una tasca popular» [entrevista]. Avui (19 juliol 1980), p. 21.

Coca, Jordi. L’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Intent de teatre nacional català (1955-1963). Barcelona: Institut del Teatre: Edicions 62, 1978.

Espinàs, Josep M. «Entrevista amb Pau Garsaball». A: Identitats. Barcelona: La Campana, 1985, p. 74-96.

Favà, Maria. «Pau Garsaball. El teatro como vocación política» [entrevista]. Diario de Barcelona  (29 maig 1975), p. 16.

Gómez García, Manuel. «Garsaball, Pau». Diccionario Akal de Teatro. Madrid: Ediciones Akal, 1998, p. 351.

Huerta Calvo, Javier; Peral Vega, Emilio; Urzáiz Tortajada, Héctor (eds.). «Garsaball, Pau». A: Teatro espanyol [de la A a la Z]. Barcelona: Espasa Calpe, 2005, p. 317.


Enllaços

Fragment de l’enregistrament sonor d’El retaule del flautista (1973): <https://www.youtube.com/watch?v=opCIVfMfqTM> [Consulta: 5 febrer 2018] 

Entrevista d’Àngeles Masó a Pau Garsaball (La Vanguardia, 28 abril 1974): <http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1974/04/28/pagina-60/34267584/pdf.html?search=Garsaball> [Consulta: 29 desembre 2017]

Poema de Nadal, de Josep M. de Sagarra. Muntatge de Juan-German Schoroeder per a la Televisió de Catalunya, amb la participació, entre altres, de Pau Garsaball (1985): <https://www.youtube.com/watch?v=V-sH44LZDaw

Article de Joan-Anton Benach en motiu de la mort de l’actor (La Vanguardia, 9 de desembre de 1991): <http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1991/12/09/pagina-31/33498322/pdf.html?search=%22Muere%20PAu%20Garsaball%22> [Consulta: 29 desembre 2017]

Article de Joan de Sagarra en motiu de la mort de l’actor (El País, 9 desembre 1991): <https://elpais.com/diario/1991/12/09/cultura/692233204_850215.html> [Consulta: 29 desembre 2017]

Entrada de Pau Garsaball a la Gran Enciclopèdia Catalana: <http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0029302.xml> [Consulta: 29 desembre 2017]


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x