Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 1-1-1889
Lloc de naixement: Barcelona
Data de defunció: 18-6-1968
Lloc de defunció: Barcelona
Redactor/a: Alba Tomàs Albina
Identificacio/ns

Actriu


Biografia

Filla del mestre Antoni Nicolau, destaca també com a pianista i, al marge de la seva carrera actoral, exerceix la docència a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Es forma com a actriu a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic i debuta el 1915 amb Misteri de dolor, d’Adrià Gual. Des d’aleshores, el seu reconeixement públic va en ascens. El 1917 s’integra a la  companyia d’Enric Borràs, fins que el 1922 forma companyia pròpia amb al primer actor i director Enric Giménez, amb qui, de manera intermitent, col·laborarà fins el 1936. D’aquesta època, cal destacar el cicle Teatre d’Art a l’Estudi Cirera, que va consistir en cinc sessions en què es van representar versions catalanes de diverses obres estrangeres protagonitzades per dones. Després d’una temporada amb Josep Clapera al Poliorama, del 1928 al 1929 Mercè Nicolau actua com a primera actriu de la Companyia Catalana del teatre Apol·lo, sota la direcció de Francesc Esteve i J. Rodríguez Palmers. A la temporada següent, passa a formar part de la Companyia de Vodevil i Teatre Modern que dirigeix M. Salvat. A partir del març del 1933, torna a col·laborar amb Enric Giménez. A finals d’aquest d’any emprèn amb el CADCI (Centre Autonomista de Dependents de la Industria i del Comerç) un cicle gratuït de teatre català, amb reposicions de Guimerà, Rusiñol, Puig i Ferreter, etc. També col·labora amb la Tertúlia Catalanista, al teatre Studium, amb la representació d’obres de teatre estrangeres traduïdes al català. El 1934, la companyia de Mercè i Ramon Martori és seleccionada per dur a terme la temporada oficial de Teatre Català al Poliorama, sota la direcció de J. Pous i Pagès. La temporada següent la fa al teatre Novetats, juntament amb Enric Giménez i Ramon Martori. Després de la guerra, actua al teatre Victòria en diverses obres en espanyol i en les pel·lícules Los ladrones somos gente honrada i Siempre mujeres. El 1946 torna al teatre català amb la companyia Vila-Daví. Més endavant, estableix companyia pròpia amb Josep Bruguera. Alhora, participa a Ràdio Barcelona a la programació de Ràdio Teatre de Ràdio Barcelona. Mor a Barcelona el mes de juny del 1968.


Significació

Mercè Nicolau destaca pel seu paper en la difusió del teatre en català, tant autòcton com traduït; tant el popular com l’adreçat a un públic més selecte. En aquest sentit, cal destacar les representacions que va fer en col·laboració amb el CADCI, el cicle Teatre d’Art o la participació en peces remarcables del repertori teatral anterior al 1936, com l’obra Madame, de Lluís Elias. Com en el cas de Maria Vila o Pius Daví, la trajectòria professional de Mercè Nicolau constitueix un pont entre el teatre català de preguerra i la represa posterior.


Estrenes

1 març 1917. Jesús que torna, d’Àngel Guimerà. Companyia Catalana Enric Borràs-Josep Bergés. Teatre Novetats. Dir. Enric Borràs.

23 novembre 1917. L’encís de la glòria, d’Ignasi Iglèsias. Companyia Còmico-Dramàtica. Teatre Romea. Dir. Ignasi Iglèsias. 

18 gener 1918. Rondalla d’esparvers, de Josep M. de Sagarra. Companyia Còmico-Dramàtica.  Teatre Romea. Dir. Enric Giménez.

19 abril 1918. Al cor de la nit, d’Àngel Guimerà. Companyia Còmico-Dramàtica. Teatre Romea. Dir. Enric Giménez.

21 desembre 1921. Alta banca, d’Àngel Guimerà. Companyia Catalana d’Alexandre Nolla. Teatre Novetats. Dir. Alexandre Nolla. 

1 juliol 1922. Lleonarda, de Bjórntjerne Bjórnson (versió de Josep Maria Jordà i Francesc Pujols). Estudi Cirera. Companyia de Mercè Nicolau. Dir. Enrique Jiménez [Cicle Teatre d’Art].

8 juliol 1922. Nora, de Henrik Ibsen (versió de Josep Maria Jordà). Estudi Cirera. Companyia de Mercè Nicolau. Dir. Enrique Jiménez [Cicle Teatre d’Art].

15 juliol 1922. Mona Vanna, de Maurice Maeterlinck (versió de Josep Maria Jordà i Francesc Pujols). Estudi Cirera. Companyia de Mercè Nicolau. Dir. Enrique Jiménez [Cicle Teatre d’Art].

22 juliol 1922. Hedda Gabler, de Hnrik Ibsen (versió de Josep Maria Jordà i Carles Costa). Estudi Cirera. Companyia de Mercè Nicolau. Dir. Enrique Jiménez [Cicle Teatre d’Art].

29 juliol 1922. El vano de Lady Windermore, d’Oscar Wilde (en versió de Josep Maria Jordà i Francesc Pujols). Estudi Cirera. Companyia de Mercè Nicolau. Dir. Enrique Jiménez [Cicle Teatre d’Art].

Setembre 1923. Colisseu Pompeia Gelosia, Artxebatxef. La flama Charles Mere.

18 setembre 1923. Cants d’Orient, de Juli Vallmitjana. Companyia Catalana Giménez-Nicolau. Teatre Barcelona. Dir. Enric Giménez.

14 novembre 1924. La careta, de Josep M. de Sagarra. Companyia Catalana Giménez-Nicolau. Teatre El Dorado (Barcelona). Dir. Enric Giménez.

9 octubre 1925. Les flors de guillotina, de Lluís Capdevila. Companyia Catalana Giménez-Nicolau. Teatre Apol·lo (Barcelona). Dir. Enric Giménez.

11 octubre 1925. El carro del vi, de Ramon Vidal i Vidales. Companyia Catalana Giménez-Nicolau. Teatre Apol·lo (Barcelona). Dir.: Enric Giménez.

17 octubre 1925. El comte Mitjacana, de Valentí Castany. Companyia Catalana Giménez-Nicolau. Teatre Apol·lo (Barcelona). Dir. Enric Giménez.

14 novembre 1925. La Ciutadel·la, d’Alfons Roure. Companyia Catalana Giménez-Nicolau. Teatre Victòria (Barcelona). Dir. Enric Giménez.

12 desembre 1925. Les pobres dones, d’Avel·lí Artís i Balaguer. Companyia Catalana Giménez-Nicolau. Teatre Victòria (Barcelona). Dir. Enric Giménez.

10 desembre 1929. A ca la llevadora, de J. Pio Camarasa. Companyia de Vodevil i Teatre Modern. Teatre Talia (Barcelona). Dir. M. Salvat.

10 gener 1930. El paradís artificial, de Gastó A. Màntua. Companyia de Vodevil i Teatre Modern. Teatre Talia (Barcelona). Dir. M. Salvat.

6 març 1930. La dona, el valent i el marit, de Lluís Capdevila i Agustí Collado. Companyia de Vodevil i Teatre Modern. Teatre Talia (Barcelona). Dir. M. Salvat.

23 agost 1933. El noble i l’hostalera, de Ramon Vinyes. Companyia de Mercè Nicolau. Teatre Barcelona. Dir. Enric Giménez..

11 març 1934. L’abisme, de Carme Montoriol. Companyia de Mercè Nicolau. Casino de la Unió (Vilafranca del Penedès). Dir. Enric Giménez.

7 novembre 1934. Les ales del temps, d’Avel·lí Artís i Balaguer. Companyia de Mercè Nicolau. Teatre Poliorama. Dir. Josep Pous i Pagès.

8 gener 1935. Els homes forts, d’Albert Piera. Companyia de Mercè Nicolau. Teatre Poliorama. Dir. Josep Pous i Pagès.

25 gener 1935. L’huracà, de Carme Montoriol. Companyia de Mercè Nicolau. Teatre Poliorama. Dir. Josep Pous i Pagès.

21 març 1935. La rambla de les floristes, de Josep M. de Sagarra. Companyia de Mercè Nicolau. Teatre Poliorama. Dir. Josep Pous i Pagès.

30 octubre 1935. Roser florit, de Josep M. de Segarra. Companyia Nicolau-Martori. Teatre Novetats. Dir. Enric Giménez i Ramon Martori.

15 novembre 1935. Amàlia, Amélia i Emília, de Lluís Elias. Companyia Nicolau-Martori. Teatre Novetats. Dir. Enric Giménez i Ramon Martori.

17 novembre 1935. Madame, de Lluís Elias. Companyia Nicolau-Martori. Teatre Novetats. Dir. Enric Giménez i Ramon Martori.

23 febrer 1936. Avarícia, de Carme Montoriol. Companyia Nicolau-Martori. Teatre Novetats. Dir. Enric Jiménez i Ramon Martori.

17 desembre 1948. Galatea, de Josep Maria de Sagarra. Companyia de Comèdies Catalanes Nicolau-Bruguera. Teatre Victòria (Barcelona).

Cinema

1923. L’auca del senyor Esteve. Dir. Lluc Argilés. Guió de Santiago Rusiñol i Adrià Gual. Producció: Troya Film.

1942. Los ladrones somos gente honrada. Dir. Ignacio F. Iquino. Guió d'Ignacio F. Iquino a partir de l’obra dramàtica d’Enrique Jardiel Poncela. Juca Film/Producciones Campa.

1942. Siempre mujeres. Direcció i guió de Carlos Arévalo. Producció: Lais Cinematográfica.


Bibliografia

Batlle i Gordó, Ramon. Quinze anys de teatre català. Els teatres Romea i Novetats de 1917 a 1932. Barcelona: Publicacions de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona: Edicions 62, 1984.

Curet, Francesc. «Les darreres promocions d’actors i escenògrafs». A: Història del teatre Català. Barcelona: Editorial Aedos, 1967, p. 593.


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x